Batuda en una festa gai a Fes: la persecució que porta al col·lectiu LGTBIQ+ a buscar refugi a Ceuta

Una operació policial marroquina al barri obrer de Lirac, a Fes, ha acabat amb més de nou persones detingudes, dues d'elles menors, després d'una violenta protesta veïnal al voltant d'un pis que celebrava una festa gai el 19 d'agost.

Els propis veïns els van denunciar a la Policia i a més van convocar diversos mitjans de comunicació que van gravar vídeos que estan circulant des del 20 d'agost. "Se'ls pot veure expressant amb calma la seva homofòbia, transfòbia, odi i racisme. Un esclat repugnant. Un linxament atroç", lamenta l'escriptor i cineasta Abdellah Taia, que demana a les seves xarxes suport per a aquestes persones empresonades.

Els adults sospitosos romanen sota custòdia policial, mentre que els menors estan sota supervisió. S'enfronten a acusacions per consum de drogues, danys a propietats privades, atemptat contra el pudor i pràctiques homosexuals.

El cas ha despertat la preocupació d'organitzacions i col·lectius de defensa dels drets de les persones LGTBI+, que reclamen atenció i intervenció urgent. Més enllà dels fets concrets que puguin ser investigats per la justícia, els preocupa que durant el procediment puguin aparèixer acusacions o càrrecs relacionats amb l'orientació sexual, la identitat de gènere o altres disposicions de la legislació marroquina.

Les relacions entre persones del mateix sexe continuen penalitzades en l'article 489 del Codi Penal marroquí amb fins a tres anys de presó, més multes de 12 a 100 euros, "encara que rares vegades es molesti als turistes, excepte en casos de prostitució", denúncia Abdellah Taia.

Per això, diferents veus reclamen que amb els detinguts a Fes es garanteixi el dret a la defensa, un procés just, la presumpció d'innocència i la protecció davant qualsevol forma de discriminació o violència.

"Som escòria, no ciutadans"

L'artista marroquí resident a França va ser de les primeres persones públiques que va admetre obertament la seva homosexualitat un cop es va instal·lar a Europa. Amb aquest succés a Fes, Taia ha difós un text a les seves xarxes socials en el qual es pregunta "quant temps més hauran de viure així les persones LGBTQ+ al Marroc, amb por i persecució, amb terror i angoixa".

Així mateix, assegura que "portem anys clamant, però l'Estat marroquí ho ignora. Ara mateix, la campanya per a les eleccions de setembre està en ple apogeu i ningú va a defensar a les persones LGBTQ+. Som escòria, no ciutadans. Els gais no compten. No tenen drets".

Abdellah Taia: "Els ciutadans marroquins LGBTQ+ són criminalitzats, abandonats i empresonats"

No obstant això, fa dues setmanes, un creuer gai va poder atracar al port de Tànger amb el permís de les autoritats. "Els turistes occidentals LGBTQ+ van poder visitar Tànger i tornar al seu vaixell sense cap problema. Els occidentals homosexuals estan protegits al Marroc, mentre que els ciutadans marroquins LGBTQ+ són criminalitzats, abandonats i empresonats. És increïblement injust, increïblement cruel", manté en el seu compte d'Instagram Taia.

No obstant això, també per als qui viatgen al Marroc des d'altres països la situació pot resultar determinant. Els avisos dels ministeris d'Exteriors de diferents Estats adverteixen que les relacions entre persones del mateix sexe estan penalitzades al Marroc. Una circumstància que fa que alguns turistes homosexuals es plantegin seriosament viatjar al país.

Discriminació, violència i humiliació

Al Marroc l'islam és la religió d'Estat i el rei Mohammad VI, màxima autoritat al país, és el comandant dels creients. De tal manera que l'homosexualitat és un dels majors tabús.

L'Alcorà condemna l'homosexualitat. També la xaria, la llei musulmana, considera l'homosexualitat un acte punible. El gran ulema (estudiós de la teologia) de Rabat va declarar a la premsa que als gais se'ls havia d'entregar al carnisser.

Això dificulta una obertura tant en l'àmbit legal com social, perquè avala la creença de la majoria dels marroquins, que segueix considerant que l'homosexualitat està prohibida per la religió.

Això precisament molesta a molts homosexuals que es consideren igualment musulmans, com Taia, qui demana que deixin de "utilitzar la religió per a criminalitzar". Defensa que ell, a més de ser homosexual, "representa els valors marroquins: sóc musulmà, vist gel·laba, com cuscús i bec te, com qualsevol altre ciutadà del país".

Des de 1956 més de 5.000 homosexuals han passat pels tribunals

Des de la independència del Marroc, el 1956, més de 5.000 homosexuals han passat pels tribunals. La majoria han estat homes i encara hi ha ciutadans complint condemnes per la seva orientació sexual.

Tot i que el Codi Penal de 1962 es va reformar globalment el 2015, l'article que criminalitza l'homosexualitat roman i la qualifica com una "orientació antinatural".

Amnistia Internacional al Marroc considera que "l'homosexualitat és un problema tabú i l'article 489 que penalitza les relacions homosexuals atempta contra la llibertat de la persona".

Lluita contra l'homofòbia

En tot cas, la discriminació no acaba quan una persona abandona un tribunal. Pot començar molt abans, en la família, en l'entorn social o en el propi lloc de residència. I pot continuar després, en forma d'aïllament o violència.

"A casa meva no saben realment res del meu cas perquè no anaven a entendre què significa ser gai. En general les famílies que en certa manera accepten l'homosexualitat porten als seus fills al psiquiatre perquè creuen que tenen alguna cosa que arreglar, que pegar", confessa Layla, una jove lesbiana de Tetuan.

"Per una acció que expressi amor, per exemple un petó o alguna cosa així, pots ser insultada, agredida, discriminada per la gent, i llavors et denuncien i vas a la presó", lamenta.

La lluita contra l'homofòbia s'enfronta a més a importants dificultats. En els últims anys han aparegut col·lectius interessats a defensar a les persones LGTBI+, però les grans associacions, amb estatuts i una implantació consolidada, amb prou feines treballen aquesta qüestió. Es troben a faltar accions més visibles dins del Marroc i una major presència del debat tant en els mitjans de comunicació com en les institucions.

La situació és especialment complexa per a les dones lesbianes i les persones transsexuals. En el cas de l'homosexualitat femenina, el sihaq amb prou feines ha estat esmentat, estudiat o abordat públicament. Lesbianes i persones trans pateixen un major estigma i estan especialment exposades a la violència dins d'una societat patriarcal que pot pressionar-les per casar-se i tenir fills.

Manca d'espai i doble vida

La manca d'espais segurs obliga a moltes persones LGTBI+ a mantenir una doble vida. A les grans ciutats existeixen llocs de trobada per a homosexuals, encara que no són espais específicament identificats com a tals i es barregen amb la resta de llocs d'oci. La discreció és, en molts casos, una forma de protecció.

Internet va obrir una finestra diferent. La xarxa va permetre al col·lectiu LGTBI+ marroquí trobar espais de comunicació, informació i trobada que resultaven molt més difícils d'aconseguir en la vida quotidiana. Van sorgir pàgines com GayMaroc.net, a més de blogs i periòdics digitals dirigits a la comunitat homosexual.

En aquest context també han emergit organitzacions que treballen des de fora del Marroc. Des de 2004, KifKif, amb seu a Madrid, defensa els drets de les persones LGTBI+ marroquines. L'organització va llançar Mithly, considerada la primera revista marroquina LGTBI+ publicada en àrab.

Quan dins del Marroc l'exposició pot implicar riscos, l'exili o els espais digitals es converteixen en eines per poder expressar-se.

Exili i asil a Ceuta

Aquests dies, s'estan coneixent casos de parelles de lesbianes, homosexuals i trans que han entrat a Ceuta per poder començar una nova vida sense amagar la seva orientació sexual, que els pot portar a la presó al seu país.

"Viure com un homosexual lliure en la societat marroquina és complicat. Entenc que se'n vulguin anar. No estan en contra del Marroc, sinó contra la llei que els condemna", assegura Taia, que segueix vivint a França.

Border Resistance a Ceuta recull en un informe el testimoni directe d'una dona marroquina trans sol·licitant d'asil a la ciutat autònoma espanyola que va creuar en la crisi migratòria. Expressa la seva por de ser deportada al Marroc abans que es resolgui el seu expedient per poder refugiar-se a Espanya.

En el cas contrari tem que patirà violència i humiliació, ja que la seva família coneix la seva identitat de gènere des de fa temps, el que li suposa una font de conflictes continus amb ella. D'altra banda tem la detenció, la violència institucional i a la Policia marroquina perquè "no protegeix a les comunitat LGTBI+".