HabitatgeS'agreuja l'emergència habitacional a Catalunya: hi ha més casos i triguen més a poder accedir a una casa

El Síndic de Greuges de Catalunya ha advertit aquest dimecres des del Parlament de Catalunya que el nombre de casos d'emergència habitacional ha augmentat aquest 2019. Així ho demostra l'informe que ha elaborat -Demora de l'Administració en situacions d'emergència residencial a Catalunya-, que també denuncia que el temps d'espera per aquestes persones segueix allargant-se: fins a dos anys poden esperar aquelles persones que es trobin en aquesta situació, un total de 1.339 casos.

D'aquest miler de casos, el gruix principal se situa a Barcelona, amb 443 nuclis familiars atesos a la taula d'emergències de la ciutat, mentre que la taula de Catalunya n'atén 625 -dels quals, uns 200 també són casos de la capital catalana-. Altres ciutats al rànquing són Badalona, amb 128 casos; Martorell, amb 49 o Sant Adrià del Besòs, amb 40.

Tot i això, el Síndic puntualitza que aquest recull no arriba a totes les situacions, ja que hi ha taules, com la de l'Hospitalet de Llobregat, que no convoquen un cas si no hi ha habitatge disponible, o d'altres que es reuneixen amb una periodicitat que no permet estudiar totes les demandes que arriben.

El Síndic denuncia que hi ha una manca de prevenció de les demandes futures d'habitatge, així com una falta de resposta des de l'administració davant de situacions d'emergència. Considera que l'administració té l'obligació de "garantir una solució residencial estable i adequada a les necessitats de les persones afectades", així com començar a prioritzar les situacions d'emergència residencial, unes obligacions que ara per ara no s'estan complint.

Per aquest motiu, el Síndic demana un Pacte Nacional en matèria d'habitatge que sumi totes les administracions públiques involucrades per tal de donar resposta a l'emergència que es troben els municipis. També reclama que el Parlament aprovi una proposició de llei "per donar solució a les situacions d'emergència actuals i les necessitats futures" amb un augment de la despesa pública per pal·liar una deficiència "clara" d'habitatge públic, així com incidint en els preus del mercat privat.

Per últim, insta a un pla de xoc contra l'emergència residencial més immediata que aplegui mesures per agilitzar la resposta en un termini màxim d'un mes, doti de recursos residencials amb una temporalitat adequada, ja sigui per estar-s'hi mentre reallotgen els nuclis familiars desnonats. També demanen una revisió de la normativa per garantir el reallotjament de famílies abans d'arribar a desnonaments.

Mesures destacades a Barcelona

L'informe també recull les mesures més destacades en matèria d'emergència habitacional a la ciutat de Barcelona, on es concentren la majoria de casos. Segons l'estudi, a la ciutat s'han construït 72 noves promocions d'habitatge amb 4.607 noves residències entre els anys 2016 i 2019. A més, s'han adquirit per la via del tanteig o a través de convenis de cessió de diversos edificis un total de 661 habitatges entre els mateixos anys.

Pel que fa a la captació d'habitatge privat per destinar-lo a lloguer social, l'informe assegura que s'han sumat 1.117 habitatges, ja sigui a través de la Borsa d'Habitatge de Lloguer Social de Barcelona o mitjançant el Programa de cessió d'habitatge.

El Síndic també destaca l'aprovació de la modificació del Pla general metropolità que obliga a destinar un 30% de la nova construcció a habitatge protegit, el foment de la rehabilitació de l'habitatge coma mesura de millora del parc públic existent o la formalització d'acords de cessió d'habitatge amb entitats financeres per destinar-les a lloguer social.

Podeu consultar l'informe sencer aquí: