Un "home de dretes" al capdavant del Govern de Macron per atraure els conservadors

Édouard Philippe, un alcalde i diputat de centredreta poc conegut per la majoria dels francesos, dirigirà el primer Govern sota el mandat d'Emmanuel Macron. El jove dirigent centrista, investit president el passat diumenge, ha nomenat com a primer ministre a l'alcalde de Le Havre (nord-oest de França). Philippe, 46 anys, es convertirà en un dels primers ministres més joves de la Cinquena República, després d'haver estat un estret col·laborador del dirigent conservador Alain Juppé, derrotat en les primàries de la dreta pel injuriat François Fillon.

"Vostè ha dit que és un home d'esquerres. Doncs jo sóc un home de dretes", va assegurar Philippe a l'exprimer ministre sortint, el socialista Bernard Cazeneuve, durant la transmissió del poder aquest dilluns a la tarda a l'Hotel de Matignon a París. L'elecció de Philippe representa, de fet, un gest de complicitat evident a l'electorat de la dreta republicana i als diputats menys reaccionaris del partit Els Republicans, als quals Macron espera atraure per conformar una majoria parlamentària durant les eleccions legislatives de l'11 i 18 de juny.

La trajectòria política de Philippe compleix amb els estereotips dels dirigents francesos. Nascut a Rouen (Normandia) el 1970, va cursar els seus estudis universitaris en el prestigiós centre de Sciences Po Paris abans d'incorporar-se a l'elitista Escola Nacional d'Administració (ENA), per la qual també van passar el president Macron o el seu predecessor a l'Elisi François Hollande.

El flamant primer ministre va començar, curiosament, la seva carrera política a principis dels noranta com a militant del Partit Socialista. Simpatitzava llavors amb el progressisme moderat de l'exprimer ministre Michel Rocard, precursor de la segona esquerra francesa, reformista i anticomunista. Després de dos anys de militància socialista, va abandonar aquesta formació per incorporar-se a les files de la dreta republicana. Aquest salt d'un costat a l'altre del tauler polític deu ser del grat de Macron, qui pretén reunir "el millor de la dreta i de l'esquerra".

Un lloctinent d'Alain Juppé

A mitjans dels noranta, Philippe va entrar en contacte amb l'històric alcalde de Le Havre Antoine Rufenacht i es va incorporar el 2001 a l'equip municipal d'aquesta ciutat. Després d'un breu pas per la companyia d'energia nuclear Areva, on va exercir com a director d'assumptes públics -és a dir, com a lobbista-, va reemplaçar al 2010 el seu mentor a l'alcaldia de Le Havre. Els habitants d'aquesta localitat normanda el van reelegir durant les eleccions municipals de 2014, en què va obtenir la majoria absoluta dels vots en la primera volta.

No obstant això, el seu principal valedor va ser l'exprimer ministre i actual alcalde de Bordeus, Alain Juppé. Va començar a col·laborar amb aquest dirigent històric de la dreta francesa a principis dels 2000 i va exercir com el seu conseller el 2007, quan van nomenar a Juppé com a ministre de Medi Ambient. Aquesta estreta relació es va perllongar fins a les primàries del partit Els Republicans al novembre de l'any passat. Llavors, va ocupar el lloc de portaveu de la desafortunada candidatura de Juppé, derrotat amb claredat per Fillon malgrat la seva condició de favorit.

A més de la seva longeva trajectòria en el si de la dreta republicana, Philippe compta amb una altra taca en el seu historial que contradiu el missatge de regeneració i transparència promogut per Macron. Segons va revelar el diari digital Mediapart, la seva declaració de patrimoni va ser considerada en 2014 com incompleta per les autoritats responsables de la transparència de la vida pública. Això va comportar que l'amonestessin amb una multa simbòlica sense valor judicial ni econòmic. Un escàndol menor que no va impedir que aquest es desvinculés de la candidatura de Fillon, tacada pels escàndols de corrupció.

Director d'orquestra d'una gran coalició

Després de l'esclat del Penelopegate i la imputació del líder de la dreta republicana pels suposats llocs de treball ficticis de la seva dona i els seus fills com a assistents parlamentaris, l'alcalde de Le Havre va deixar de donar suport a Fillon en la carrera a l'Elisi. La seva única participació durant la campanya va consistir en escriure una columna setmanal per al diari Libération.

"Per a alguns, impressionats pel seu poder de seducció i la seva retòrica reformista, Macron seria el fill de Kennedy. Podem dubtar-ho. Kennedy tenia força més carisma", assegurava Philippe a Libération a principis d'any, expressant així els seus dubtes respecte a la figura del dirigent centrista. Malgrat aquesta certa fredor amb què va acollir la candidatura del líder de En Marche! (En Marxa!), L'alcalde de Le Havre ja reconeixia llavors que "Macron pensa el mateix que jo en un 90% de les qüestions".

Aquest escepticisme es va convertir, però, en entusiasme uns mesos després. "Si Macron és elegit president, haurà transgredit. Sortir de la còmoda oposició entre la dreta i l'esquerra per conformar un altre tipus de majoria", va afirmar a principis de maig en la seva última crònica per aquest diari progressista.

Liberal, defensor de la Unió Europea i partidari "que l'Estat ha de jugar un paper, però que no pot acaparar-ho tot", Philippe defensa posicions més aviat progressistes en matèria de drets civils. A diferència de la majoria dels diputats del partit Els Republicans, el 2013 no es va oposar a la legalització del matrimoni homosexual. Els seus companys de formació li retreuen situar-se massa a l'esquerra per ser un home de dretes.

Macron el va conèixer per primera vegada el 2011 i els dos comparteixen la voluntat de construir un govern que aplegui conservadors i socialdemòcrates. Una nova majoria governamental que seguirà el mateix esquema de la gran coalició que governa a Alemanya o que aprova la quasi totalitat de les iniciatives legislatives al Parlament Europeu. El nou primer ministre és, de fet, un defensor acèrrim de l'aliança francoalemanya. Després d'haver fet els seus estudis de batxillerat a Bonn (oest d'Alemanya), on el seu pare va treballar com a director del Liceu francès, parla perfectament alemany. Una facultat que hauria de servir per estrènyer els vincles entre el Govern gal i el d'Angela Merkel, com pretén el nou president francès.

Macron i Philippe també comparteixen la passió per les humanitats. Mentre el jove dirigent centrista és filòsof de formació i un lector apassionat dels clàssics de la literatura francesa de principis del segle XIX, el seu primer ministre ha publicat dues novel·les ambientades en l'univers de la política.

Un esquer per als votants conservadors

Però si Macron l'ha escollit com a primer ministre no és per la seva passió per les lletres, sinó per la seva capacitat per seduir l'electorat conservador i a una franja dels diputats de la dreta republicana. Després de l'enfonsament del Partit Socialista, el candidat del qual només va obtenir el 6,36% dels vots en la primera volta de les presidencials, el partit Els Republicans representa el principal obstacle perquè Macron aconsegueixi una majoria parlamentària a les eleccions legislatives de juny. Si la dreta republicana aconseguís la majoria dels diputats, aquesta podria imposar a Macron un govern de cohabitació, dirigit per un primer ministre conservador, elegit per l'Assemblea Nacional en lloc del president.

El dirigent centrista espera amb l'elecció de Philippe contrarestar l'amenaça de la cohabitació. Després del seu nomenament, vint-i-un representants electes de la dreta i el centre francesos han fet una crida a la resta dels membres de la seva família política perquè acceptin col·laborar amb el Govern de Macron.

El moviment de la République En Marche (La República En Marxa) encara no ha designat un centenar dels seus candidats per a les eleccions legislatives. El que deixa oberta la porta perquè s'incorporin a les seves files antics membres de la dreta republicana. Uns nous adeptes al macronisme als quals caldria sumar els vint diputats socialistes que es presenten sota l'etiqueta del moviment polític del president. Amb el nomenament de Philippe, Macron ha oficialitzat la seva OPA al decadent bipartidisme francès.