Hisenda destapa l'operativa del despatx de Montoro: camuflava com a "primes d'èxit" els pagaments de les gasistes beneficiades per les reformes

La Fiscalia Anticorrupció ha traslladat al Jutjat d'Instrucció número 2 de Tarragona un nou informe de l'Agència Tributària sobre el cas Montoro, la presumpta trama de favors fiscals a empreses quan Cristóbal Montoro era ministre d'Hisenda a canvi de pagaments al despatx fundat pel propi dirigent del PP, Equipo Económico.

L'operativa, segons constata l'informe de l'AEAT, consistia en desenes de pagaments fraccionats amb imports "bessons" sota l'aparença de "prima d'èxit". Aquests, camuflats en la suposada tasca de consultoria, procedien de les gasistes beneficiades per les reformes fiscals promogudes pel Ministeri d'Hisenda.

Concretament, segons l'Agència Tributària, l'operativa observada en les reformes fiscals a la carta tenia tres "vels". En virtut dels documents intervinguts, "aquesta fragmentació de pagaments seria indiciàriament instada pel despatx investigat i se satisfaria amb un indiciari diferiment en els pagaments sota la cobertura formal d'una prima d'èxit que permetria distanciar-los del seu origen temporal".

Els investigadors incideixen que els ingressos, efectuats en dos comptes bancaris del despatx fundat per Montoro, van coincidir amb la tramitació de les reformes sobre l'impost especial de l'electricitat i l'impost sobre activitats econòmiques.

"De tal suposat triomf remunerat condicionat a l'aplicació efectiva del benefici fiscal investigat, les gasístiques investigades eren conscients, pagaven i es vanagloriaven molt abans del pactat. És més, els contractes intervinguts entre les gasístiques i Equipo Económico ni tan sols esmenten tals success fees, sinó una suposada pròrroga de serveis".

En les reformes fiscals investigades, aquests pagaments "no existirien si no fos pel presumpte concert investigat entre el despatx i les empreses gasístiques". Aquests, "es fragmentarien no només pel que fa al seu pagador i import, sinó també en el nombre de comptes bancaris i de diverses societats vinculades per les que trasbalsen aquests fons".

Al seu torn, desembocarien "en consums o utilitats dels socis del despatx investigat, així com en diverses persones físiques i en nous comptes bancaris o actius de les quals, en certs casos, no es localitza informació detallada en la documentació facilitada".

"Mecolanza de fons" i "absència d'una informació bancària detallada"

Els pèrits reconeixen que "la complexitat de l'anàlisi i rastreig dels fons investigats s'aguditzaria, no només per la barreja de fons i l'absència d'una informació bancària detallada de tots els comptes facilitats, sinó també a causa d'un ajornament en els pagaments".

Els investigadors xifren en 846.413,76 euros l'import total d'ingressos localitzats en els comptes bancaris facilitats en 2011-2019 percebuts pel despatx fundat per Montoro procedents de les empreses gasistes de referència. Aquesta xifra no inclou els pagaments de la gasista Messer ni els declarats en el Model 347 de 2020.

L'Agència Tributària destaca el caràcter "parcial" de l'informe, ja que l'anàlisi global pendent, que donaria "compliment a l'oficiat manament judicial de referència quant a l'ampliació dels informes precedents es refereix", es troba en procés, "limitat per la informació facilitada a aquesta Unitat de Suport".

Els pèrits també criden l'atenció sobre l'eventualitat que aquesta operativa de fragmentació pogués "replicar-se, com si d'un patró de conducta es tractés, respecte d'altres ingressos procedents d'altres pagadors diferents a les gasístiques investigades, alguns dels quals s'han identificat com a objecte d'informes policials precedents".

Altres pagadors

L'anàlisi preliminar detecta abonaments recurrents de xifres idèntiques, entre elles, imports "bessons" als satisfets per les gasistes. Al seu entendre, denota que aquells pagadors que satisfessin imports idèntics "remunerarien prestacions equivalents". Si bé, qüestiona que aquestes mercantils, igual que les gasistes, acudissin al despatx malgrat tractar-se d'empreses amb una "infraestructura suficient", amb "departaments especialitzats en matèria tributària". Això "fa a priori innecessari remunerar un acompliment extern idèntic, la qual cosa, insistim, hagués de confrontar-se si així s'estima convenient".

A manera de mostra, en el període 2012-2019, els perits recullen idèntics imports als satisfets per les gasistes investigades: més de 320 abonaments per 12.100 euros, que sumen un total de més de 3,9 milions d'euros; més de 40 abonaments de 36.300 euros, fins a aconseguir més d'1,6 milions; més de 50 abonaments de 18.150 euros, fins a aconseguir més d'1,9 milions; així com "diversos abonaments de 15.125 euros".

Una "cadena de transmissió"

Una vegada produïda aquesta fragmentació i introduïts tals fons presumptament contaminats en almenys dos comptes bancaris del despatx investigat, en les mateixes dates, "es barrejarien amb altres petites quantitats procedents d'altres diversos pagadors amb els quals es conformen blocs monetaris d'origen heterogeni que comprenen traces 'contaminades'".

Tal bloc barrejat, introduït en el sistema financer, "nodrit amb altres abonaments" produïts de forma gairebé simultània i sense esgotar l'import investigat, "resultaria inicial i mínimament consumit pel despatx". La mercantil, al seu torn, mouria el "valor monetari més gran mitjançant successives transferències entre diferents comptes bancaris sota el control de socis, exsocis, cònjuges i les seves societats vinculades, així com d'altres persones físiques".

Aquesta "cadena de transmissions de fons" es realitzaria a l'atzar de factures per a poder "justificar" enfront de tercers i "deslligar" aquests fons "contaminats" de la seva veritable causa. "S'observen casos en què, en aquests últims comptes bancaris sota el control de socis, exsocis, cònjuges i les seves societats, en les subsegüents baules de la cadena de transmissions, novament es destinarien a mínims consums i tornarien a ser agrupats i transferits en gran manera a altres comptes desconeguts o sota conceptes", apuntala l'informe.

Repartiment de fons entre socis i exsocis

D'altra banda, l'informe destaca el repartiment de fons efectuat entre socis i exsocis d'Equipo Económico, "tant per la seva periodicitat com per la seva discordança amb el percentatge de participació societària".

Amb la informació facilitada, els investigadors han detectat "moviments localitzats en els comptes bancaris contagiats que permetrien que socis i exsocis se servissin fons amb traces contaminades amb una periodicitat gairebé mensual, la qual cosa presumptament pogués assemblar-se més a una vetllada distribució de 'beneficis' no vinculada al seu percentatge societari, que a una eventual remuneració per una prestació efectiva".

Reagrupació dels pagadors al voltant de l'AFGIM

L'informe també revela que la reforma legislativa sobre l'Impost d'Activitats Econòmiques "seria coetània a un canvi d'estructura empresarial dels investigats, pel que fa al despatx i a les societats vinculades als principals socis del mateix". És a dir, seria la mateixa Asociación de Fabricantes de Gases Industriales i Medicinals (AFGIM), que englobaria aquestes gasístiques, la que efectuaria els pagaments al despatx, ja sota el nom de Global Afteli.

Després, l'organització "repercutiria en factures emeses als seus associats sota el concepte de derrama per un al·legat assessorament fiscal". "Es produiria la reagrupació dels anteriors pagadors parapetats després de la AFGIM, que aquesta vegada figura com a únic pagador en comptes bancaris i que repercuteix en factura tals emoluments a les diferents gasistes sota l'al·legat concepte "DERRAMA... ΕΕ". Pagaments aquests així mateix condicionats per la incertesa política en l'aprovació de normes pel govern, tal com es reflecteix en els correus intervinguts transcrits en informes previs".

Equipo Económico, "contacte directe amb el ministre"

Els pèrits, com ja s'ha reflectit en informes anteriors, insisteixen en la tesi que les gasistes contractaven els serveis d'Equipo Económico per tal de donar-li "accés" i "contacte directe amb el ministre d'Hisenda Cristóbal Montoro". I és que, "crida l'atenció que contractessin el despatx per a una tasca per a la qual es dedueix que tenen mitjans més que suficients".

Aquest nou informe, de 249 pàgines, serà incorporat a la causa que instrueix el jutge de Tarragona. El magistrat va acordar la setmana passada ampliar la investigació sis mesos més, fins al 26 de juliol de 2026, sense perjudici que hi hagi noves pròrrogues, a l'espera de rebre nova documentació, accedint així a la petició de la Fiscalia Anticorrupció.

En aquesta causa, que va romandre sota secret durant set anys (va començar en 2018), l'instructor investiga presumptes delictes de suborn, frau contra l'Administració Pública, prevaricació, tràfic d'influències, negociacions prohibides, corrupció en els negocis i falsedat documental.