Llei de cambresLa futura llei de cambres catalanes desencadena un conflicte entre les patronals

L’esborrany de la nova llei de cambres catalanes, que la Generalitat tenia previst tramitar durant aquest any, ha derivat en una disputa entre les patronals i la Cambra de Comerç de Barcelona amb acusacions creuades de voler monopolitzar la representativitat empresarial. Tot i que encara el text no és definitiu, i la seva aprovació es retardarà per la convocatòria de les eleccions autonòmiques probablement durant la primavera, la proposta ja ha generat les primeres friccions entre la Cambra de Comerç de Barcelona i les patronals Pimec i Foment del Treball. De moment, el Departament d’Empresa i Coneixement, impulsor de la iniciativa, s’ha mantingut al marge, tot i que ha expressat el seu desig de reduir el nombre de representants escollits per les empreses al plenari de les cambres.

En el cas de la Cambra de Comerç de Barcelona, dels 60 membres, 14 són designats per les companyies que més aporten econòmicament pel seu finançament. Precisament, el model de finançament de les entitats és una de les qüestions que la Conselleria ha de solucionar, després que l’any 2010, el Govern central suprimís per llei les quotes camerals obligatòries. En aquest cas, la Generalitat, amb competències exclusives sobre aquest àmbit, haurà d’adaptar la llei de bases estatal.

El conflicte s’ha generat a partir de les propostes que ha enviat el Consell de Cambres de Catalunya, encapçalat per Joan Canadell, president de la Cambra de Comerç de Barcelona, per afegir a la llei catalana. Entre aquestes, l’entitat reclama ser "un actor obligat de consulta i participació en els organismes i àmbits participatius, on es decideix sobre infraestructures, canvi climàtic o digitalització". A més, Canadell planteja la necessitat que la normativa recuperi una aportació econòmica obligatòria o estable per finançar les cambres, tal com passava abans. Aquestes entitats tenen models oposats: mentre les empreses que formen part de la Cambra tenen una adscripció obligatòria, l’adhesió a les patronals és voluntària.

‘Guerra’ de documents

La resposta de la patronal Pimec a les aportacions de la Cambra de Comerç ha estat ràpida. El seu president, Josep González, ha qualificat el text de "despropòsit que intenta usurpar el paper històric de les patronals i convertir la Cambra en una competidora directa". González admet que s’han de "mantenir o millorar les funcions de les cambres, però sense reduir-ne el pes de la resta d’entitats". El president de Pimec acusa Canadell d’intentar que "la Cambra esdevingui una competidora directa".

Pimec i Foment del Treball han anunciat que presentaran un document, amb el qual pretenen desmuntar els arguments de Canadell. El model de finançament és un dels punts de divergència. Per a la Cambra de Comerç s’hauria de reprendre el sistema d’aportacions, mentre que les patronals no ho consideren necessari. Aquesta quota obligatòria cameral, que ja fa gairebé una dècada que s’ha suprimit, va retallar de forma important els ingressos de les cambres.

L’altra gran patronal present a Catalunya, la vallesana Cecot, de moment no es vol pronunciar detalladament sobre el conflicte, ja que "amb un escenari d’eleccions a la vista, sembla que la llei de cambres no ha de ser una prioritat pel Govern". Tot i això, fonts de l’entitat reivindiquen la importància de "treballar conjuntament amb altres agents pel foment de l’activitat econòmica i crear una definició legislativa clara de les funcions de cada entitat".

Recursos pel finançament

Les cambres i les patronals coincideixen que resoldre el tema pendent del finançament ha de ser una de les prioritats del govern que sorgeixi després de la convocatòria electoral. Malgrat això, la manca d’acord en com hauria de ser la nova llei de cambres amenaça de trencar el consens per tirar-la endavant. Foment i Pimec carreguen contra el que titllen de "voluntat d’assumir funcions de representativitat que no li corresponen" per part de la Cambra de Comerç. "Les patronals no volem fer de cambres", afegeixen.

L’esborrany en el qual treballa la conselleria d’Empresa i Coneixement advoca per atorgar fons públics a les cambres en la seva qualitat de prestadores de serveis a les empreses. Les patronals veuen en aquesta mesura una possible pèrdua d’ingressos per a les seves entitats. Més enllà de l’economia, Josep González demana "respectar el paper d’interlocutor de cadascú". El divorci ha arribat a tal punt que ni Foment ni Pimec tenen previst participar en l’acte que ha convocat la Cambra de Comerç a finals d’aquest mes per denunciar el dèficit d’inversió en infraestructures del Govern central respecte a Catalunya.

Aquestes disputes tenen lloc tres mesos després que el Govern aprovés la memòria de l’avantprojecte de llei de les cambres de comerç. Com la norma ni tan sols ha arribat a la Generalitat, gairebé segur que el Parlament no la podrà enllestir durant aquesta legislatura. La normativa ha de resoldre de manera definitiva la formula per finançar les 13 cambres de comerç catalanes. Des de l’any 2014, quan va entrar en vigor la llei de càmeres estatal, el seu sistema de finançament es va substituir, passant d’una quota cameral fixa a un altre, basat en la prestació de serveis i les aportacions voluntàries. Aquesta transició serà la que ha d’afrontar la Generalitat de Catalunya quan reprengui aquest projecte.