La Guàrdia Urbana multa tres vegades una xarxa que reparteix menjar a migrats sense papers durant el confinament

Des que es va decretar l'estat d'alarma, diversos col·lectius de Barcelona vinculats al moviment antiracista i de suport a les persones migrades van començar a treballar perquè els més vulnerables no quedessin exclosos. Així va néixer la Xarxa de Cures Antiracistes, centrada en assistir els que mai rebran les ajudes que el Govern espanyol ha posat en marxa durant la pandèmia, sobretot, a persones migrades en situació irregular, explica el col·lectiu.

Un mes de restriccions a la llibertat de moviment han confirmat les seves tesis. "Vam començar ajudant 30 persones, a l'entorn més proper. Però ja són gairebé 150 i no en podem acceptar més perquè no tenim capacitat", assegura a Públic Lina Vanesa López, membre de l'associació Sabor Pacífico i voluntària de la Xarxa de Cures . "Sobretot atenem persones migrants en situació irregular, que no disposen de targeta sanitària, que no poden beneficiar-se dels ajuts públics ara mateix i que, sense poder sortir al carrer, han perdut els seus precaris mitjans de vida", sosté.

Entre les persones que requereixen el suport de la xarxa hi ha treballadores sexuals, gent que busca i ven ferralla, persones transsexuals, "en definitiva, gent a la qual cap institució està atenent", resumeix López, que precisa que molts tenen menors a càrrec. Entre ells, hi ha al voltant de 50 famílies amb membres que no poden sortir al carrer, perquè no tenen documentació i s'arrisquen a ser detingudes per trobar-se en situació irregular, de manera que la plataforma va traçar una ruta de repartiment d'aliments a domicili.

Van començar amb una ruta, però ja tenen cinc recorreguts traçats que els voluntaris recorren en cotxe. "Són persones que no poden venir al punt de distribució que hem organitzat, però que necessiten suport igualment i amb urgència", assenyala López, que insisteix que no són una ONG ni caritat, sinó "persones organitzades que es recolzen mútuament".

Nova denúncia després d'aconseguir autorització

No obstant això, malgrat la seva tasca i comptar amb diferents certificats per exercir-la, tres dels seus voluntaris han estat denunciats per la Guàrdia Urbana de Barcelona mentre realitzaven els repartiments diaris. L'Ajuntament de Barcelona ha explicat a Públic que no tramitaran aquestes denúncies i que no hi haurà sancions si es pot acreditar la situació. Encara que la xarxa es manté vigilant després de l'última denúncia, eel passat 9 d'abril.

Les dues primeres van ser imposades el 31 de març a dos dels voluntaris al barri Gràcia. "Ens van parar tres furgons, ens van demanar la documentació i els vam explicar el que estàvem fent. Teníem la furgoneta carregada de bosses de menjar i el certificat autoresponsable de desplaçament de la Generalitat", relata Jonis, un dels denunciats.

La Llei de Seguretat Ciutadana preveu multes d'entre 601 i 30.000 euros per desobediència o resistència a l'autoritat

Però els agents no ho van considerar suficient, els van obligar a tornar a casa i els van notificar la denúncia d'infracció de l'article 36.6 de la Llei de Seguretat Ciutadana, per desobediència o resistència a l'autoritat, que preveu multes d'entre 601 i 30.000 euros. "A més de l'ensurt, aquest dia es van quedar sense menjar vuit famílies. Crec que és injust", apunta jonis.

La xarxa va denunciar la situació públicament i, segons expliquen, l'Ajuntament de Barcelona es va posar en contacte amb ells per intentar buscar una fórmula en la qual no correguessin el risc de ser multats per una tasca que, segons fonts del consistori, "no només no es persegueix, sinó que se li dona suport". L'Ajuntament, de qui depèn la Guàrdia Urbana, reconeix obertament que es va tractar d'un "error" i que "les multes no es tramitaran en cap cas", sempre que les persones denunciades puguin acreditar els desplaçaments.

Tant la xarxa com l'Ajuntament asseguren que es va continuar amb els repartiments gràcies a un certificat expedit per SOS Racisme Catalunya. "Pensàvem que tot estava correcte, però fa uns dies, una altra companya també va ser aturada i denunciada durant el repartiment", assegura López. Agraeixen el suport de l'Ajuntament, però no entenen per què se'ls segueix "entorpint i atemorint" tot i comptar amb els permisos.

"Si no podem repartir, molts aliments es fan malbé i moltes famílies es queden sense res perquè només tenen això", afirma la voluntària, que assenyala que aquest tipus de decisions policials "espanten als voluntaris" en moments en què són més necessaris que mai. "No acabem de fiar-nos-en perquè els agents van dir que arribarien les multes, i són grans quantitats de diners per a persones amb molt pocs recursos", sentencia.

Ana Gómez Salas, advocada de la Xarxa Jurídica Antiracista, confia que l'Ajuntament no tramiti cap d'aquestes sancions, tot i que precisa que presentaran al·legacions si finalment passa. No obstant això, la lletrada assenyala que el context actual de retallada de llibertats sempre "colpeja amb més duresa les persones migrants i racialitzades". Tot i comptar amb permisos i amb suport de l'Ajuntament, recorda que "la Policia es comporta sempre de forma arbitrària en funció de qui sigui la persona identificada", i que la mateixa situació, depenent de l'agent, pot acabar o no en sanció.

"El modus operandi policial amb els migrants sempre és més dur", lamenta aquesta lletrada, que assegura que són molts els casos de sancions que el seu col·lectiu està rebent de persones estrangeres. Les identificacions policials per perfil ètnic, conegudes també com "batudes racistes" ja eren una denúncia constant dels col·lectius antiracistes i migrants, encara que l'estat d'alarma s'ha disparat aquestes pràctiques, segons han denunciat diferents organitzacions en les últimes setmanes.