Girona aconsegueix esborrar una trentena de les plaques franquistes que encara perviuen en edificis privats de la ciutat

Girona ha aconseguit esborrar una trentena de les plaques franquistes que encara perviuen en edificis privats de la ciutat. L'alcalde, Lluc Salellas, ha remarcat que bona part dels veïns han atès les notificacions enviades per l'Ajuntament el març de l'any passat i han retirat la simbologia feixista. Eren, sobretot, plaques amb insígnies de la falange.

El consistori va enviar un total de 128 notificacions als titulars de les propietats i el darrer cens apuntava que quedaven 104 símbols franquistes. Segons assenyala a l'ACN, han eliminat entre un 30 i un 35% de les plaques. La idea de l'Ajuntament era actuar de manera subsidiària quan no s'haguessin eliminat. Salellas admet que no tenir aprovada la llei de memòria democràtica ho ha frenat.

Amb l'horitzó d'aconseguir eliminar tots els elements feixistes de la via pública i poder declarar aquest 2025, coincidint amb els 50 anys de la mort del dictador Francisco Franco, que Girona és una ciutat lliure de simbologia franquista, l'Ajuntament va enviar el març de l'any passat 128 notificacions als titulars propietaris on encara n'hi havia.

Després d'enviar les comunicacions, les comunitats de propietaris tenien un termini de temps per retirar-les voluntàriament i l'equip de govern animava a la col·laboració ciutadana per complir l'objectiu. A partir de la tardor, l'Ajuntament va revisar l'estat d'execució dels treballs, amb la finalitat d'eliminar la simbologia de manera subsidiària, repercutint-ne el cost després a la propietat.

En una entrevista a l'ACN, l'alcalde de Girona, Lluc Salellas, ha exposat que han comprovat que bona part dels veïns han atès la petició de l'Ajuntament i han eliminat les plaques voluntàriament. Segons el recompte municipal, n'han retirat entre un 30 i un 35%. O el que és el mateix, s'han esborrat una trentena de plaques feixistes de la via pública.

Llei en tramitació

El Parlament està tramitant la llei de memòria democràtica, que preveu posar un termini de dos anys per retirar la simbologia franquista. La normativa prové de la legislatura passada, però va quedar aturada per l'avançament electoral. Segons va comentar el conseller de Justícia, Ramon Espadaler, a finals de juliol, el Govern preveu que sigui aprovada abans d'acabar l'any.

Salellas ha exposat que el fet de no comptar encara amb la llei ha suposat un fre a les aspiracions del govern municipal de poder retirar la simbologia de manera subsidiària. "A nivell de serveis jurídics està una mica aturat perquè no sabem fins a quin punt subsidiàriament ho hem de fer des de l'Ajuntament o si és una qüestió de la Generalitat", admet Salellas.

Tot i que s'allunya la possibilitat de poder declarar Girona lliure de simbologia franquista enguany, l'alcalde subratlla que no desisteixen amb la idea: "Però ens queda menys temps per aconseguir-ho".

En la línia d'eliminar els símbols franquistes, l'Ajuntament de Girona vol substituir l'actual denominació de plaça Poeta Marquina per plaça del Carril, el seu nom històric, en el marc d'una actuació de recuperació de la memòria democràtica i revisió de la toponímia amb origen en el règim franquista.

L'equip de govern recorda que el nom plaça del Poeta Marquina va ser imposat l'any 1943 pel règim franquista en honor al poeta Eduardo Marquina (Barcelona, 1879-Nova York, 1946). Marquina va ser un poeta compromès amb el bàndol franquista durant la Guerra Civil i durant la dictadura. Més enllà del paper de Marquina en la legitimació del franquisme, un altre element que mou l'Ajuntament a impulsar el canvi és la "nul·la relació" del poeta amb la ciutat.