El Govern reactiva les obres públiques aturades pel confinament

La consellera de Presidència i portaveu de la Generalitat, Meritxell Budó, ha anunciat aquest dimarts en roda de premsa telemàtica que a partir de dijous es reprendran algun tipus d'obres públiques que es van aturar el 17 de març per ordre del Govern català, com ara intervencions arqueològiques, edificacions de monuments o obres hidràuliques que estiguin fora dels nuclis urbans, així com obres civils en transport públic. D'altra banda, la consellera de Salut, Alba Vergès, apunta que tant Barcelona com l'Àrea Metropolita podrien tenir més complicacions a l'hora d'entrar a la fase 1 a causa de la densitat i la mobilitat de la població.

Les obres que han estat aturades per evitar riscos durant la vigència de l'estat d'alarma aniran reactivant-se a poc a poc, sense posar en risc a persones alienes a la construcció i amb les mesures de seguretat necessàries per dur-les a terme, segons ha detallat la consellera. Després del 7 de maig, el 21 de maig es reactivaran les reparacions d'edificis de parc públic així com de buits que vagin destinades a famílies vulnerables. 28 de maig es restabliran les obres d'edificació que afectin l'àmbit sanitari i assistencial, encara que Budó ha especificat que aquestes dades es poden modificar.

A part, la consellera ha anunciat la publicació de dos reials decrets per part de la Generalitat. El primer és l'aprovació d'un pla de xoc econòmic per a treballadors, autònoms, petites i microempreses i cooperatives de l'Economia Social i Solidària (ESS) que han estat afectats per la Covid-19 - el qual va avançar aquest dilluns el conseller de Treball, Afers Socials i Família, Chakir El Homrani- . El segon inclou unes indicacions referents a la mobilitat per facilitar el desplaçament dels que participen en la recollida de producte de campanyes agràries.

Per la seva part, la consellera Vergés ha recordat que dos dels indicadors essencials que determinaran si una regió sanitària passa a una altra fase són la incidència de nous casos per 100.000 habitants en els últims 7 i 14 dies, així com si l'índex de transmissibilitat està a menys d'1%. Ha recordat que en la majoria de regions de Catalunya aquest índex és inferior a l'1%, però ha assenyalat que cal analitzar la situació de cada regió "molt acuradament". "Evidentment les zones més poblades s'hauran de vigilar molt. Això no vol dir que tinguin uns índexs pitjors", ha indicat.

Davant dels laboratoris privats que ofereixen test PCR o serològics per més de 100 euros, Vergés ha assenyalat que la voluntat de la Generalitat és que "no s'entri en un mercat de possible abús, d'una generació de demanda i necessitat que poden anar rebent els laboratoris privats". Ha indicat que aquests tests "no serveixen per tot" però ha reconegut que no es pot oblidar el "neguit" que pateix la població, del qual les empreses privades se'n poden aprofitar i, per tant, apujar els preus. És per això que ha determinat que el control de preus que duran a terme d'aquestes proves "és imprescindible en crisi sanitària", encara que no ha detallat quin seria el límit exacte.

A més, ha destacat que la capacitat assistencial a Catalunya està decreixent de forma "lenta i sostinguda". En aquest sentit, 545 llits de crítics estan habitats per pacients amb Covid-19, el que suposa un 132% de la capacitat habitual.

L'estat d'alarma, en joc

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Junts per Catalunya (JxCat) han anunciat que no votaran a favor de la pròrroga de l'estat d'alarma. Això deixa oberts alguns dubtes, com ara si l'Estat espanyol repartirà els 16.000 milions d'euros entre les comunitats autònomes (CC.AA) si els diputats es neguen a seguir amb la mesura. Però la consellera Budó ho té clar: "A mi em fa l'efecte no s'ha de barrejar amb una altra", ha etzibat. "Els diners que l'Estat disposarà per totes les comunitats autònomes provenen de l'aportació de les CC.AA a l'Estat, així que hi ha d'haver una corresponsabilitat", ha sentenciat. D'altra banda, ha assegurat que l'única proposta que faria votar a favor de la pròrroga de l'estat d'alarma seria retornar les competències a Catalunya.