La insuficient inversió de l'Estat a Catalunya, una queixa que va més enllà de l'independentisme

La inversió en infraestructures i l'execució pressupostària de l'Estat a Catalunya són dues de les qüestions -estretament lligades- que marquen qualsevol campanya d'unes eleccions generals i la del 23-J no n'és una excepció. La denúncia d'una crònica liquidació dels comptes generals de l'Estat a Catalunya inferior a la pressupostada és una constant dels partits independentistes -sobretot d'ERC i de Junts-, però que en aquest cas també fan seva grans organitzacions econòmiques, com ara la patronal Foment del Treball o la Cambra de Comerç de Barcelona.

Tot i que se'n pugui fer un ús més o menys partidista o interessat, les dades oficials -del Govern espanyol- constaten que és una realitat objectiva i que les darreres dècades milers de milions en inversions a Catalunya que apareixien als pressupostos generals de l'Estat (PGE), posteriorment no s'han arribat a materialitzar.

Entre 2013 i 2021, l'Estat va executar inversions per 7.000 mlions a Catalunya, per sota dels 11.400 pressupostats

Així, per exemple, segons les dades del Ministeri d'Hisenda només entre 2013 i 2021 els comptes estatals van preveure una inversió a Catalunya d'uns 11.400 milions, dels quals se'n van executar poc més de 7.000, és a dir, el 61,4% del previst i 4.400 menys del que s'havia aprovat. La realitat és persistent amb independència que el Govern espanyol estigui en mans del PSOE o del PP, tot i els matisos i diferències entre les dues formacions.

L'últim acord en matèria d'infraestructures entre la Generalitat i la Moncloa és ben recent i servirà per desbloquejar la prolongació de la B-40 -o Quart Cinturó- entre Sabadell i Terrassa -una demanda històrica tant del PSC com dels grans lobbies econòmics, però vista amb escepticisme per ERC- i, paral·lelament, que l'Estat transfereixi més de 900 milions al Govern que permetran executar diverses obres de millora a la xarxa viària -a la C-32, l'AP-7, l'AP-2 o la N-260- i a la ferroviària.

Versions contraposades

Les darreres setmanes, la consellera d'Economia i Hisenda, Natàlia Mas, ha denunciat reiteradament la poca execució pressupostària de l'Estat a Catalunya, versió rebatuda per la ministra de Transports, la també catalana Raquel Sánchez. Al mateix temps, Foment i la Cambra de Comerç han presentat sengles informes per alertar del que consideren un infrafinançament crònic en infraestructures que colpeja el territori i va en detriment de la seva competitivitat.

En una entrevista recent, Mas va manifestar que "des que el PSOE governa a l'Estat [des del 2018], l'execució d'inversions a la Comunitat de Madrid ha estat un 70'% superior a la de Catalunya". A partir de les dades del Ministeri d'Hisenda, la consellera ha subratllat que del 2018 al 2021 -les dades completes del 2022 encara no estan disponibles- els PGE incorporaven 6.004 milions en inversions a Catalunya -fonamentalment destinades a infraestructures-, però tot just se'n van executar 3.270, és a dir, la liquidació final va quedar per sota del 55% del pressupostat.

En la mateixa línia, el passat 15 de juny el Parlament va aprovar amb els vots d'ERC, Junts i la CUP una moció presentada pels republicans que denuncia el Govern espanyol com a "principal responsable" del "dèficit inversor" que hi ha a Catalunya, ja que "sistemàticament inverteix per sota de la seva capacitat". La queixa sobre aquest dèficit d'inversions, especialment visible en el mal funcionament del servei de Rodalies Renfe, ja va ser un dels grans leitmotiv de la campanya d'ERC per a les passades eleccions municipals.

En canvi, la ministra Raquel Sánchez, antiga alcaldessa de Gavà, ha proclamat els últims dies que "s'està invertint més que mai a Catalunya" i ha xifrat en 859 milions la inversió del seu ministeri en aquest territori durant el 2022, el que suposaria un 35% més que l'any anterior, encara que tot just superaria el 40% del pressupostat. "És important que fem un exercici de realisme, Catalunya és la primera comunitat en el rànquing d'inversions de l'Estat. No hi ha cap altra regió d'Espanya on s'inverteixi més", ha assegurat.

Què diuen les dades oficials?

Com dèiem, segons la liquidació dels PGE disponible al portal del Ministeri d'Hisenda, entre 2013 i 2021, l'execució de les inversions a Catalunya va ser del 61,4%, el que equival a uns 7.000 milions dels 11.400 previstos. El nivell relatiu més alt va donar-se el 2017, amb una liquidació real del 80,9% -901 milions dels 1.114 pressupostats-, mentre que la xifra més baixa és la del 2021, amb tot just 740 milions d'una previsió de 2.068, és a dir, el 35,8%.

En xifres absolutes, la major liquidació apareix el 2019 -amb el PSOE al Govern- i és de 957 milions, mentre que la menor la trobem al 2014, amb tot just 631. Qui presidia l'executiu aleshores era Mariano Rajoy (PP). Si l'execució pressupostària sota la presidència del PSOE va ser del 54,4% -3.272 milions d'un total de 6.040- entre el 2018 i el 2021, quan governava el PP va ser de gairebé 4.500 milions dels 6.700 pressupostats entre 2013 i 2018, és a dir, del 66,9%.

Si anem més enrere, però, el balanç canvia. Segons un estudi publicat per la Generalitat a partir de les dades del Govern espanyol, entre els anys 2001 i 2017 la inversió pressupostada pel Ministeri de Foment a Catalunya -representa més del 80% del total- va ser de 32.244 milions, però la liquidació final va quedar-se per sota dels 25.000 milions -24.812-, el 76,9% del que s'havia aprovat, un nivell superior al dels darrers anys.

Entre 2001 i 2017, la inversió anual dels governs del PSOE va doblar la dels del PP

Sota els governs del PSOE, l'execució va situar-se en el 79,4% del pressupostat, mentre que en els del PP va quedar-se en el 71,9%. La gran diferència, però, són les xifres absolutes, ja que la liquidació mitjana dels executius del PP va ser 971 milions anuals, mentre que la del PSOE va enfilar-se a 2.083 milions per curs, més del doble.

Dèficit acumulat de desenes de milers de milions

Alertar de la insuficient inversió en infraestructures a Catalunya és una constant de fa molts anys d'organitzacions com Foment del Treball o la Cambra de Comerç. Ambdues han coincidit a presentar informes les darreres setmanes sobre la qüestió, on xifren en desenes de milers de milions d'euros l'infrafinançament acumulat en aquesta qüestió. En l'estudi El dèficit d'inversió en infraestructures a Catalunya 2009-2022, Foment el quantifica en 39.369 milions en el conjunt d'aquest període.

La patronal parteix de la base que per situar-se en la mitjana europea, la licitació en infraestructures al territori hauria d'equivaldre al 2,2% del PIB, però en tota l'etapa analitzada això només va complir-se el 2009, quan va arribar-se al 2,9%, mentre que el pitjor any va ser el 2016, quan va quedar-se en el 0,5%. L'informe analitza el conjunt de la inversió en infraestructures de totes les administracions, si bé el major dèficit inversor l'acumula l'Estat, responsable de bona part de les principals instal·lacions.

Foment vol el traspàs del servei de Rodalies a la Generalitat

De fet, Foment assenyala els serveis ferroviaris com un dels que més han patit aquest dèficit, amb incompliments flagrants sobretot del Pla de Rodalies 2008-2015 elaborat pel Ministeri de Foment. En aquest sentit, la patronal considera que amb una inversió addicional de 10.000 milions en els darrers 14 anys s'hauria pogut actualitzar la xarxa ferroviària de Catalunya i evitar bona part dels recurrents problemes de Rodalies. I el president de la patronal, Josep Sánchez Llibre, ha demanat una cimera urgent entre els dos governs després del 23-J per acordar el "traspàs total de Rodalies" a la Generalitat.

Al seu torn, la Cambra de Comerç considera que Catalunya necessita una inversió de 50.900 milions fins al 2040 per corregir el dèficit "sistèmic" d'infraestructures. La xifra supera els 45.000 que la institució havia calculat el 2019, com a conseqüència de la "cronificació del baix nivell d'inversió", en paraules d'Alícia Casart, directora del gabinet d'estudis d'infraestructures de la Cambra.

"L'arrel del problema són els incompliments sistemàtics que hi ha en l'execució d'infraestructures per part de l'Estat espanyol", va denunciat la presidenta de l'organització, Mònica Roca, en la presentació de l'estudi, feta el passat 20 de juny. Segons la Cambra, ha el 80% de les actuacions en infraestructures depenen del Govern espanyol. I és per això que les relacions entre els dos executius són cabdals per revertir o, almenys, pal·liar aquesta situació crònica.