RepublicanismeLa Fundació Princesa de Girona, un dels darrers bastions monàrquics d’una societat aclaparadorament republicana

Felip VI està des de diumenge al vespre a Barcelona, ja que s’encarregarà de presidir la gala d’entrega dels premis anuals de la Fundació Princesa de Girona, que se celebra aquest vespre al Palau de Congressos de Catalunya, situat a l’entrada de l’Avinguda Diagonal. La visita del monarca espanyol ha provocat la convocatòria de tot un seguit de protestes, que van començar diumenge amb una cassolada davant el recinte, i que seguiran aquesta tarda amb concentracions al mateix punt i a diverses ciutats del Principat.

Les mobilitzacions contra Felip VI s’han accentuat des del seu polèmic discurs del 3 d’octubre de 2017, i van en consonància amb el republicanisme històric que professa la major part de la societat catalana. De fet, la Fundació Princesa de Girona és un dels darrers bastions dels monàrquics a Catalunya.

La Cambra de Comerç de Girona, Caixa Girona –ja desapareguda–, la Fundació Gala–Salvador Dalí i La Caixa van liderar la iniciativa de crear la Fundació Príncep de Girona, que va veure la llum el juny de 2009, presidida per Felip de Borbó. El 2014, l’entitat va canviar de nom per passar-se a anomenar Princesa de Girona i la presidència va recaure en la princesa Elionor. La raó va ser que el seu pare va accedir al tron, convertint-se en Felip VI. L'existència de l'entitat ha provocat visites Felip VI d'Espanya Girona, sempre rebudes amb mobilitzacions de col·lectius independentistes i contra la monarquia.

El seu primer director va ser Arcadi Calzada, durant molts anys president de Caixa Girona, i que va veure's forçat a plegar arran de la imputació per les múltiples irregularitats detectades en la seva gestió a l'entitat financera. El patronat de l’entitat reuneix més d’una vuintantena de persones, la majoria lligades a grans empreses i ni de lluny totes catalanes. Són precisament aquests patrons –s’entén que les empreses- les encarregades de finançar íntegrament l’entitat, que enguany té un pressupost de 2,8 milions. Repsol, Indra, Planeta, la Caixa, ACS, Banc Sabadell o el Grup Godó són algunes de les empreses que financen la fundació monàrquica.

Només els votants de Cs i PP són monàrquics

El suport a la monarquia de les grans empreses i d’una determinada elit econòmica, contrasta amb l’opinió que té la majoria de la població catalana. Segons el Baròmetre d’Opinió Política publicat a l’abril pel Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), la monarquia és la institució pitjor valorada pels catalans, per darrere de la banca i l’Església catòlica, que li posen de mitjana només un 1,82 sobre 10. De fet, menys del 20% dels catalans aproven la monarquia i, de mitjana, la institució només obté l’aprovat entre els votants de Cs i PP. A la pregunta de quina forma de govern es prefereix, el 75,9% dels catalans es decanta per la república, mentre que només el 12,3% prefereix la monarquia. Novament, només els votants de Cs i PP prioritza la reialesa. Els resultats són força similars als d’una enquesta publicada per Vanitatis, segons la qual el 74,0% dels catalans prefereix la república i el 21,6%, la monarquia.

Des del juliol de 2015, la Fundació Princesa de Girona està presidida per Francisco Belil, que hi representa la Fundació Bertelsmann. Altres noms insignes del patronat són Fernando Abril-Martorell (Indra), José María Álvarez-Pallete, president de Telefónica; Isak Andic (Mango), Antoni Brufau (Repsol), Juan José Bruguera (Colonial), José Creuheras (Planeta), Sol Daurella (Coca-Cola European Partners Iberia), Luca de Meo (Seat), Isidre Fainé (La Caixa), Josep Oliu (Banc Sabadell), Juan Ignacio Entrecanales (Acciona), Josep Ferrer (Freixenet), Carlos Godó (Grup Godó), Pablo Isla (Inditex), Josep Mateu (Racc), Javier Monzón (Prisa), Francisco Reynés (Naturgy), Àngel Simón (Agbar), Jordi Sevilla (Red Eléctrica), Carlos Torres (BBVA) o Miguel Torres (Torres).

En les seves visites a Catalunya, Felip VI bàsicament es reuneix amb representants d’aquest elit empresarial, molt lligada a la burgesia catalana més conservadora o a grans corporacions multinacionals. Per exemple, al juny va reunir-se amb representants de Barcelona Global, que aplega empreses com Caixabank, Agbar, Abertis o Banc Sabadell, entre d’altres, i amb la patronal Foment del Treball, que presideix l’exdiputat d’Unió Josep Sánchez Llibre. Sembla complicat que amb aquests interlocutors el monarca pugui entendre mínimament què opina la immensa majoria de la societat catalana sobre ell.