El Govern fia els pressupostos de la Generalitat a l'abstenció de la CUP

La negociació dels pressupostos de la Generalitat per al 2022 no està ni de lluny tancada però "progressa adequadament" amb la CUP. A dues o tres setmanes màxim de l'aprovació dels comptes al Consell Executiu -per iniciar posteriorment la tramitació parlamentària- aquesta és la perspectiva que planteja un alt càrrec del Govern de la Generalitat. La negociació està pilotada pel conseller d'Economia, Jaume Giró, però amb una atenta monitorització per part del president Pere Aragonès. Aquesta mateixa font recorda l'experiència d'Aragonès en aquest camp ja que no en va els pressupostos vigents de l'any 2020 -el 2021 es van prorrogar enmig de dures crítiques del PSC- van ser redactats i negociats per Aragonès en la seva etapa com a vicepresident i conseller d'Economia. "Els acords no es poden donar per fets mai fins que tot el conjunt està pactat i tancat, però hem avançat en alguns punts", asseguren les mateixes fonts governamentals.

"Les reunions -entre Economia i la CUP- se succeeixen amb normalitat. En unes s'avança més i en altres menys però estem fent el camí necessari per trobar el denominador comú", asseguren des del Govern. I fonts de la negociació situen ara mateix el nus gordià en la discrepància en temes de fiscalitat. En paraules del conseller Giró: "No apujarem els impostos sobre patrimoni ni a empreses familiars; més aviat el contrari, aquest Govern treballarà per facilitar l'activitat i impuls de totes les empreses, especialment les petites i mitjanes". El que queda clar en totes les consultes realitzades a membres de Consell Executiu és que el Govern fia ara mateix totes les seves cartes a un acord amb la CUP, encara que sigui de mínims. Així ho expressava a Públic la consellera de la Presidència Laura Vilagrà: "En aquest moment, no ens plantegem una altra opció que no sigui pactar -els pressupostos- amb la CUP. Estem treballant intensament perquè sigui així i estic segura que així serà ".

L'abstenció de la CUP, opció prioritària

Al Palau de la Generalitat no volen ni sentir a parlar d'una altra opció que no passi pels anticapitalistes. Aragonès considera que s'estan complint tots els termes establerts en l'acord d'investidura i que les demandes de la CUP s'han incorporat a el Pla de Govern aprovat fa unes setmanes. Per això defensa que no tindria sentit explorar altres aliances ara mateix perquè "allò lògic és que la majoria independentista de la investidura sigui qui aprovi els pressupostos". A més, no tindria sentit tombar els pressupostos al Govern després d'haver forçat una qüestió de confiança "com la que hem acceptat", apunten les mateixes fonts de presidència. "És en aquell moment que tocarà fer el balanç", afegeixen. D'entrada, el Govern buscarà el sí de la CUP, tot i que les fonts consultades admeten la dificultat per aconseguir el vot afirmatiu i recorden que amb una abstenció seria suficient. Una abstenció que ara mateix sembla el més factible en cas d'acord.

Les fonts consultades al Govern matisen que aquest posicionament no vol dir que en la tramitació parlamentària no es pugui negociar alguns aspectes amb altres grups com els comuns, i fins i tot amb el PSC malgrat que aquest últim ostenta la direcció de l'oposició. "Com més suports tinguin els pressupostos millor", asseguren des del Govern, però deixant clar que "aquesta negociació parlamentària no pot suplantar ni entorpir la prioritària que és amb la CUP". De fet, un destacat membre de la direcció d'Esquerra Republicana assegura que "la CUP ha de tenir en compte que deixar la negociació dels pressupostos en mans del PSC no debilitaria a al Govern, sinó al conjunt de l'independentisme i això és el que volen determinats poders fàctics".

Garantit el tràmit parlamentari

El Govern ha decidit endarrerir entre dues i tres setmanes l'aprovació dels comptes prevista  inicialment per a aquesta setmana per arribar -al tràmit parlamentari- amb la negociació amb la CUP sinó tancada almenys més madura. I el Consell Executiu preveu aprovar els números el 2 o com a molt tard el 9 de novembre. El que si es dona per molt descartat és que prosperi una esmena a la totalitat als pressupostos, que suposa el pitjor escenari per a qualsevol Govern. Més enllà dels vots finals al pressupost es dona per fet que la CUP no vetarà la tramitació dels comptes i fins i tot s'apunta al fet que tampoc ho faci el PSC vista la predisposició a negociar proclamada pel seu líder, Salvador Illa, molt crític amb el rebuig del Govern a parlar amb els socialistes.

Per la seva banda la CUP, que des del 2017 no han facilitat l'aprovació dels comptes de la Generalitat, manifesten una perspectiva diferent dibuixant unes posicions molt més allunyades que les que expliquen des del Govern. Els anticapitalistes van deixar-ho clar durant el debat de política general celebrat al Parlament fa algunes setmanes: si no hi ha un gir de 180 graus del Govern presidit per Aragonès en qüestions socials i nacionals, difícilment li donaran suport.

Més enllà de l'aposta per celebrar un nou referèndum, presumiblement unilateral, aquesta legislatura, la CUP rebutja frontalment macroprojectes com l'ampliació de l'aeroport del Prat -actualment aturada, però amb sectors del Govern, fonamentalment a Junts, delerosos de reactivar-la-, la candidatura als Jocs Olímpics d'Hivern del 2030 o que encara es mantingui el Complex Recreatiu i Turístic (CRT) de Hard Rock a Vila-seca i Salou, l'antic BCN World.

Des del Govern consideren que la negociació dels pressupostos per part de la CUP s'haurien de limitar al marc dels temes inclosos en l'acord d'investidura, que Aragonès considera que s'estan complint. I a ningú se li escapa que l'anunci -en plena negociació pressupostària- de la retirada dels concerts econòmics de la Generalitat a les escoles concertades de Catalunya que segreguen els escolars per sexes, majoritàriament de l'Opus, és un element important per intentar aconseguir el vot dels anticapitalistes.

Discrepàncies en fiscalitat

Pel que fa als números concrets, en la negociació entre els responsables del Departament d'Economia encapçalats pel conseller Giró i els de la CUP, en què participen diputades com Eulàlia Reguant o Carles Riera entre altres, la fiscalitat està sent un dels punts candents. La CUP exigeix  millorar la progressivitat i l'equitat del sistema fiscal català, "davant de l'augment de la població en risc de pobresa i d'exclusió social". Un fet que, segons la seva visió, comporta "la necessitat d'augmentar la imposició sobre la riquesa per tal d'incrementar la recaptació i la progressivitat del sistema fiscal, amb l'objectiu de redistribuir la riquesa".

Segons va detallar la diputada Eulàlia Reguant a la sessió de control al Govern de la setmana passada -recollint el que ja havien exposat en una proposta de resolució del debat de política general-, la CUP planteja crear un nou tram de l'IRPF entre els 60.000 i 90.000 euros, a més d'incrementar el gravamen dels nivells superiors i reduir les deduccions existents. També modificar l’impost de patrimoni, amb la rebaixa del mínim exempt. L'altra proposta de la formació és crear un impost per a les grans fortunes, per gravar a qui acumula un patrimoni de més de 10 milions. Els canvis fiscals, però, no entren a l'agenda del conseller d'Economia, Jaume Giró, que ja insistit que només contempla rebaixar l'IRPF a les rendes més baixes, però en cap cas apujar-lo a les més altes, així com tampoc fer canvis a patrimoni ni crear un tribut a la riquesa. Els punts de partida, per tant, són molt discrepants, tot i que es mantenen els contactes de forma intensa.

Sense contactes amb En Comú Podem

La situació és molt diferent -i més distant- amb els comuns, un altre dels grups que aritmèticament podria tenir la clau dels pressupostos. De fet, els del 2020 van ser els darrers pressupostos de la Generalitat que van aprovar-se i va ser possible gràcies a En Comú Podem, que va fer-ho possible a través d'una abstenció després de negociar un seguit de canvis fiscals, com ara l'increment de l'IRPF per a les rendes altes, l'eliminació de nombroses bonificacions en l'impost de Successions o la creació de nous tributs ambientals. Enguany, però, no sembla que En Comú Podem sigui una opció per negociar els pressupostos. De fet, el diputat de la formació David Cid admet que més enllà de dues trobades al juliol no han tingut més contactes amb el Govern per parlar-ne. "Entenem que hi ha una majoria parlamentària, que és la majoria de la investidura, i és a qui li toca intentar tirar-los endavant", afirma a Públic.

El parlamentari afegeix que qüestions com els Jocs Olímpics, el Hard Rock o la posició que Junts manté amb l'aeroport del Prat "s'allunyen del model de país que tenim" i reitera que la situació és "diferent" a la del 2020 i que ara és més complicat que s'entenguin per facilitar els comptes. Així mateix, a diferència de Giró, considera que hi ha marge per augmentar la pressió fiscal en l'IRPF i l'impost de Patrimoni, alhora que defensa com a "prioritaris" els impostos climàtics.

Finalment, a nivell d'enfocament global considera que els futurs pressupostos haurien de tenir com a eixos "la lluita contra la desigualtat i l'emergència climàtica". "Cal reforçar els serveis públics, la salut i l'educació; lluitar contra la pobresa infantil i la pobresa estructural, que cada any es va fent més gran; millorar les polítiques d'accés a l'habitatge; també ha de ser la legislatura del tren, no té sentit seguir apostant per xarxa viària d'alta capacitat", exposa Cid com a exemples del model que defensa En Comú Podem.

Calendari forçat i molts recursos en joc

El Govern té una àmplia geometria variable per a la negociació dels pressupostos a tres bandes que va des de la CUP a En Comú Podem passant pel PSC. Però ara mateix des de l'Executiu d'ERC i Junts es fia tot a l'acord final amb els anticapitalistes encara que sigui per a l'abstenció. Per saber el resultat final caldrà esperar encara setmanes de negociació, probablement fins i tot durant el tràmit parlamentari més enllà de l'aprovació inicial dels comptes. Un procés que portarà els nous comptes a entrar en vigor ja entrats al 2022 si és que són aprovats definitivament pel Parlament.

Una aprovació que amb la CUP, o sense ella, al Palau de la Generalitat donen per feta. Perquè el contrari seria "un desastre" ja que es perdrien, segons Aragonès, 3.500 milions d'euros més respecte al pressupost de l'any 2020, provinents de diversos fons extraordinaris. Recursos dedicats en bona part, recorden des de l'oficina del President, a aconseguir un increment de 5.000 milions d'euros en sanitat i cultura en cinc anys, dedicar el 25% del pressupost sanitari a l'atenció primària, la gratuïtat en l'escolarització de 0 a 3 anys o els 140 milions previstos per reforçar la Renda Garantida destinada a les persones amb menys recursos, entre moltes altres coses "imprescindibles per fer front a la recuperació del país amb criteris d'equitat després de la crisi provocada per la pandèmia", recalquen.