Incidències dia sí i dia també i un traspàs a mig fer: una legislatura marcada pel caos a Rodalies

El traspàs de Rodalies és una promesa fixa als programes electorals dels principals partits catalans des de fa 15 anys, cita electoral rere cita electoral. No falla mai. També està present en la campanya de les eleccions del proper 12 de maig. Aquesta vegada, però, hi ha un nou element a tenir en compte: l'acord entre ERC i el PSOE -en el marc de la negociació per investir Pedro Sánchez president del Govern espanyol- pel traspàs integral del servei ferroviari a la Generalitat. 

Un traspàs a mig fer que no s'ha aturat per la convocatòria electoral però que no se sap cap on anirà després dels resultats del 12-M. El candidat d'ERC i president de la Generalitat, Pere Aragonès, va assegurar en una entrevista Públic que si tornava a ser elegit president, completaria l'operació. Fa una mica més d'un mes, la Generalitat i el Govern espanyol van constituir els set grups de treball tècnic acordats per desplegar el traspàs de Rodalies i fer efectiu el procés a través d'una empresa mixta. 

Reivindicació històrica

El traspàs de Rodalies era una reivindicació històrica de la Generalitat des de l'aprovació de l'Estatut del 2006, que va obrir la porta a aquesta oportunitat. El 2009 ja es va pactar un traspàs del servei entre l'Executiu espanyol, aleshores amb Zapatero al capdavant, però era parcial i limitat. El Govern català assumia la gestió del servei -horaris, freqüències, línies i preus-, la potestat per triar operador i un "traspàs econòmic".

L'acord inclou el traspàs de la infraestructura, deteriorada per la manca d'inversió estatal durant dues dècades

Aquest "traspàs econòmic" són els diners que l'Estat havia de donar a Catalunya per pagar a l'operador -en aquest cas, RENFE-, per tal de sufragar el cost del servei que no cobreix la venda de bitllets. Uns diners que s'estimaven en uns 300 milions anuals, però que no van arribar mai.

El traspàs del 2009 tampoc no incloïa la infraestructura, és a dir, les estacions, les vies, les catenàries o els trens, qu és el que reclamava de forma insistent la Generalitat davant les contínues incidències que registra el servei. Amb el nou acord, també s'inclou el traspàs de la infraestructura, deteriorada per la manca d'inversió estatal durant dues dècades. Les constants avaries han acabat amb la paciència dels usuaris, afectats pels retards i cancel·lacions de trens d'última hora.

Quatre de cada cinc dies hi ha hagut alguna incidència

Al llarg de la legislatura, el debat del transport públic l'ha eclipsat Rodalies, i no pel rècord d'usuaris assolit el 2022 amb la gratuïtat dels abonaments -100 milions-, sinó per les contínues incidències que registra el servei. Una de les afectacions més sonades el 2023 va ser la de la R2 sud per l'incendi d'un quadre de senyals a Gavà, que encara porta cua per dirimir responsabilitats. També hi ha hagut incidències destacades a la R1, la R3 i la R4.

El 2023 només hi va haver 44 dies lliures d'incidències a la xarxa de Rodalies

Segons dades del Govern, entre gener i agost de l'any passat, només hi va haver 44 dies lliures d'incidències. És a dir, quatre de cada cinc dies n'hi va haver alguna. Renfe va replicar en un comunicat que el 92% dels usuaris de Rodalies utilitzen el servei amb "absoluta normalitat", tot i que reconeix que les obres que s'estan fent actualment alenteixen la recuperació en les avaries.

Una de les causes de les constants avaries és el mal estat de la infraestructura, vinculat directament amb la cronificació de la baixa execució pressupostària al servei. Malgrat que ara l'Estat està invertint més que mai, el Govern català va denunciar que el Ministeri de Transports només ha executat el 43% de les inversions previstes a Rodalies que tenia pactades i incorporades als pressupostos de l'Estat. Dels gairebé 2.000 milions promesos, només es van gastar 859 milions.  

Les propostes

El traspàs de Rodalies l'ha abanderat ERC i Junts -i la CUP en menor mesura-, però el PSC i els comuns també l'han assumit. De fet, tots porten en el seu programa la promesa de "culminar" el procés. "El gran traspàs de país després de l'assumpció de les competències de seguretat ciutadana per part dels Mossos d'Esquadra", diu ERC, que aposta per "un pacte nacional per al finançament del transport públic" amb més autobusos interurbans, continuar bonificant la T-jove i el tramvia del Camp de Tarragona com a eixos principals.

A banda del traspàs de Rodalies, Junts va més enllà i promet aconseguir el dels Regionals i dels serveis ferroviaris d'alta velocitat Avant "que transcorren íntegrament dins de Catalunya". Diuen que volen "defugir les gratuïtats per potenciar la competitivitat" a canvi de rebaixar del preu del transport. Pel que fa al tramvia del Camp de Tarragona, Junts vol "reordenar el transport ferroviari al Camp de Tarragona per traslladar les mercaderies per l'interior i allunyades dels nuclis urbans, i el transport de viatgers per la costa".

El PSC també aposta per culminar el traspàs integral de Rodalies i per "garantir també el traspàs dels recursos econòmics associats al dèficit en què incorri Renfe cada any com a operador de servei actual i completar l'abonament del pla d'acció, entès com el pagament a Renfe dels serveis prestats a Catalunya més enllà dels serveis acordats en el traspàs". No parla, però, de reclamar els diners que l'Estat deu a la Generalitat en matèria d'inversions a la xarxa ferroviària. També aposta per fer realitat el tramvia del Camp de Tarragona i desplegar la T-mobilitat a tot el territori de Catalunya, entre d'altres mesures. 

Els comuns prometen efectuar el traspàs de Rodalies pactat entre el govern de l'Estat i la Generalitat amb els "recursos necessaris" per desenvolupar totes les inversions previstes en el Pla de Rodalies de Catalunya 2020-2030. Aposten per una xarxa d'autobusos interurbans i una xarxa de sis tren-tram arreu de Catalunya (la línia de la Costa Brava, la del Camp de Tarragona, la del Pirineu, la de les Terres de l'Ebre, el del Bages i el que cobriria la ruta Girona-Banyoles-Olot). La mesura estrella que ha proposat la candidata de Comuns Sumar, Jéssica Albiach, és la creació d'un nou abonament de transport públic per viatjar per tot Catalunya per 30 euros mensuals.  

La CUP ha protagonitzat en els darrers dies unes protestes sota el lema Renfe ens roba la vida per denunciar les mancances del transport públic. Per això, els de la formació anticapitalista fan una aposta per reforçar el bus. La cap de llista Laia Estrada exigix un servei de tren que "vertebri el país", amb el bus com a complement "per arribar a totes les comarques". També ha remarcat la necessitat de reforçar els serveis regionals i de fer que no hi hagi buits de més de dues hores de servei en cap línia ferroviària del país. A més, proposa impulsar una operadora pública de bus per "combatre les mancances estructurals" generades pels "monopolis territorials" de les companyies i "integrar per tarifa tot el transport públic del país".