Gran troballa arqueològica a Manresa: localitzen uns banys jueus a tocar de l'Ajuntament

Una complexa intervenció arqueològica a tocar de l'Ajuntament de Manresa ha tret a la llum les restes del call de la ciutat. Es tracta d'un dipòsit que "amb un 99,9% de possibilitat" correspon a un micvé, una cambra utilitzada per als banys rituals jueus, en aquest cas per a les dones de la comunitat, segons han detallat els responsables de la intervenció. Els treballs s'han fet a la part del darrere de l'edifici de la casa consistorial, on s'ha de construir els arxius del Bages i Manresa.

Aquest espai on ha aparegut el micvé ha estat edificat des de l'edat mitjana fins a l'actualitat. Es tracta d'un sector molt modificat per innombrables reformes des de l'època medieval, que també va estar afectat pels incendis de 1713 i 1811. Tot plegat ha complicat l'excavació, que ha estat a més de 4 metres de profunditat. Malgrat tot, l'arqueòleg responsable de la intervenció, Eduard Sànchez, subratlla que el nivell de conservació és bo.

A Catalunya només n'hi havia dos d'identificats, a Besalú i a Girona. L'alcalde Marc Aloy ha subratllat que es tracta d'una troballa "excepcional" "tant per a la ciutat com per al país". La troballa representa un testimoni material "de primer ordre" de la comunitat jueva que va viure a la ciutat durant l'edat mitjana. "És un acte de justícia poètica que allà on es construirà l'edifici de l'Arxiu, que ha de conservar tota la documentació que tenim de la comunitat jueva a la ciutat, s'hi hagi localitzat tot aquest conjunt", ha afegit.

Pendents d'unes analítiques

Els responsables estan pràcticament segurs de la troballa. En concret, "un 99,9% convençuts", l'arqueòleg responsable de la intervenció. Així i tot, per confirmar al 100% que es tracta d'un micvé, caldrà fer unes analítiques a partir de les mostres de morter. Està previst que els resultats triguin mesos, però serà "una dada del tot objectiva".

"Teníem un carrer que sempre s'havia dit la baixada dels jueus i calia comprovar si aquí hi podria haver el call jueu de Manresa", ha explicat la historiadora Mireia Vilacortina, responsable de l'estudi documental previ a l'excavació. Després de documentar-se a partir dels llibres dels jueus, va dibuixar un croquis de la zona.

"No era un call jueu amb sentit estricte perquè els jueus convivien amb altres famílies manresanes, però aquí tenien tots els serveis de la comunitat: des d'una sinagoga -que estava en un pis superior d'un edifici- i uns banys per a les dones". "La sorpresa bonica" és que, un cop s'ha fet l'excavació, s'han trobat els banys al lloc on Vilacortina els va localitzar, ha celebrat.