Impugnar la llicència d’obres, la darrera batalla del territori per aturar la incineradora de residus de Juneda

El setembre de l'any 2016, l'Ateneu Popular Garriguenc va veure néixer una plataforma opositora a la instal·lació d'una incineradora de residus urbans al municipi de Juneda, concretament dins el recinte de la planta de purins de Tracjusa. Deu anys després d'aquella primera reunió, entitats ecologistes i més d'una vintena de municipis de les Garrigues continuen en peu de guerra contra la polèmica planta Nova Tracjusa. Un projecte que, malgrat tenir des de fa ben poc tots els permisos per tirar endavant, ha generat molta controvèrsia al territori. 

L’últim pas administratiu pendent per a l’execució projecte era la llicència d’obres, un permís que l’Ajuntament de Juneda va atorgar el març passat al GAP (Gestió Agroramadera de Ponent), la cooperativa de 160 ramaders de la comarca, impulsora del projecte i associada amb el Grup Griñó, investigat per possible tràfic il·legal de brossa italiana.

Els opositors al projecte ja han posat en marxa diferents iniciatives per paralitzar-lo. Per una banda, la Plataforma Aturem la Incineradora de Juneda impugnarà aquesta llicència d'obres per aconseguir la suspensió cautelar. “S’ha creat un grup de treball que està estudiant la impugnació d’aquesta llicència d’obres. Al ser un acte administratiu com a tal, les parts interessades poden exercir la seva capacitat de presentar un recurs de reposició”, explica el portaveu d’Ipcena, Joan Vázquez. 

El col·lectiu considera que la llicència s'ha concedit "sense les garanties legals suficients". La plataforma critica que l'Ajuntament de Juneda no hagi tingut en consideració que mig miler de professionals de l'àmbit de la salut de Ponent i la Conca de Barberà han subscrit un manifest en què es mostren preocupats per l'impacte del projecte sobre la salut de les persones. 

Temen un empitjorment de la qualitat de l'aire

La polèmica planta Nova Tracjusa està projectada dins el recinte de la planta de purins de Tracjusa, que a dia d'avui encara tracta excedents de purins a través de la cogeneració, un sistema que utilitza gas natural per evaporar l’aigua dels purins. A finals d’aquest any, però, la planta deixarà de rebre subvencions, cosa que la fa inviable econòmicament. Per tal de mantenir en funcionament la planta, els ramaders han apostat per la reconversió d'aquesta a través d’un sistema nou, el de la gasificació. Es tracta de produir vapor a partir dels combustibles derivats de residus (CDR), residus principalment urbans que no poden ser reciclats i que proveiria el Grup Griñó.

La calor que produirà la planta de gasificació permetrà assecar els purins per convertir-los en fertilitzant. Als opositors els preocupa les emissions que emetrà aquesta planta en la crema de residus i com això afectarà la qualitat de l'aire d'una zona exposada a boires persistents, que fan que compostos i partícules quedin atrapats.

El GAP assegura que les emissions de CO2 es reduiran en un 80% amb la gasificació, però el manifest firmat per mig miler de professionals de l'àmbit de la salut de la zona alerta que els productes resultants de la incineració contenen partícules en suspensió, moltes d’elles de mida molt petita (ultrafines) que passen fàcilment als pulmons i allà s’absorbeixen a la sang. Alerten que són tòxics i tenen efectes cancerígens i teratògens, fins i tot a baixes concentracions, per causa de la bioacumulació.

Vázquez recorda que el 2030 ha d’entrar en vigor una directiva europea de millora de la qualitat de l’aire que redueix, d’entrada, les emissions a un 50%. En aquest sentit, insta la Generalitat a "revisar les autoritzacions ambientals per comprovar si les indústries compleixen amb les noves reduccions". "Cal que miri quina quantitat de tonatge es crema en aquestes indústries i quin és el que s'hauria de cremar en un any, dos o tres, progressivament, perquè puguin complir les diferents reduccions que hi ha a la vista", apunta.

El Grup Griñó, esquitxat per tràfic il·legal de residus

Una de les principals preocupacions del territori és l'entrada del Grup Griñó, sota investigació judicial per presumpte tràfic il·legal de residus en conxorxa amb una organització criminal internacional. De fet, una dotzena d'alcaldes de la comarca de les Garrigues -entre els quals els de les Borges Blanques, l'Espluga Calba, Vinaixa, Els Torms i Arbeca- van presentar una denúncia davant la Fiscalia Provincial de Lleida contra les empreses Tracjusa, Griñó Ecològic i Gestió Agroramadera de Ponent. Els preocupa el risc que la gasificadora pugui ser utilitzada per continuar amb la presumpta gestió il·legal de residus investigada.

Els batlles també es mostren preocupats per la possible vulneració del principi de precaució i protecció mediambiental i per les implicacions per a la seguretat jurídica, la transparència en la gestió de residus i la protecció del medi ambient i la salut pública de la comarca. Per tot plegat, els denunciants demanen a la Fiscalia la suspensió cautelar de la llicència d'obres atorgada a Tracjusa o l'adopció de mesures per investigar si la concessió de la llicència pot afavorir l'ús fraudulent de la planta.

Vázquez denuncia "tota una sèrie d’interessos que s’han posat d’acord en forma de trama, en la qual hi entra la política, l’economia i la industria". "Hi ha hagut una pressió política per part dels grups econòmics que impulsen la planta, i amb l’entrada del Grup Griñó, aquesta pressió s’ha intensificat”, assenyala. A més, lamenta que el Govern hagi posat de director general de Desenvolupament Rural -que s’integra dins del Departament d’Agricultura-, Ramon Armengol Torrent, que va formar part de GAP Cooperativa, del qual el 50% és del Grup Griñó.

Fa uns mesos, la Guàrdia Civil va desarticular una organització internacional que es dedicava a traficar il·lícitament amb residus i deixalles procedents d'Itàlia. Segons la policia, la xarxa ha abocat més de 40.000 tones d'escombraries anuals en abocadors dels municipis de Lleida, Constantí i Riba-roja d'Ebre, i també a Almonacid del Marquesado, a Conca. Dels 22 detinguts, que s'haurien embutxacat més de 19 milions, una quinzena estan vinculats al grup Griñó.

Definir un model de territori

La plataforma exigeix solucions més sostenibles. Vázquez comenta que no demanen el tancament de la planta, sinó que es mostren en contra del seu funcionament. “No estem en contra del tractament de purins. Proposem que la planta apliqui altres tècniques que s’utilitzen arreu del món. No és necessària la incineració de residus per al tractament de purins. Suposa una amenaça”, ha insistit Vázquez, que aposta per sistemes de tractament mecànic o les plantes de biogàs. "Tots ells sense la necessitat de cremar o emetre res", sentencia.

Més enllà d'aquest projecte, el moviment ecologista insta al Govern a definir el seu model de territori. Tenint en compte que les normatives preveuen la reducció d’emissions perquè de cara a l’any 2050 aquesta emissió sigui zero, Vázquez s’ha referit a Nova Tracjusa com un projecte “enquistat en el passat”.