L'atac a diplomàtics europeus a Cisjordània evidencia la paràlisi de la UE davant d'Israel

Una cascada de condemnes ha seguit l'atac que dissabte passat va patir un comboi de diplomàtics a Cisjordània. La pressió augmenta sobre Israel, però també sobre la Unió Europea (UE) perquè actuï i posi fi al comerç amb les colònies il·legals d'Israel.

França ha demanat a les autoritats israelianes que adoptin "totes les mesures necessàries" per "posar fi a aquests actes de terror". Bèlgica afirma que "seguirà pressionant perquè la UE imposi sancions contra els responsables d'aquesta violència i els que la recolzen". I la Comissió Europea ha emès un comunicat en què espera "que es depurin totes les responsabilitats" i s'adoptin mesures eficaces per prevenir "l'assetjament violent contra la població palestina".

Israel ha contestat aquest dilluns amb la detenció de deu sospitosos que han estat traslladats a dependències policials per ser interrogats. Però segons els experts, això no s'ha d'interpretar com un canvi d'actitud per part d'Israel. "Ningú hauria d'interpretar això com un canvi de política seriós per part d'aquest Executiu", explica Martin Konecny, director del Projecte Europeu per a l'Orient Mitjà (EuMEP). "És una mesura per salvar la cara, un intent de calmar la indignació internacional".

Dissabte passat un grup de colons israelians emmascarats i armats amb pals van atacar el comboi de vehicles en què viatjava una delegació de diplomàtics europeus. Un alcalde francès va ser colpejat i llançat a terra. La finestreta del darrere del cotxe en què viatjava el cònsol general de Bèlgica va quedar destrossada. I la resta de membres del comboi, entre els quals hi havia diplomàtics polonesos i representants de l'església cristiana palestina, van ser amenaçats.

Havien viatjat fins a Taybeh, una localitat situada al nord de Jerusalem, per presenciar la collita de l'oliva, que es desenvolupa sota l'amenaça constant dels colons violents. Aquests no sols danyen els arbres, sinó que també agredeixen als agricultors i els roben els fruits recentment recol·lectats. Encara que no es tracta d'un fenomen nou, la violència s'ha intensificat en l'últim any. "La collita d'olives és una part important de l'economia palestina i també té un gran significat cultural", explica Konecny. "No es tracta de violència per la violència, sinó d'exercir-la per expulsar els palestins de les seves terres".

Aquesta violència està àmpliament documentada. Però el fet que ni tan sols la presència d'una delegació estrangera pugui detenir-la, demostra la impunitat amb la qual actuen els colons violents. El mateix primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha demanat prudència "abans de treure conclusions".

Malgrat que Bèlgica ha demanat noves sancions, no sembla que la Unió Europea estigui disposada a actuar ja que la Comissió s'ha limitat a condemnar, sense posar noves propostes sobre la taula.

Fins ara, els 27 s'han limitat a imposar sancions contra quatre entitats i tres persones vinculades a la violència extremista dels colons. Però ni tan sols s'han atrevit a incloure a la llista els dos ministres més ultradretans del Govern israelià, Itamar Ben-Gvir i Bezalel Smotrich, malgrat que minimitzen l'abast del fenomen i defensen l'expansió dels assentaments.

La idea de prohibir la importació de productes procedents de les colònies il·legals de Cisjordània, tampoc ha prosperat. I això a pesar que vuit Estats membres han decidit actuar per la seva part sense esperar a una decisió comunitària. Es tracta d'Espanya, Irlanda, França, Dinamarca, Finlàndia, Polònia, Portugal i Suècia. Però la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, segueix sense presentar la proposta formal que permetria sotmetre-la a votació. I això malgrat que és la idea que suscita més consens.

La UE està profundament dividida sobre la conveniència de prendre mesures contra Israel. I res canviarà mentre mantingui el suport dels seus dos grans aliats a Europa: Itàlia i Alemanya. "Fins i tot el canceller Friedrich Merz s'ha mostrat, en ocasions, molt crític amb l'actuació d'Israel", explica Konecny. "Ha advertit repetidament contra l'annexió de Cisjordània, però, quan es tracta d'adoptar mesures concretes, fins i tot les més bàsiques, com prohibir les importacions procedents dels assentaments il·legals, el seu Govern ha bloquejat la iniciativa".

Altres mesures més dràstiques, com la suspensió de l'apartat comercial de l'Acord d'Associació entre la UE i Israel, que permetria reintroduir els aranzels als productes procedents d'Israel, té encara menys possibilitats de tirar endavant.

En el seu últim missatge, la Comissió Europea ha instat Israel "a complir plenament el Dret internacional humanitari" i "a posar fi a l'expansió dels assentaments". Però la situació a Cisjordània segueix deteriorant-se. Naciones Unidas ha documentat més de 1.600 atacs de colons entre gener i agost de 2026, la qual cosa suposa una mitjana de més de sis atacs al dia.

Es van registrar víctimes i danys materials en un total de 275 comunitats, principalment en zones rurals on la població palestina és relativament escassa i les terres abunden. "L'objectiu és apropiar-se de més territori, expulsar els palestins d'aquestes zones i concentrar progressivament la població palestina en porcions de terra cada vegada més petites", conclou Konecny.