Illa surt viu dels retrets de les dretes i l'independentisme en l'últim debat a Catalunya

El debat de TV3 és l'últim revolt abans de la gran recta final cap a la línia de meta del 12 de maig. Salvador Illa, primer destacat en totes les enquestes, ha estat el principal focus de crítiques en el que han convergit la majoria de la resta dels candidats. Tant el Partit Popular i l'extrema dreta de Vox, com Esquerra i Junts per Catalunya han aprofitat les dues hores i mitja que ha durat la conversa a vuit bandes per retreure diverses qüestions al socialista. El debat, amb tot, ha tingut alts i baixos, però s'ha endurit especialment en matèria de llengua i polítiques socials.

Illa no se n'ha estat de donar dues notícies la nit d'aquest dimarts. En cas d'arribar a la presidència de la Generalitat, farà consellera d'Interior a l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlón, i director general dels Mossos d'Esquadra a Josep Lluís Trapero.

Amb entre un 30% i un 40% d'indecisos segons els sondejos, el debat de la Televisió de Catalunya, l'últim de la campanya, pot ser un element crucial pels partits a efectes de pescar vots en caladors aliens i, sobretot, d'animar als potencials votants propis.

Per això, durant el debat, també han entrat en el cos a cos Pere Aragonès i Josep Rull, representant de Junts per Catalunya en substitució de Carles Puigdemont. Tots dos candidats independentistes han discutit sobre els escenaris que s'obren, amb relació al procés, després de la Llei d'Amnistia, que ha tingut un protagonisme ínfim en la conversa. Pràcticament, només l'ha tret el candidat de Ciutadans, Carlos Carrizosa, que ha dut una samarreta amb el clàssic cor emblemàtic de la formació —amb les banderes espanyola, catalana i europea a l'interior—, però extraordinàriament gran.

Illa i Jéssica Albiach (Comuns-Sumar), molt activa en matèria de polítiques socials i canvi climàtic, s'han mostrat especialment oberts als pactes. "Creu vostè que Junts pot donar-li fiabilitat?", ha preguntat Illa a Aragonès només començar el debat. Tot i que en forma de retret, és una invitació a donar-li suport a ell, a Illa, si, com diuen la majoria de les enquestes, el 12M dibuixa un escenari en el que el PSC, Comuns i ERC poden governar amb un tripartit d'esquerres. Res ha quedat clar en aquest terreny.

Repartiment de culpes amb l'aigua

Aragonès i Illa han xocat ja en els primers compassos de la nit. Tots dos candidats saben que es disputen una part del seu electorat. El socialista i el republicà han protagonitzat diverses enganxades molt aspres, algunes d'elles en matèria de sequera i infraestructures.

Aragonès ha criticat a Illa que el Govern de Pedro Sánchez, del qual el socialista va ser ministre i amb el qual manté una estreta relació, "té projectes damunt de la taula" per a posar solucions al problema de la sequera a Catalunya als quals no hauria fet cas. Ha parlat, entre altres coses, de "la dessalinitzadora de la Tordera".

Illa, en el seu torn, ha deixat caure que el Govern que ha dirigit Aragonès fa servir sovint el mateix comodí: "Quan alguna cosa no es fa a Catalunya, és que la culpa és d'un altre". I ha remarcat que en els últims deu anys no s'ha fet el treball suficient, en concret, pel que fa a la instal·lació de dessaladores i als treballs en el canal d'Urgell.

Rull ha lamentat que no es posés en marxa "el full de ruta" que va deixar el Govern de Puigdemont en matèria hídrica, mentre Albiach ha titllat l'ús d'energies renovables de "lamentable". Aragonès ha subratllat que Catalunya és el setè territori de l'Estat en aquest camp.

El debat s'endureix amb la llengua

Fins aquest punt, els candidats mantenien el debat en un to més o menys tranquil, més enllà de les discrepàncies i retrets. La conversa, però, s'ha encès quan ha entrat en escena la llengua catalana. Ha estat Alejandro Fernández, candidat del PP, qui ha elevat primer el to. Ha assenyalat que les polítiques d'immersió lingüística estan fent del català quelcom "antipàtic".

Aragonès ha criticat les seves paraules i ha fet valdre la inversió del seu Govern en l'audiovisual en català. Rull ha assenyalat directament a Illa, a qui ha acusat d'haver allunyat el PSC que ell dirigeix d'un altre que el postconvergent considera més amable i compromès amb el català. Ha posat com a exemple el del expresident Pasqual Maragall.

Habitatge i seguretat

El bloc de les polítiques socials ha estat especialment incòmode per a Aragonès. Albiach ha asseverat que el país ha "fracassat" a nivell d'habitatge. És una idea que ha apuntalat Laia Estrada, candidata de la CUP, tot puntualitzant que, només durant el matí d'aquest dimarts, "hi ha hagut 17 desnonaments a Barcelona". També ha criticat al candidat d'ERC per desatendre els serveis públics: "Qui fa servir serveis privats és perquè els públics no estan funcionant".

La seguretat també s'ha obert un lloc en el debat, especialment de la mà d'Ignacio Garriga (Vox). El candidat de l'extrema dreta ha vinculat l'eventual augment de la inseguretat de les dones als carrers de Catalunya amb el creixement de la població islàmica. És una idea que la resta de candidats han rebutjat de forma enèrgica. "És un racista", li ha etzibat Josep Rull, que ha reconegut que la seguretat és millorable, però que no té a veure amb la immigració.

No ha faltat l'intercanvi d'opinions sobre educació, un tema molt candent després dels mals resultats de Catalunya en els informes PISA. Els candidats han coincidit que alguna cosa s'ha fet malament, però no han assumit responsabilitats. Aragonès ha insistit que part de la solució passa perquè tots els impostos que es recapten a Catalunya es quedin a Catalunya. És un punt de fricció més que evident amb Salvador Illa.

Les posicions després del debat han quedat, si això era possible, més enrocades i distants que abans. Poc o res s'ha avançat en termes de pactes postelectorals. En l'últim tram, això sí, tant Aragonès, com Rull han descartat al cent per cent pactes amb el partit d'extrema dreta Aliança Catalana.