El Govern aposta pels mercats de pagès per reforçar el vincle entre l'agricultor i ciutadania

Crear i mantenir vincles ferms entre el camp i la ciutat i entre les persones consumidores i productores, així com promoure la venda directa de la pagesia familiar i de petita escala són dos reptes claus de l’Estratègia Alimentària de Catalunya. Per aquest motiu, el  Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARPA) de la Generalitat de Catalunya vol impulsar una normativa que garanteixi la presència del producte agrícola de  proximitat en els municipis. L’objectiu és reforçar l’agricultura de proximitat, fomentar uns hàbits alimentaris més saludables i sostenibles, i garantir un accés directe dels productors locals al mercat urbà.

Els mercats de pagès, amb una llarga tradició cultural i històrica a Catalunya, permeten que els mateixos productors agroalimentaris venguin directament els seus productes. Aquesta pràctica no només revitalitza les economies rurals, sinó que també contribueix a reduir la petjada ecològica del sistema alimentari i a preservar la biodiversitat cultivada. En un context globalitzat on l’agricultor local sovint es veu exclòs del mercat, els mercats de pagès esdevenen un instrument vital per restituir la seva presència i dignitat.

El sistema alimentari actual pateix múltiples dèficits estructurals: des de la inseguretat alimentària fins al malbaratament d’aliments, passant per la dependència excessiva de les grans cadenes de distribució i la desconnexió entre productors i consumidors. En aquest escenari, el Govern català, mitjançant l’Estratègia Alimentària de Catalunya, treballa per recentralitzar l’agricultor en la cadena alimentària i transformar un model que, si no es corregeix, porta al despoblament rural i a una pressió creixent sobre les ciutats.

Un exemple inspirador per a Catalunya és el programa "Campagna Amica" a Itàlia, que compta amb més de 1.200 mercats repartits per tot el país. En només deu anys, el nombre de consumidors que hi compren ha passat del 19% al 43%, amb una taxa de fidelitat altíssima: un 72% afirma que tornarà a comprar-hi. Aquest model ha generat una facturació de 3.000 milions d’euros i ha contribuït a enfortir l’economia agrícola, millorar barris urbans i reduir el cost de la cistella de la compra fins a un 30%.

Com es regulen a Catalunya els mercats?

A Catalunya, tot i que l’article 15.1 de la Llei 18/2017 reconeix la necessitat de regular la venda directa de productes agroalimentaris, encara no hi ha una normativa específica per als mercats de pagès. Actualment, el marc legal existent –com el Decret 24/2013 sobre l’acreditació de la venda de proximitat– és limitat i no contempla el conjunt de condicions i particularitats que envolten aquest tipus de mercats. Això provoca que molts ajuntaments regulin els mercats de pagès sota les mateixes ordenances que els mercats ambulants generalistes, ignorant la singularitat de la venda directa de productes locals.

És per això que el Departament d’Agricultura, conjuntament amb la Direcció General de Comerç del Departament d’Empresa i Treball, està treballant en l’elaboració d’un nou marc legislatiu que reconegui i protegeixi aquesta singularitat. L’objectiu és facilitar la participació dels petits productors als mercats de proximitat i garantir que aquests espais esdevinguin veritables eines d’interès general: no només per dinamitzar l’economia rural, sinó també per promoure la cohesió social, l’educació alimentària i la sostenibilitat ambiental.

Aquesta nova mirada cap als mercats de pagès respon també als compromisos internacionals assumits per les ciutats catalanes, com ara el Pacte de Milà sobre polítiques alimentàries urbanes. Aquest pacte reconeix el paper fonamental de les ciutats a l’hora de definir què mengen els seus ciutadans i com s’organitzen els sistemes alimentaris locals. En aquest sentit, els mercats de pagès poden esdevenir una peça clau en les polítiques públiques que promouen una alimentació més justa, segura i sostenible.

A banda dels beneficis econòmics, aquests mercats aporten múltiples avantatges socials. Milloren la qualitat de vida urbana, augmenten l’oferta de serveis als barris i generen espais de trobada entre consumidors i productors. A més, permeten als ciutadans accedir a aliments frescos, de qualitat i a un preu just, enfortint així la confiança en el producte local i en el sector primari català.

Finalment, cal destacar que la consolidació dels mercats de pagès com a eina estructural de política alimentària només serà possible si es dota d’un suport institucional ferm, amb recursos, normatives específiques i una clara voluntat de col·laboració entre administracions, pagesia i ciutadania. El repte és gran, però l’oportunitat de transformar el sistema alimentari català, també.