Hi ha més permissivitat policial per l'estat d'alarma als barris rics? El secret que tots eviten revelar

És la dada millor guardada. Avui dia, resulta impossible conèixer l'impacte de les multes per l'estat d'alarma en funció de barris o districtes. Es tracta d'un indicador de les actuacions policials que segueix sense conèixer-se més de dos mesos després que l'Estat espanyol s'instal·lés en l'actual escenari d'excepció. Enmig d'aquest silenci oficial, organitzacions antiracistes i de defensa dels drets humans adverteixen sobre les arbitrarietats policials produïdes durant l'emergència sanitària en tot el país.

És igual –o pràcticament igual– on es pregunti. La resposta, en la majoria dels casos, és la mateixa: "no tenim aquestes dades". Durant els últims dies, Público va sol·licitar en una desena d'institucions –des del ministeri de l'Interior a ajuntaments, passant per subdelegacions de govern i estaments autonòmics– aquelles dades relacionades amb les multes disgregades per barris o districtes a Madrid, Barcelona, València, Sevilla i Bilbao. Només en aquesta última ciutat basca va haver-hi una resposta positiva.

Segons dades oferides per l'ajuntament, la Policia Local de Bilbao havia imposat fins al 12 de maig 3.406 denúncies per incomplir l'estat d'alarma. En el districte d'Ibaiondo, que comprèn zones com San Francisco –amb alta taxa de població immigrant i on s'han registrat denúncies d'abús policial–, Casco Viejo o Bilbao la Vieja, acumulaven fins a aquesta data 874 denúncies (25,6%). Per darrere hi ha el barri d'Errekalde amb el 19,3% de les multes.

El cèntric Abando, considerat el districte més car de Bilbao per viure-hi, sumava 496 multes, una xifra que significa el 14,5% del total. En qualsevol cas, no ha estat possible conèixer el nombre de sancions per barris imposades per l'Ertzaintza.

La falta de dades és la tònica habitual en la resta de ciutats consultades. Fonts del ministeri de l'Interior van assenyalar a Público que només controlen el desglossament de dades per comunitats autònomes. Per això, a nivell del Govern estatal no s'ofereixen informacions sobre multes per ciutats o barris.

A les subdelegacions de l'Executiu espanyol a Sevilla i Madrid tampoc hi ha informació. El mateix passa a la conselleria d'Interior del Govern de Catalunya o a les subdelegacions de Govern a València, Madrid i Sevilla. La resposta, amb els seus matisos, es va repetir als ajuntaments de Barcelona i Madrid.

En el cas de la capital espanyola, el Govern municipal ha donat a conèixer quins són els barris amb més multes, però sense especificar quantes s'han aplicat en cadascun d'ells. "Només enviem el nom dels tres amb més propostes de sanció de cada dia", expliquen des de l'àrea de Premsa de l'ajuntament madrileny, on asseguren que els hi falta informació detallada sobre les multes per districtes. Per altra banda, l'Ajuntament de Barcelona assenyala que encara no compten amb aquesta informació. El mateix va passar en el cas del consistori de Sevilla.

El "parany" informatiu

"Ens sembla clau disposar d'aquesta informació", assenyala a Público Daniel Canales, portaveu d'Amnistia Internacional a Espanya. "És evident que districtes com Vallecas estan rebent un nombre de denúncies major, però no el sabem amb certesa", va lamentar Canales.

El periodista Youssef Ouled, qui en les últimes setmanes ha participat en l'elaboració d'un informe sobre actuacions policials racistes en el marc de l'estat d'alarma que serà elevat a l'ONU i al Consell d'Europa per l'Equip d'Implementació del Decenni Afrosdescendent a Espanya en col·laboració per Rights International Spain (RIS), assenyala que s'han registrat casos d'aquest tipus en llocs com a Lavapiés a Madrid o San Francisco a Bilbao.

"El parany està en el fet que no es recullin aquest tipus de dades", assenyala Ouled. En tal sentit, reclama que s'aportin informacions concretes sobre "quina és la població afectada en funció del biaix racial".

"Abusos" contra vulnerables

"Les forces i cossos de seguretat de l'estat han interposat de manera arbitrària sancions contra persones que suposadament desobeïen el Reial decret de l'Estat d'Alarma, sense observar els criteris de necessitat i proporcionalitat que indiquen els estàndards internacionals", va assenyalar per part seva Amnistia Internacional en un comunicat.

En aquesta línia, l'organització ha mostrat el seu temor davant la possibilitat que "els i les agents hagin desenvolupat la seva funció amb un enfocament principalment coercitiu, sense tenir en compte altres alternatives a la mera imposició de sancions". "Així ho ha verificat l'organització després d'analitzar alguns dels casos més flagrants", apunta.

"La falta de criteris clars d'actuació, especialment en el tracte amb grups vulnerables i amb necessitats específiques, obre la porta al fet que agents de les forces i cossos de seguretat de l'estat puguin cometre abusos", assenyala en aquest mateix comunicat Esteban Beltrán, director d'Amnistia Internacional a Espanya.