La iniciativa ciutadana per remunicipalitzar l'aigua a Barcelona topa amb el rebuig d'Agbar

La remunicipalització d'un servei fonamental, com és l'aigua, torna a la primera línia mediàtica. Més de 40 entitats de Barcelona impulsen la campanya per aconseguir la gestió pública d'aquest recurs a la capital catalana, actualment en mans d'Agbar, filial de la multinacional francesa Suez. Per assolir-ho, han posat en marxa una iniciativa ciutadana amb la intenció de forçar l'Ajuntament de Barcelona a celebrar una consulta a totes les persones empadronades a la ciutat a través de la següent pregunta: "Vostè vol que la gestió de l'aigua a Barcelona sigui pública i amb participació ciutadana?".

La iniciativa va arrencar amb la recollida de signatures el 15 de desembre, de manera que els promotors disposen fins el 15 de febrer per obtenir les 15.000 firmes necessàries per ser acceptada pel consistori. Ara mateix ja disposa de 25 punts fixes de recollida de signatures. Significativament, l'arrencada de la campanya ha estat replicada amb la presentació de dos recursos contra el reglament de participació ciutadana de l'Ajuntament de Barcelona, aprovat a l'octubre, i que regula la celebració de consultes provinents d'iniciatives ciutadanes. Un dels recursos correspon a la Delegació del Govern espanyol a Catalunya, mentre que l'altre és de la Cambra de Concessionaris i Empreses Vinculades al Sector Públic (CCIES), que té com a vicepresident Alberto Martínez Lacambra, alhora director general d'Agbar.

En una roda de premsa celebrada a la plaça de Sant Felip Neri, la portaveu d'Aigua és Vida i de la campanya Remunicipalitzem l'Aigua, Míriam Planas, ha comentat que la pretensió de la iniciativa és que "la situació a Catalunya sigui més normal i estigui en la línia amb el que passa al món, on el 90% de la gestió de l'aigua és pública, o a Europa, on ho és més del 80%, mentre que la gestió de la nostra aigua és en més d'un 80% privada". Planas ha afegit que s'han inspirat en els referèndums i les consultes promogudes per moviments socials de grans ciutats com Berlín o Madrid i de països com Itàlia i l'Uruguai, que s'han convertit en "referents per haver dut a terme processos de remunicipalització i de defensa de la gestió pública de l'aigua a partir de l'organització de la societat civil".

A banda d'Aigua és Vida, la iniciativa també la promouen entitats com l'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), Ecologistes en Acció, la Campanya No al TTIP, la PAH, la Marea Blanca, o la plataforma per una Renda Garantida de Ciutadania, entre d'altres.

Respondre als interessos de la ciutadania

La presidenta de la FAVB, Anna Menéndez, ha explicat que el moviment veïnal s'hi ha sumat "perquè la gestió de l'aigua forma part de la lluita pels nostres drets" i ha recordat que ja durant els anys noranta van donar suport a la lluita de milers de veïns contra els "impostos abusius" que apareixen al rebut. "És fonamental que un dret fonamental com és l'accés a l'aigua estigui regulat d'una altra manera i acabem amb els talls abusius i els guanys desorbitats d'empreses com Agbar", ha afirmat. Per a la portaveu de l'APE, Maria Campuzano ha afirmat que "un canvi en el model de gestió dels serveis bàsics és fonamental per acabar amb la pobresa energètica", ja que "quan l'aigua i l'energia es tracten com un negoci el que passa és que més del 10% de la població no hi pot fer front".

Campuzano ha recordat que un estudi d'Aigua és Vida va demostrar que quan la gestió és privada hi ha més talls d'aigua que quan és pública, que només a l'Àrea Metropolitana de Barcelona s'han acumulat més de 75.000 talls d'aigua entre 2008 i 2016 i que una llei, la 24/2015, ha fet possible reduir-los. L'activista, però, ha afegit que la normativa no resol una qüestió com és el deute acumulat de les famílies que no poden pagar els rebuts i que malgrat comptar amb fons i ajudes "les empreses subministradores no tenen voluntat per condonar-los". "En canvi, tenim l'exemple d'Arenys de Munt, on la gestió és pública i on sí es condona el deute en els casos de les famílies en situació de vulnerabilitat", ha reblat. Per tot plegat, Campuzano considera "clau" poder "tenir veu" en la gestió de l'aigua i que aquesta "respongui als interessos de la ciutadania".

El Govern espanyol i grans empreses, en contra

El reglament de participació ciutadana de l'Ajuntament de Barcelona contempla dur a terme una "multiconsulta" anual que se celebraria una setmana del mes de maig i en què es concentraran totes les consultes aprovades pel consell municipal, tant les d'iniciativa ciutadana com les impulsades pel propi ple. I és precisament contra aquest reglament que el Govern espanyol i la CCIES hi han presentat dos recursos contenciosos-administratius davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

Segons ha informat el portal Crónica Global, el govern espanyol considera que el reglament pot vulnerar la Llei de Bases de Règim Local, mentre que la CCIES interpreta que el consistori "inclou clàusules on qüestiona els contractes existents", dificulta la "col·laboració público-privada" i aporta inseguretat jurídica. La realitat, però, és que la CCIES és part interessada en el conflicte, atès que Suez és un dels seus associats. I un dels vicepresidents de l'organisme és també alt càrrec d'Agbar, la concessionària de l'aigua a la capital catalana, a més de filial de Suez. Altres integrants de CCIES són Abertis o Gas Natural Fenosa.

Per a Míriam Planas, els recursos són "un atac contra la democràcia" que busquen "retirar el poder de la ciutadania". A més de la campanya per remunicipalitzar l'aigua, ara mateix hi ha en marxa dues iniciatives ciutadanes més a Barcelona. Una la impulsen Tanquem el CIE i la productora Metromuster i pretén canviar el nom de la plaça Antonio López per plaça Idrissa, el jove guineà que va morir al CIE de la Zona Franca el 2012. L'altra l'engega la cooperativa del Gimnàs Social Sant Pau i reclama al consistori que compri la parcel·la de Ronda Sant Pau, 46, amb l'objectiu de "contrarestar l'expulsió del veïnat del barri" engegant-hi un "projecte pilot d'habitatge públic i inclusiu" i garantint la continuïtat del projecte del gimnàs.