Avança Saxònia-Anhalt el futur d'Alemanya? Qui va votar la ultradreta i quines lliçons en pot extreure l'esquerra

"La gent ja no reconeix la seva pàtria", va pronunciar en campanya el candidat de l'extrema dreta a les eleccions regionals de Saxònia-Anhalt. Ulrich Siegmund va basar les seves intervencions a carregar contra les persones migrants en un estat en el qual només un de cada deu veïns són d'origen estranger, i va prometre reactivar l'economia d'una regió que ha perdut al voltant d'una quarta part de la seva població des de la reunificació alemanya, tant per l'emigració com per l'envelliment i la baixa natalitat. Siegmund no només va guanyar, sinó que va arrasar i va quedar a tres seients de la majoria absoluta. AfD va aconseguir el 43,8% dels suports i va fer que la Unió Demòcrata Cristiana (CDU) toqués sòl entorn del 17,2%. Els conservadors havien guanyat històricament a Saxònia-Anhalt: set de les últimes vuit eleccions. La regió mai s'havia caracteritzat per inclinar-se cap a formacions progressistes, però tampoc havia tingut -mai- tanta força l'extrema dreta.

AfD va aconseguir els seus millors resultats entre els homes de mitjana edat i amb llocs de treball en els sectors de la indústria o la construcció. Els votants amb mala situació econòmica també van ajudar a inclinar la balança cap al costat de l'extrema dreta, segons els estudis demoscòpics de la primera cadena pública alemanya. "Les forces democràtiques i progressistes no han reaccionat a temps. AfD va començar la seva campanya fa dos anys amb un candidat que estava a prop dels ciutadans, també en el dia a dia. El partit va organitzar festivals i ha ofert una espècie d'identitat a persones que havien perdut tota la confiança en la classe política", recorda Mario Kölling, professor de Ciència Política en la UNED. "Les eleccions tenen una explicació més emocional que racional i el que ha ocorregut aquest cap de setmana podem emmarcar-ho en la pujada de l'extrema dreta que enfronta tota Europa. La diferència és que a Alemanya aquest increment és més perillós -si cap- pel nostre passat", coincideix Susanne Gratius, professora de Ciència Política i Relacions Internacionales a la Universitat Autònoma de Madrid.

Les enquestes per a les pròximes eleccions federals -fixades en principi per a dins de tres anys- apunten en la mateixa direcció i se situen com a primera força al partit ultra Alice Weidel, com ha ocorregut en els municipis de Saxònia-Anhalt. Els percentatges són, això sí, menys favorables. Les vuit principals firmes demoscòpiques atorguen a l'extrema dreta entre el 27% i el 28% dels sufragis, cinc punts per sobre -de mitjana- dels democristians del CDU i set més que els obtinguts el 2025. Quins factors expliquen la victòria d'aquest diumenge a Saxònia-Anhalt? Com són els partidaris d'AfD? Què els ha portat a decantar-se per la papereta del partit ultra? Quines lliçons han d'extreure les esquerres del que ha passat?

El vot del rural i de l''Alemanya Buidada'

Saxònia-Anhalt és un dels 16 estats federals d'Alemanya. La regió la integren 218 municipis, la meitat, amb menys de 5.000 habitants. L'enclavament és fonamentalment rural i les famílies viuen sobretot de l'agricultura, la indústria i la construcció. Saxònia-Anhalt representa el 2,54% de la població total del país. "L'estat és petit, té gairebé la mateixa població que la ciutat d'Hamburg. AfD va aconseguir un resultat històric, però hem de dimensionar-lo i contextualitzar-lo de manera proporcional perquè parlem d'una regió que potser no reflecteix el sentir del conjunt dels alemanys", defensa Susanne Gratius. "L'esquerra progressista, però, ha de començar a veure -també- el seu electorat en l'àmbit rural, perquè és aquí on es guanyen les eleccions", continua Mario Kölling.

La regió se situa a la zona de l'Est d'Alemanya, una circumstància que també serveix per explicar -en part- els resultats d'aquest diumenge. "Saxònia-Anhalt té un context específic que ha propiciat la pujada d'AfD. La recessió econòmica que viu el país des de l'inici de la guerra d'Ucraïna és una de les principals causes. La pèrdua de poder adquisitiu i el conseqüent augment del cost de vida afecten notablement als municipis d'aquest estat. El segon element són les divergències que continua havent-hi entre les regions de la zona Occidental i les de la part Oriental. Els alemanys de l'Est se senten sovint ciutadans de segona respecte als de l'Oest", defensa Steven Forti, professor d'Història Contemporània a la UAB i autor de Democràcies en extinció: l'espectre de les autocràcies electorals (Akal). El docent remarca a més les "qüestions estructurals" que eleven a tot el continent a l'extrema dreta, com poden ser la "ruptura de l'ascensor social", els discursos antimigratoris i les constants desigualtats socials. Aquest còctel ha portat els votants de Saxònia-Anhalt a confiar de forma massiva en un candidat com Ulrich Siegmund.

Homes de mitjana edat i malestar econòmic: el nucli del vot ultra

La primera cadena pública del país germànic ha publicat a més un estudi en el qual detalla l'origen dels 570.000 vots que ha aconseguit aquest diumenge AfD, més del doble que en les mateixes eleccions de 2021. Els ciutadans que més han votat a l'extrema dreta són homes d'entre 35 i 59 anys, amb estudis bàsics i una mala situació econòmica. "El partit obté un suport molt fort en els entorns rurals i amb major vulnerabilitat econòmica. Aquests segments de la població són els que es poden veure especialment afectats per la situació econòmica: els joves poc qualificats que no troben feina i els adults que, en cas de perdre-la, tindrien dificultats per trobar-ne una altra", deixa anar Mario Kölling.

El fet que els homes de mitjana edat siguin els que més clarament s'han decantat per la papereta ultra no ens ha de fer ignorar, amb tot, altres dades reveladores. Ulrich Siegmund va aconseguir imposar-se en tots els municipis de Saxònia-Anhalt, tant en els pobles més petits com en les grans ciutats. Aquest és el cas de Magdeburg o Halle. AfD també va ser el partit més votat entre les dones (39%), atès que la bretxa és menor que en el cas masculí (50%). La formació guanya en tots els sectors de la població, fins i tot entre els pensionistes de més de 70 anys (31%, enfront del 30% de CDU). Els ultres arrasen entre els obrers (59%) i els voten amb baix nivell d'estudis (57%), però també firmen bons resultats entre els que han anat a la universitat o tenen estudis superiors (30%). Ulrich Siegmund aconsegueix les seves millors xifres entre els votants que reconeixen que travessen una mala ratxa econòmica (65%). L'èxit de la formació és, per tant, bastant transversal. "AfD s'ha convertit poc a poc en un partit de masses i això fa que aconsegueixi vots en gairebé qualsevol classe social o franja d'edat, per molt que després vegem petits matisos", recalca Steven Forti.

La importància del candidat i els debats sobre seguretat

Ulrich Siegmund no es presentava tant com un ideòleg sinó com un "home de contacte" que portava més de dos anys recorrent les ciutats de Saxònia-Anhalt. Aquesta és -per als experts- una altra de les claus del seu èxit. "El partit no només està en l'esfera política, també entre els ciutadans, escoltant-los. El candidat era una figura amable i dinàmica, una figura molt coneguda. Això no va succeir en altres partits", adverteix Mario Kölling. El politòleg, però, demana cautela respecte al que poden fer les forces progressistes en futures convocatòries, on els socialdemòcrates (SPD) o Die Linke sí que tenen candidatures potents: "És el cas de Berlín o Mecklenburg-Pomerània".

L'últim ingredient de la recepta va ser un discurs a favor de la seguretat i contra les persones migrants, malgrat que no representen ni el 10% de la població de Saxònia-Anhalt. "Els Verds han començat a girar la seva postura a favor de la militarització per no perdre vots a les zones més pròximes a Rússia. Les esquerres tenen una agenda programàtica diferent i possiblement més complicada de sostenir en un moment en què qui la marca és l'extrema dreta, però han d'incorporar els temes que estan en el focus actualment, com poden ser la immigració i les qüestions econòmiques", considera Susanne Gratius. Aquests eren precisament dos dels temes que més inquietaven els alemanys de Saxònia-Anhalt una setmana abans de les eleccions, segons un altre sondeig de la segona cadena pública ZDF. L'altre assumpte que completava el rànquing de prioritats era el de l'educació. AfD se situava a més com el partit amb més capacitat per gestionar els problemes migratoris i d'asil, almenys, per al 45% dels enquestats.

"Les velles receptes no funcionen per contrarestar l'extrema dreta i els partits han d'oferir respostes a les preocupacions de la ciutadania. Les forces alternatives han d'impulsar mesures valentes i revertir les polítiques neoliberals per reduir les desigualtats i recosir les nostres societats. Els votants tenen la sensació que viuen pitjor que abans i així no es guanyen eleccions", sentencia Steven Forti. Mario Kölling coincideix amb aquesta tesi i afegeix: "Els partits progressistes han d'accentuar el seu discurs i ampliar els destinataris, formulant propostes també en qüestions com seguretat i immigració, però sense perdre de vista altres temes com la vivenda".

Les properes setmanes seran decisives per veure si la resta de les formacions polítiques que han obtingut representació al parlament de Saxònia-Anhalt mantenen el "cordó sanitari" que sempre s'ha aplicat a Alemanya o permeten l'arribada al govern d'AfD. Els ultres van obtenir 39 dels 83 escons, per la qual cosa s'han quedat a tres diputats de la majoria absoluta. La via més plausible passa pel BSW de Sahra Wagenknecht, els cinc diputats del qual podrien donar-li la majoria absoluta o facilitar la seva investidura mitjançant l'abstenció. L'AfD també intenta atraure parlamentaris individuals de la CDU, malgrat el rebuig oficial dels democristians a qualsevol col·laboració. Si es consuma, seria un fet que -coincideixen els experts- "tindria efectes negatius per a molts grups socials" i reforçaria la divisió -encara present- entre les poblacions de l'Oest i de l'Est.