Instal·lar plaques solars als espais antropitzats de Catalunya generaria energia per més de vuit milions de persones

En un moment en què les patronals i altres actors econòmics tornen a pressionar el Govern espanyol perquè prolongui la vida de les centrals nuclears, entitats ecologistes i partidàries de la transició energètica plantegen alternatives viables per evitar-ho. I això passa per un desplegament important de les renovables, que podria fer-se sense la necessitat d'ocupar terrenys de conreu i espais naturals protegits.

En aquest sentit, la Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa, defensa l'aprofitament dels espais antropitzats, és a dir, aquells que s'han modificat per la mà de l'ésser humà, com a zones per instal·lar teulades solars. Basant-se en dades d'un estudi de l'Observatori de la Sostenibilitat, subratlla que amb aquesta proposta es pot generar energia per 8,1, milions de persones, superant la xifra d'habitants actuals de Catalunya. Això contrasta amb el que defensen les patronals Foment del Treball i Pimec, per a qui avui dia no es pot prescindir de l'energia nuclear, ja que en cas contrari, Catalunya patiria una apagada energètica.

Xarxes viàries, teulades, canals de reg, pedreres no restaurades, antigues mines, abocadors, teulades, hivernacles, polígons industrials, zones d'aparcament... Aquests són els espais, que segons Fernando Prieto, responsable de l'Observatori de la Sostenibilitat, podrien servir com a base per instal·lar les plaques solars per a abastir el territori català.

El resultat seria disposar de 33.861 hectàrees, que produirien 29.878 GWh a l'any, per subministrar energia a 8,1 milions de persones. A partir d'aquest estudi, la membre de la Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa Montse Coberó recorda que ja "hem fet una proposta al Govern perquè faci un inventari amb els municipis de les zones susceptibles d'acollir aquestes instal·lacions".

De fet, Coberó creu que l'Administració hauria d'agilitzar la normativa per autoritzar els permisos per instal·lar les plaques fotovoltaiques a les zones antropitzades. "El darrer recurs hauria de ser destruir les àrees de conreu per posar teulades". Des de la Xarxa es lamenta que des de fa més d'un any la Generalitat no ha convocat la taula de seguiment del desenvolupament de les energies renovables, centrada a analitzar l'evolució del sector.

El repte de l'emmagatzematge

La Xarxa precisa que hi ha moments en què les plaques solars deixen de rebre energia dels aerogeneradors, ja que no es disposa d'infraestructures d'emmagatzematge. Per aquesta raó, reclama articular mecanismes per guardar aquesta energia sobrera, sempre tractant de generar el menor impacte possible sobre el medi natural.

En una zona molt concreta, com és l'exemple de l'AP-7, la Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa considera que, en aquests 340 quilòmetres, es podrien utilitzar per a la instal·lació de plaques solars i que cobririen entre un 3 i un 5% de la demanda elèctrica del territori. Prenent com a base l'estudi Informe tècnic sobre el potencial de generació elèctrica mitjançant plaques fotovoltaiques en l'AP-7, elaborat per Sergi Saladié i Lluís Salvat, l'entitat augura que amb "una intervenció més intensa, es a dir, bàsicament ampliant els trams coberts amb fotovoltaica o combinant fotovoltaica i eòlica es podria quintuplicar la producció de renovables".

Els dos investigadors han arribat a la conclusió que, comptant falsos túnels, cobertes d'àrees de servei i talussos, es podrien instal·lar 1.761 MW de potència fotovoltaica, amb una producció anual de 2.056 GWh.

L'expansió de les bateries és essencial per optimitzar la generació renovable i reduir la dependència del gas

En relació amb l'emmagatzematge, el coordinador del grup de treball de fotovoltaica del Clúster de l'Energia Eficient de Catalunya, Alberto Barriga, detalla que l'expansió de les bateries —tant darrere del comptador com a escala de xarxa— és essencial per optimitzar la generació renovable i reduir la dependència del gas durant els períodes de baixa producció renovable. "La transició cap a l'emmagatzematge ha de ser impulsada també per particulars i pimes. Aquest enfocament descentralitzat no només millorarà l'eficiència del sistema, sinó que empoderarà els consumidors en la seva gestió energètica, alhora que reforçarà l'estabilitat de la xarxa", apunta.

Tancament del parc nuclear

Catalunya serà el territori de l'Estat més afectat pel tancament del parc nuclear. Així ho ha conclòs PwC Espanya, que ha presentat recentment l'informe Impacte del tancament nuclear a Catalunya. El document alerta que aquest impacte es traduiria en la pèrdua d'uns 10.500 llocs de treball que genera el sector i una aportació directa al PIB català de 900 milions. Així, el president de la Comissió d'Energia de Pimec, José Enrique Álvarez, afirma que ”"cal prendre una decisió d'urgència". Álvarez creu que la solució implica prolongar la vida de les nuclears un mínim de 10 anys. "Estan preparades per a això, sens dubte", assegura, en una visió que contrasta amb la de la Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa.

L'any 2025 pot marcar un punt d'inflexió pel desplegament de les energies renovables. Tot i això, el seu enlairament està vinculat a la regulació, independentment de la conjuntura del preu del gas. Per fer el pas cap a un model energètic més equilibrat i sostenible cal voluntat política i les modificacions legislatives per facilitar el desplegament de les infraestructures energètiques.