Homs intenta desmuntar l'acusació del delicte de desobediència

Francesc Homs, diputat i exconseller del Govern català, ha comparegut com a testimoni en el judici sobre el 9-N per assumir la responsabilitat jurídica de la consulta i intentar desmuntar que l'aleshores president de la Generalitat, Artur Mas, i les conselleres Irene Rigau i Joana Ortega haguessin comès un delicte de desobediència al Tribunal Constitucional.

La Fiscalia, que acusa els tres exalts càrrecs de prevaricació i desobediència greu, ha renunciat a fer preguntes, ja que Homs serà jutjat per aquesta causa al Tribunal Suprem. Tampoc ha preguntat l'acusació popular.

Si Artur Mas es va presentar com a màxim responsable polític de "tot" el 9-N, Homs ho ha fet davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) com el màxim responsable jurídic, perquè ell era el conseller de Presidència aquells dies.

Homs ha destacat que el Tribunal Constitucional no els va advertir de les conseqüències legals d'incomplir la suspensió de la consulta, malgrat que el Govern ho havia sol·licitat en el seu recurs del 31 d'octubre de 2014, quan Mas va transformar la consulta en procés participatiu.

L'absència d'aquesta advertència del TC no és "menor, ni intranscendent, ni neutra", ha destacat Homs.

D'aquesta manera, l'exconseller ha anat al moll de l'os del judici del 9-N, per intentar desmuntar el delicte de desobediència. Per cometre aquest delicte es necessita una negativa oberta i directa a complir una resolució judicial, en aquest cas la suspensió del TC. I la jurisprudència exigeix que el denunciat rebés un requeriment que el comminés a complir-la.

És més, Homs ha tret pit durant l'interrogatori de les defenses: "Seria d'ingenus pensar que un Govern no coneixia el que era públic o passava", donada la notorietat del que esdevenia aquells dies. Homs es referia a la resolució del Tribunal Constitucional del 4 de novembre, que suspenia la consulta convocada per Artur Mas el 14 octubre de 2014.

Els tres processats centren les seves defenses en què des de la convocatòria de la consulta -el 14 d'octubre de 2014-, fins que el Constitucional dictés la suspensió cautelar, el 4 de novembre, van transcórrer més de quinze dies . En aquell moment el procés participatiu ja era impulsat per voluntaris.

En resposta a Xavier Melero, advocat de Mas, Homs ha confirmat que la suspensió cautelar es va rebre en el correu d'Artur Mas. I també ha recordat que un any després, el novembre de 2015, el TC va comunicar la seva resolució a través d'un secretari judicial.

El Consell Executiu de la Generalitat del 4 novembre 2014 va abordar la suspensió i després ell va informar públicament en nom del Govern que mantenien el procés participatiu. I ho ha declarat així perquè "he observat com si nosaltres actuéssim amb falta de transparència. Transparència sempre, decisions clares, sempre", ha afegit en al·lusió implícita a la versió de la Fiscalia, que considera que el Govern va simular que deixava la consulta en mans de voluntaris.

També ha carregat contra el Govern de Mariano Rajoy, perquè va presentar el 31 d'octubre una impugnació de disposicions autonòmiques i, subsidiàriament, un conflicte positiu de competència contra els actes preparatius de la consulta, el que obligava el TC a adoptar la mesura cautelar de suspensió de la consulta sobiranista.

Francesc Homs ha assumit plenament les decisions jurídiques que el Govern va prendre aquells dies i no va ser un "mer transmissor" del dictamen final dels serveis jurídics: "jo vaig configurar la decisió final".

Amb relació al procediment contra Francesc Homs, aquest dimarts s'ha donat a conèixer que el Tribunal Suprem ha assenyalat pel pròxim 27 de febrer l'inici del judici a l'exconseller de Presidència i actual diputat al Congrés, pels presumptes delictes de prevaricació i desobediència, en relació al procés participatiu del 9-N de 2014.

El Suprem rebutja la citació de Rajoy com a testimoni

La Sala segona del Suprem ha ampliat de cinc a set magistrats la composició del tribunal que jutjarà Homs i es pronuncia sobre les proves plantejades tant per la Fiscalia com per la defensa.

El Tribunal accepta totes les proves sol·licitades per la Fiscalia, alguna de les quals també havia demanat l'acusat, com la pericial dels guàrdies civils que van realitzar l'informe tècnic sobre les anàlisis dels programes informàtics utilitzats el 9-N.

En quan a les testificals demanades per Homs, no s'accepta la citació com a testimonis del president del Govern, Mariano Rajoy, el president del Tribunal Constitucional, Francisco Pérez de los Cobos, l'exfiscal general Eduardo Torres-Dulce i el ministre de Justicia, Rafael Catalá.

En l'acte judicial s'explica que no forma part d'aquest procés la valoració política dels fets assumida pels membres del govern central, el testimoni dels quals es reivindica, i que tampoc hi ha cap motiu per cridar al president del TC o al fiscal general de l'Estat.