Així impacta econòmicament el boicot a Eurovisió dels països solidaris amb Palestina

La participació d'Israel en la 70a edició del Festival de la Cançó d'Eurovisió ha precipitat la retirada de cinc broadcasters europeus del concurs, encapçalats per l'espanyola RTVE: RT (Irlanda) RÚV (Islàndia), AVROTROS (Països Baixos) i RTV SLO (Eslovènia). L'argument de totes elles ha estat que la participació d'Israel podria afectar la reputació del certamen, mentre que el país està sent investigat per genocidi a causa de la massacre perpetrada a la Franja de Gaza durant els últims tres anys.

Aquest argument és el mateix que la Unió Europea de Radiodifusió (UER), la corporació organitzadora del certamen, va utilitzar per vetar la participació de Rússia i de Bielorússia al festival entre 2021 i 2022. Igual que va passar llavors, la retirada de les emissores europees no només va impactar en la imatge del certamen, sinó també en la seva capacitat econòmica.

Per entendre per què passa això, cal detallar com es finança el festival. La UER compta amb dues vies d'ingressos per sufragar Eurovisió, una que prové del públic i una altra del sector privat. La primera és el cabal de diners procedents de les quotes de participació dels broadcasters que intervenen en el concurs i formen part del conglomerat de la UER. Aquestes aportacions segueixen un principi de solidaritat, que segons la premsa especialitzada, es calcula tenint en compte l'audiència potencial del festival, la capacitat econòmica de l'entitat i la mida de la població del país.

Eurovisió es finança a través de les aportacions dels broadcasters públics que participen en el concurs i els patrocinis privats.

Dins del finançament d'origen públic cal afegir la contribució de l'emissora amfitriona, que segons un estudi de Reuters pot variar entre els 10 i els 20 milions d'euros. Finalment, la UER ingressa la contribució financera o en espècie de la ciutat que acull la gala del festival. Aquest any, el certamen se celebra a la capital d'Àustria, Viena. El finançament privat del festival prové del patrocini de l'esdeveniment, a més de la venda d'entrades, el televot i el marxandatge.

Impacte de la sortida de cinc països

Com va advertir Christer Björkman, productor d'Eurovisió el 2024 i el 2025, en el mitjà Eurovision Spain, la retirada del canal espanyol podria suposar l'increment de les quotes dels participants de l'edició del 2027. Segons Björkman, aquesta és una de les fórmules que la UER té a mà per compensar la pèrdua de la quota de participació de RTVE.

Cal tenir en compte aquí que la corporació espanyola és una de les Big Five del festival. És a dir, un dels principals finançadors del certamen, al costat dels broadcasters d'Alemanya, França, Itàlia i el Regne Unit.

D'acord amb la informació aconseguida per Newtral a través del mecanisme de transparència, la quota de participació de RTVE el 2025 va rondar, aproximadament, els 331.700 euros. Per la seva banda, Eurovision Spain afirma que els canals d'Irlanda, Eslovènia i Països Baixos, també absents aquest any, van aportar en l'edició passada uns 437.649 euros. En total, i malgrat la falta d'informació sobre la inversió realitzada per Islàndia, la retirada de les quotes de participació dels països que s'oposen a la inclusió d'Israel al festival podria haver fet que la UER s'enfrontés a una pèrdua d'ingressos aproximada d'un milió d'euros respecte a l'edició anterior.

En compensació, han tornat a participar en aquesta edició d'Eurovisió les empreses públiques de radiodifusió de Moldàvia, Romania i Bulgària. No obstant això, tal com assenyala Björkman, la participació de Moldàvia, Romania i Bulgària no compensa la sortida d'Espanya, Irlanda, Països Baixos i Eslovènia. Especialment, si es té en compte que, com recorda el periodista Luis Mesa, els mitjans de comunicació dels tres països que han tornat a Eurovisió es van absentar del concurs en edicions anteriors "al·legant dificultats econòmiques per pagar la quota de participació".

És a dir, que l'aportació de Moldàvia, Romania i Bulgària, seguint el principi de solidaritat, no pot arribar a la dels països que abandonen el certamen en protesta pel genocidi. En paraules de Mesa: "És estrany que quadrin els comptes".

D'altra banda, la sortida dels cinc països d'Eurovisió també ha reduït l'audiència del festival, ja que els seus mitjans de comunicació públics no emetran el certamen. Segons Luis Mesa, és especialment lesiva la pèrdua "del fandom d'Espanya i d'Irlanda", dos dels més mobilitzats d'Europa. D'aquesta forma, la reducció del cabal de diners procedents del públic té un impacte directe en el patrocini del festival. La pregunta llavors és si a les companyies que patrocinen Eurovisió els compensa invertir en el certamen, malgrat la seva pèrdua d'audiència i els debats al voltant de la seva imatge.

La incògnita del patrocini

Des de l'any 2020, el principal patrocinador d'Eurovisió és Moroccanoil, una empresa de cosmètica de capital israelià. Al costat del seu logotip, apareixen els altres patrocinadors oficials, com el portal immobiliari espanyol Idealista, l'aerolínia britànica easyJet, l'oficina de turisme d'Àustria, Austria Tourism, i l'agregador de xarxes socials neerlandès Zoop.

El fet que Moroccanoil continuï sent el principal patrocinador del certamen ha generat certa controvèrsia i moltes preguntes. Des de la Xarxa de Solidaritat contra l'Ocupació de Palestina (RESCOP), consideren que "és part de l'estratègia de mantenir Israel en el concurs, no la causa".

Per la seva banda, Luis Mesa es pregunta si a la UER li compensa la polèmica. "El 2015, l'última vegada que es va celebrar Eurovisió a Àustria, el patrocinador principal era Schwarzkopf, una empresa del mateix sector que Moroccanoil", evidencia el periodista. "Això evidencia que podrien aconseguir altres patrocinadors".

Pel lloc de principal patrocinador han passat nombroses empreses, com el gegant suec de les telecomunicacions Telia Company, la multinacional alemanya Osram i, fins i tot, MyHeritage, una altra companyia israeliana que va assumir la major part del patrocini en l'edició de 2019, que es va celebrar a Tel Aviv.

De moment, es desconeix quina és la retribució que reben aquestes empreses per patrocinar el festival d'Eurovisió. No obstant això, el descens de l'audiència a causa de la retirada de cinc països de l'edició de 2026 indueix a pensar que l'audiència d'aquest any serà menor que la de 2025. Per a Luis Mesa, ja hi ha indicis d'aquesta tendència a la baixa. "Aquest any, la mateixa setmana en què se celebrava el festival, seguien quedant entrades", explica l'expert. Segons Mesa, això és una cosa excepcional, en comparació amb el que ha passat en edicions anteriors, quan "els tiquets s'acabaven al cap de pocs dies de posar-se a la venda".

La inquietud econòmica de la UER

Eurovisió és l'esdeveniment internacional no esportiu que més diners mou del món. De moment, això continua sent així independentment de l'impacte que pugui tenir-hi el boicot pel genocidi a Palestina. Una anàlisi de la recaptació de la UER en els últims trenta anys evidencia certa estabilitat del seu model econòmic, si bé es percep una lleugera tendència a la baixa. Especialment, en l'últim lustre.

El primer impacte va venir després de la pandèmia de la Covid-19, el 2020. Aquell any, la cancel·lació del festival a dos mesos de la seva celebració va obligar la UER —i per tant els seus participants— a fer-se càrrec de despeses imprevistes i a tirar de reserves financeres. Després de la pandèmia, la UER va modificar el seu sistema de finançament. Fins a aquest moment, la UER destinava els ingressos dels broadcasters en dos grans blocs: la quota de membresia, per ser soci de l'organització, i la quota obligatòria, per sostenir els serveis tècnics de la mateixa. A més d'aquestes aportacions, els canals de radiotelevisió que intervenien en cadascuna de les edicions d'Eurovisió aportaven la quota de participació en el certamen.

A partir de 2020, el sistema econòmic que sustentava la UER es va subdividir en tres blocs: la quota de membresia, la d'intercanvi de notícies i la dels serveis de ràdio i música. Amb aquest canvi, la UER buscava flexibilitzar la seva estructura per fer-la més resilient a les contingències.

El 2022, va arribar el segon cop. Després de la invasió russa d'Ucraïna, l'organització va vetar la participació de Moscou a Eurovisió, per la qual cosa va deixar de percebre la quota de participació que els canals russos destinaven a l'organització de l'esdeveniment. No obstant això, l'impacte va ser encara major quan, com a resposta, els canals russos i bielorussos van abandonar la UER, cancel·lant així les aportacions anuals que feien a la corporació. A més, la guerra va generar una crisi inflacionària que va acabar repercutint en els broadcasters.

Per compensar aquesta sortida, a partir de 2022 la UER va sumar a les tres quotes anteriors una de recàrrec temporal. Malgrat tot, els ingressos de la UER s'han reduït un 7% des de 2020, passant de 54,6 milions de francs suïssos a 50,8, com mostra l'últim informe financer de l'organització. Els experts consideren que l'impacte econòmic de la crisi de reputació que pateix el certamen per la participació d'Israel en aquestes edicions podria accelerar aquesta tendència a la baixa, si bé caldrà esperar als resultats econòmics del proper any per comprovar-ho.