El Govern espanyol deixa fora de la seva política de "transparència" qualsevol dada sobre la fugida de l'emèrit

Joan Carles I segueix a Emirats Àrabs i el Govern espanyol segueix, al mateix temps, sense donar cap mena d'informació concreta sobre la seva estada allà, ni tampoc sobre les converses relacionades amb la seva decisió d'abandonar el país. Així es tradueix de les diferents resolucions denegatòries emeses pel Portal de Transparència des d'agost passat, en les quals es notifica que l'Executiu estatal, al·legant diferents raons, no contempla donar resposta a diferents interrogants.

Les incerteses generades al voltant de la fugida del rei emèrit, registrada en plena onada d'escàndols sobre la seva fortuna, s'acumulen des del passat 3 d'agost, dia en què la Casa Reial va anunciar la retirada del país de l'exmonarca. En aquest context, la via del Portal de Transparència –regulada per llei a Espanya i dirigida precisament a donar llum sobre les actuacions públiques– acostuma a tancar-se amb pany i clau quan les preguntes ciutadanes afecten la monarquia en general i, en concret, a la situació del rei Joan Carles I.

Segons consta en la base de dades de Transparència, entre el 5 d'agost i el 31 de desembre de 2020 van ser rebutjades vuit sol·licituds d'informació vinculades a la decisió de l'emèrit d'abandonar el país. Seguint el que s'estableix a la mateixa Llei de Transparència aprovada el 2013, totes aquestes consultes van ser valorades per la Sotssecretaria General de Presidència del Govern, encarregada de gestionar aquelles sol·licituds d'informació que afectin la Casa Reial.

D'una banda, l'Executiu va descartar oferir aclariments davant dues consultes que feien referència a les despeses generades per l'operatiu de seguretat de l'emèrit fora del país. En un d'aquests expedients es preguntava en concret si "s'han realitzat despeses relacionades amb l'escorta del rei emèrit" o "qualsevol altre tipus de despesa" derivada del seu escorta.

En la base de dades de Transparència també figura una altra pregunta sobre el dispositiu de seguretat del rei emèrit després d'abandonar el país, així com el "cost desglossat" d'aquest. En totes dues ocasions, el Govern estatal va respondre que tals informacions tenien el rang de classificades a l'empara de la Llei de Secrets Oficials, una normativa que prové de la dictadura franquista.

"Això implica la restricció de la informació sol·licitada, el coneixement o la difusió de la qual per persones no autoritzades pot posar en risc tant la seguretat de les persones objecte de protecció com dels agents encarregats d'aquesta", va al·legar el Govern estatal.

L'octubre passat, l'Executiu estatal va confirmar a Públic –a través del Portal de Transparència– que la seguretat de l'emèrit als Emirats estava a càrrec de l'erari públic, però va rebutjar informar quin era el seu cost. En aquest cas, també va recórrer a qüestions de "seguretat de l'Estat" per declinar aportar qualsevol altra dada sobre la quantia de l'operatiu. El gener passat, Eldiario.es va informar que Patrimoni Nacional estava a càrrec dels sous i dietes de tres ajudants de cambra que acompanyaven a Juan Carlos al país àrab.

Silenci oficial

Segons consta en el Portal de Transparència, el Govern espanyol tampoc té previst respondre els interrogants sobre el rei emèrit que res tenen a veure amb la seva seguretat en Emirats. Es tracta en concret de quatre preguntes –totes elles registrades el passat 5 d'agost, l'endemà passat que es conegués la seva fugida del país– relacionades amb les reunions i converses mantingudes entre el Govern espanyol i la Casa Reial abans que es produís la seva partida.

Una d'aquestes sol·licituds –l'autoria de les quals, igual que en la resta de casos, apareix anonimitzada en el document publicat per Transparència– estava dirigida a conèixer "totes i cadascuna de les reunions dels membres de la Casa Reial sobre la marxa del rei emèrit", detallant qui van prendre part en aquestes trobades i "quins temes exactament sobre la marxa van tractar". Se sol·licitava a més que s'aportessin dades sobre les reunions "amb membres del

Govern estatal, amb membres d'altres partits polítics o únicament entre membres" de la Casa Reial.

La Sotssecretaria general de l'Executiu va optar inicialment pel silenci administratiu, una altra manera de rebutjar les sol·licituds d'informació. Davant aquesta situació, el sol·licitant va presentar un recurs davant el Consell de Transparència, que va donar trasllat a la queixa. En l'expedient de resposta, el Govern va assenyalar que "aquesta qüestió no es troba compresa dins de l'àmbit subjectiu ni objectiu d'aplicació" de la Llei de Transparència, per la qual cosa va rebutjar donar la informació sol·licitada.

El mateix va passar en un altre expedient tramitat per aquesta mateixa via i mitjançant el qual es buscava obtenir "totes i cadascuna de les cartes o comunicacions intercanviades entre el rei emèrit i el rei Felip VI". En aquest cas, la Sotssecretaria General de Presidència inicialment no va oferir cap resposta, per la qual cosa seguidament va haver-hi un recurs del sol·licitant. En aquest context, el Govern espanyol va respondre llavors que aquest tipus d'informació escapava també dels límits de la Llei de Transparència.

Una altra de les consultes denegades anava dirigida a conèixer "en quin dia exacte va marxar del país", quin mitjà de transport va utilitzar per sortir d'Espanya i quin va ser el cost del viatge. Tampoc va trobar resposta una sol·licitud d'informació que preguntava "qui s'ha fet càrrec de les despeses de desplaçament i estada del Rei Joan Carles a la Unió dels Emirats Àrabs" i a quant ascendia aquesta despesa. El Govern estatal el va rebutjar en els mateixos termes: la Llei de Transparència no cobreix aquests assumptes.