De la guerra d'Ucraïna als aranzels: les vegades que la UE ha abaixat el cap davant Trump el 2025

Els líders de la Unió Europea asseguraven que estaven preparats per a un eventual retorn de Donald Trump a la Casa Blanca. Aquesta vegada sí. Ja tenien l'experiència del primer mandat. En un principi, de fet, es van mostrar fins i tot optimistes respecte de la política exterior de la nova Administració republicana dels primers dies, però no van trigar a arribar les amenaces, les humiliacions i les mesures en contra de la Unió Europea i dels seus interessos.  

En gairebé tots els àmbits, el president dels Estats Units ha liderat la situació i els líders europeus han abaixat el cap sense ni tan sols murmurar. Van acceptar un acord comercial clarament desequilibrat i desfavorable per al club comunitari, van aprovar un increment a correcuita de la despesa militar a l'OTAN —fins al 5% del Producte Interior Brut (PIB)— i, entre altres qüestions, estan sent marginats en les negociacions per a un pla de pau a Ucraïna. Un dels pocs camps en què la UE està aguantant la pressió és en la lluita contra les grans tecnològiques nord-americanes perquè compleixin amb la legislació comunitària en matèria digital.

El gran rearmament  

Europa ha confiat la seva seguretat a la protecció que li ha ofert els Estats Units a través de l'OTAN des de la Segona Guerra Mundial. Durant els darrers anys, el Pentàgon s'ha anat desentenent cada vegada més dels interessos europeus i s'ha anat centrant més en l'amenaça que, als seus ulls, suposa la Xina i menys en l'àrea d'influència de Rússia. L'Administració de Barack Obama va fer els primers passos en aquest sentit, però Trump ha accelerat aquest procés de manera abrupta.

El president republicà ha exigit als aliats de l'OTAN incrementar la despesa militar fins al 5% del seu PIB —la d'Espanya es troba, per exemple, al voltant del 2%— mentre que els Estats Units han deixat d'ajudar Ucraïna. I, per acabar-ho d'adobar, Trump està pressionant els aliats europeus —dues terceres parts dels quals ja ho fan— perquè les armes que envien a Ucraïna siguin fabricades per la potència nord-americana. Un altre negoci rodó de Trump amb Europa.

El pla de pau per a Ucraïna  

La Unió Europea és la potència que més diners ha destinat a Ucraïna i la que més ha patit les conseqüències de la invasió russa. Tanmateix, a l'hora de negociar un pla de pau ha quedat relegada a un segon pla pel seu suposat aliat, els Estats Units, cosa que beneficia clarament els interessos de Putin i perjudica els de Zelenski. De fet, fonts diplomàtiques de l'OTAN i de la UE admeten que Trump marca els tempos i els termes dels plans que es posen damunt la taula.

Davant d'aquesta exclusió, els aliats europeus tampoc no saben com reaccionar perquè el poder militar dels Estats Units continua sent determinant per a la seguretat d'Ucraïna i de tot el continent. Per això, malgrat que no es rendeixen i reclamen la seva cadira a la taula de negociació, els líders europeus insisteixen sobretot a rearmar-se i independitzar-se dels Estats Units perquè no es torni a repetir una situació similar en el futur.

L'acord comercial  

El preu que va pagar la Unió Europea per posar fi a la guerra d'aranzels iniciada per Trump és un acord completament desequilibrat i clarament favorable als Estats Units. Els productes nord-americans continuen sense estar subjectes a aranzels, mentre que els europeus que s'importen al país nord-americà han de pagar un 15% de taxes duaneres. A més, els Estats membres hauran de comprar productes energètics per un valor de 700 milions d'euros en només tres anys.

Tanmateix, l'Administració Trump sembla que mai en té prou i, després de signar l'acord, el president dels Estats Units va amenaçar els aliats que, com la UE, regulen el sector digital i multen les grans tecnològiques que vulneren la legislació. Encara que de moment la Casa Blanca no ha reiniciat la guerra d'aranzels per aquest motiu, es nega a discutir una millora de l'acord comercial amb Brussel·les si no rebaixa la regulació sobre les grans tecnològiques, que afecta especialment les nord-americanes.

Multes a les 'big tech'  

La regulació digital és un dels pocs camps en què la Unió Europea es nega a abaixar el cap. Trump pressiona una vegada i una altra perquè Brussel·les posi la catifa vermella a les grans tecnològiques nord-americanes, però —si més no de moment— hi ha unitat en la Comissió Europea i en el bloc comunitari en general en què no es pot canviar una legislació interna per ingerències externes, encara que provinguin del principal i més poderós aliat.

La mateixa setmana en què el Pentàgon va publicar l'Estratègia de seguretat nacional, en la qual apuntava la seva voluntat d'impulsar els ultres i euroescèptics europeus, i on Trump va titllar de "febles" —a més d'altres greuges— els dirigents europeus, Brussel·les va obrir una investigació contra WhatsApp i va multar X amb un 5% de la seva facturació mundial, 120 milions d'euros. Elon Musk, antic col·laborador de l'Administració Trump, va mostrar el seu enuig i el secretari d'Estat dels EUA, Marco Rubio, s'ho va prendre com "un atac a tot el poble nord-americà" en lloc d'una simple multa a una companyia que incompleix la llei sobre competència i transparència.

De fet, lluny de cedir, després del missatge de Rubio i de noves desqualificacions de Trump, la Unió Europea tampoc no va cedir i Brussel·les va obrir una altra investigació contra Google per utilitzar els continguts dels mitjans de comunicació i de YouTube per alimentar els seus serveis d'intel·ligència artificial sense demanar permís. Encara que la Comissió Europea va assegurar que no es tractava d'una resposta directa a Washington, clarament era tota una declaració d'intencions. En la mateixa línia, tant la titular de Competitivitat com el de Comerç de la Comissió Europea, Teresa Ribera i Maros Sefcovic, recorden a Trump que no pensen tocar ni una coma de la legislació digital per les seves pressions.