El Govern espanyol es renta les mans en la sentència contra la immersió lingüística i afronta una tempesta política per l'afer

La ratificació del Tribunal Suprem de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que obliga a introduir una quota del 25% de matèries en llengua castellana a les aules trencant el model d'immersió lingüística ha generat un nou terratrèmol polític i social a Catalunya. Però el sisme tindrà rèplica -veurem amb quina intensitat- a Madrid, ja que l'aplicació de la sentència quedarà pendent ara de la petició d'execució del Govern. I l'Executiu del PSOE i Unides Podem pot quedar atrapat entre l'ofensiva de la dreta perquè es compleixi la sentència o la tensió amb els socis pressupostaris i d'investidura d'Esquerra si aplica un dictamen judicial que a més queda desfasat ja que es basa en una llei que ja ha estat derogada pel mateix Govern de Pedro Sánchez.

L'aplicació de la sentència una vegada oficialitzada la ratificació del Suprem queda així en mans del Govern espanyol que haurà de demanar o desestimar-ne l'execució. Però es dona la paradoxa que la sentència del TSJC ara ratificada deriva d'un procediment judicial iniciat el 2015 a l'etapa del PP al capdavant del Govern espanyol amb Mariano Rajoy a la Moncloa. En aquells moments estava vigent la llei d'Educació estatal, l'anomenada "llei Wert" amb què el polèmic ministre volia "espanyolitzar els escolars catalans" i que imposava la quota del 25% de classes en castellà. Però aquesta llei ja ha estat derogada per la norma actualment vigent impulsada pel Govern del Pedro Sánchez -l'anomenada llei Celaá, de l'exministra d'Educació- que no incorpora quotes de castellà obligatòries com ho feia l'anterior en què es basa la sentència, sinó que només preveu que al final de les etapes educatives els alumnes dominin en igualtat de condicions el català i el castellà, una condició que totes les dades acadèmiques avalen.

El Govern espanyol se'n renta les mans

Ara com ara es desconeix quina serà l'actuació del Ministeri d'Educació. De moment la ministra Pilar Alegría s'ha mostrat ambigua ja que segons el conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, es va limitar a assegurar-li en conversa telefònica mantinguda aquest dimarts que s'aplicaria la llei d'educació estatal vigent. Una consideració que podria fer pensar que no s'aplicaran quotes de castellà ja que la nova llei no les incorpora, però Alegria no ha concretat si demanaran l'execució o no de la sentència un cop sigui ferma malgrat que estigui desfasada pel canvi legislatiu. El Govern espanyol de moment fa equilibris i transmet que la sentència del TSJC que obliga la Generalitat a impartir un 25% de les classes en castellà "s'ha d'executar" com totes les sentències, "perquè és ferma", però avança que no ho sol·licitarà expressament, perquè considera que qui ha de demanar-ne el compliment és el mateix TSJC, i no l'executiu espanyol.

Així ho han apuntat aquest dimecres fonts del Ministeri d'Educació recollides per l'ACN i també les ministres de Justícia i de Política Territorial, Pilar Llop i Isabel Rodríguez. Un cop les sentències són fermes, sostenen, pertoca fer que s'executi al tribunal sentenciador, i no al govern espanyol.

Llop: "La sentència del TSJC ara s'ha d'executar perquè és ferma". Però correspon donar-li aquest impuls al propi òrgan sancionador"

La primera a respondre una pregunta sobre la qüestió ha estat la ministra de Justícia, Pilar Llop, que en una entrevista a Antena 3 ha recordat que un cop el Tribunal Suprem ha ratificat la sentència del TSJC, la decisió "ara s'ha d'executar, perquè és ferma". En tot cas ha volgut deixar clar que "correspon donar-li aquest impuls al propi òrgan sancionador", i per tant no al Govern espanyol. "S'obrirà un termini de dos mesos perquè es reclami a la Generalitat que procedeixi al compliment de la sentència. Veurem quina és la resposta, i despèn del que es faci s'aniran fent passos. Li hauran de requerir i veurem que passa durant la fase d'execució", ha dit.

La ministra de Política Territorial, Isabel Rodríguez, ha apuntat en la mateixa direcció als passadissos del Congrés. Preguntada per si el govern espanyol sol·licitarà a la Generalitat que compleixi la sentència, Rodríguez ha recordat que el seu govern "no té aquestes competències". "Els jutges fan aquesta feina, i nosaltres executem", ha dit.

Fonts de la Moncloa han insistit a l'ACN que l'aplicació de la sentència no és cosa seva, com tampoc ho és –afegeixen- vetllar perquè es compleixi. "Nosaltres no som els que hem d'instar a res", apunten, perquè "és el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, segons l'article 103.1 de la Llei 20/1998, al que tornen les actuacions després del Suprem".

De fet, al mes d'agost, un cop el TSJC va emetre la sentència que ara ha estat avalada pel Suprem, el Ministeri d'Educació a va deixar clar que no tenia intenció de sol·licitar l'execució de la sentència. Al seu entendre, fer-ho implicaria una invasió de les competències de la Generalitat, perquè regular quin percentatge de classes es fan en cada idioma correspon al Govern.

Tempesta política a la vista i exigència d'Aragonès

Ara com ara es desconeix quina serà l'actuació definitiva del Ministeri d'Educació. Però s'entreveu una tempesta política important ja que si executés la sentència es tensionaria la relació entre el Govern espanyol i ERC. Fonts dels republicans recorden que "la llengua, la immersió lingüística en català a l'escola és una línia vermella per a Esquerra que no es pot traspassar". Els republicans asseguren que el Govern no modificarà en cap cas l'actual model d'immersió lingüística. De moment es mostren reticents a concretar possibles conseqüències en cas que el Ministeri demani l'execució de la sentència ja que "esperem que no es produeixi, no tindria sentit després del canvi a la llei". Però alerten que les relacions amb el Govern espanyol no serien iguals si la decisió suposa executar l'aplicació i recorden que van ser imprescindibles per a la investidura de Pedro Sánchez i en aquests moments per a l'aprovació dels pressupostos que es votaran aquest dijous  al Congrés, però que recorden "té encara un recorregut per fer al Senat on ERC té molta força també".

Aragonès: "És imprescindible que l'Estat surti en una clara defensa de la immersió lingüística i es comprometi a fer costat a l’ampli consens que hi ha a Catalunya"

En aquest sentit, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha exigit al Govern espanyol que es "comprometi" a defensar la immersió lingüística a Catalunya. En una roda de premsa des de Palma (Illes Balears), després de reunir-se amb la presidenta del Govern balear, Francina Armengol, Aragonès ha avisat l'Executiu espanyol que "no pot ser còmplice" del "possible retrocés" que suposaria pel català el trencament de la immersió a l'escola. "És imprescindible que l'Estat surti en una clara defensa del model lingüístic i es comprometi a fer costat a l’ampli consens que hi ha a Catalunya", ha reiterat.

La dreta espanyolista vol un 155 educatiu

El que també està assegurat és que en cas de no demanar l'execució el Govern espanyol rebi una ofensiva forta de l'oposició de dretes que l'acusarà d'incomplir la llei i de no acatar les sentències. El PP ja ha exigit que es faci complir el veredicte judicial. El president del PP, Pablo Casado, així ho ha reclamat: "Sánchez ha d'exigir a la Generalitat que compleixi la sentència a Catalunya amb tots els instruments de l'Estat. Incomplir aquesta resolució per acontentar els seus socis seria prevaricar", ha advertit el líder del PP al cap de l'executiu estatal, que arriba a l'extrem de demanar l'aplicació de l'article 155 de la Constitució en materia educativa per fer complir la sentència. Casado ha defensat que el cap de l'executiu espanyol té "l'obligació" de defensar la sentència del Tribunal Suprem que confirma el 25% en castellà a l'escola. "Si no, estarà prevaricant"', ha avisat per després afegir que no pot ser que el govern espanyol depengui dels "radicals d'ERC". Segons ha dit, si la Generalitat es declara en "rebel·lió", Sánchez ha de fer "tot el que tingui al seu abast" incloent l'aplicació del 155. Una mesura que també ha trobat el suport de la líder de Ciutadans, Inés Arrimadas.