El franctirador era discret, amant de les motos i els gossos: indetectable pels seus veïns de Terrassa

La crònica negra és implacable. Un dia se’n va anar a dormir com un carrer que de tan normal podria semblar avorrit: Uns pocs comerços (la desertificació comercial avança), arbres i cotxes aparcats a cada vorera, una pintada indepe, algun solar descampat a l’espera que les promotores recuperin el frenesí constructor previ a la crisi... El mateix carrer que l’endemà es va despertar envoltat de càmeres de televisió i l’eixam de periodistes fent preguntes aquí i allà, després que Público  revelés la detenció d’un franctirador per la seva intenció d’atemptar contra el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez. Així és Doctor Pearson, el carrer de Terrassa on vivia Manuel Murillo, de 63 anys, actualment empresonat a Brians II.

Avui el veïnat està al·lucinat i la vida de barri només gira entorn la notícia del seu arrest. Tothom hi coincideix: No destacava més que cap altra persona i sempre passejava amb el seu gos per les voreres de l’entorn del seu portal. Murillo feia vida de barri. Sovintejava el taller mecànic COPA (sota casa seva), on un dels treballadors el defineix com "una persona correcta, que no desentonava i no acostumava a parlar de política". Ara bé, afegeix el mecànic, "podria ser una persona de dretes, però tant?".

Murillo té una motocicleta BMV de gran cilindrada i l’acostumava a revisar al taller COPA, on de tant en tant, els demanava alguna eina per algun apanyo. A Facebook, de fet, Murillo és membre d’una comunitat anomenada «Taller virtual mecánico de motocicletas» per compartir dubtes sobre avaries i possibles solucions. Un client normal, del que ningú havia reparat clarament en la seva detenció.

"Ja deia jo que feia temps que no el veia"

De fet, un altre comerç del carrer que freqüentava és la Ferreteria Lloifer. "Ahir [per dijous] quan vaig veure les càmeres de televisió i ens vam assabentar de la detenció, vaig pensar que ja deia jo que feia temps que no el veia", explica un dels joves que atén al taulell. I és que Murillo va ser detingut el passat 19 de setembre. Però poques persones havien reparat en que havia era ell a qui se’n duien al furgó policial. "Res, ens en vam adonar ahir mateix [per dijous]", afegeixen des de la ferreteria Lloifer. "La veritat és que venia a comprar coses variades i sempre era amable, fins i tot bastant amable: Així que no és que no m’esperés una cosa així, és que ho hagués pensat abans d’altres clients", remata el jove, francament sorprès del viscut.

Entre la detenció del 19 de setembre i l’exclusiva del 7 de novembre no es genera cap rebombori al barri. Agents de la Guàrdia Civil visiten el Club de tir de precisió ubicat a La Betzuca (una pineda entre Terrassa i Sabadell, el paisatge tradicional de la comarca, amb cases d’autoconstrucció dels anys 60 i 70 escampades entre zones semi boscoses). Els agents demanen informació sobre qui ja és el soci més famós al seu president, Manu Moreno, ell mateix agent de la Policia Local de Terrassa i bregat en temes de seguretat pública. Moreno definirà posteriorment el detingu, en declaracions a l’Agència Catalana de Notícies, com un tirador "més aviat mediocre, de quarta categoria". I dubta que realment se’l pugui qualificar de "franctirador". Una cosa és l’armeria que s’havia muntat a casa i una altra les seves capacitats, ve a dir.

Murillo també freqüentava un frankfurt de la zona, on els parroquians en fan broma. "Joder con el Manuel", diu un jove, quinto d’Estrella a la mà, mentre altres dos clients miren vagament el programa d’Ana Rosa que emet la pantalla de televisió. Un Frankfurt prototip dels molts que hi ha a Terrassa, molt freqüents a la ciutat, pràcticament insígnia local, on acostumen a menjar la salsitxa acompanyada de salsa Viandox. Una ràpida mirada per radiografiar el local no detecta cap petita mostra de simbologia política i sobre la barra es troba un exemplar del diari local de Terrassa i un altre d’esportiu. I segueixen les bromes: "Todos somos Manuel", "jajaja", "anda qué...".

Fa dies ni la germana ni la mare es deixen veure

Qui és habitual pel carrer és la seva germana, qui pateix esquizofrènia. L’advocat de la defensa de Murillo va al·legar precisament les tasques de cura que fa amb la seva germana com a eximent i evitar així l’entrada a presó (així com de la seva mare, qui pateix demència senil). "Tot i que fa dies que no se les veu entrant ni sortint del portal", comenta un veí d’un portal proper. No és d’estranyar, veient l’eixam de càmeres de televisió que fa guàrdia al carrer. Ja fa dies que no passa pel proper Bar Culla, on el taverner darrere la barra indica que n’és clienta. "Però ell? No, ell no venia mai per aquí", conclou.

Un veí de la zona de Vallparadís (que de cap manera vol que surti el seu nom), es mostra contundent: "Elles estan malaltes. Ara bé, ell és un gilipolles".

- Però creus que tenia algun problema mental?

- Estava més enllà que no pas aquí, m’entens?

Però està clar que no tothom al barri ho ha viscut com un totum revolutum. A pocs metres de l’edifici es troba la facultat d’Òptica i Optometría de la UPC, però aquí ningú no ha vist res. "Nosaltres sempre estem ficats a classe... Bé, o al bar" diu un noi despertant rialles dels seus col·legues. "I llavors, què dius? Que el detingut de Terrassa vivia aquí? Hòstia!", diu un altre, entre divertit i sorprès de la conversa. És cert que dijous fou la festa universitària del campus de la UAB, a pocs quilòmetres de Terrassa, i que la vida universitària de terrassa mirava cap allà. Una parella de noies, apurant un cigarret a les portes de la facultat, tampoc eren conscients que l’haguessin detingut a tan sols una illa de coses d’on es troben ara mateix fumant. Però sí que passa alguna cosa rara, perquè al meu nòvio el van aturar ahir a la tarda a un control a l’entrada de Terrassa.

Controls que segons algunes fonts s’haurien repetit divendres al matí, com ara Jordi Busquets, simpatitzant independentista, qui ha anunciat l’incident per Twitter, tot explicant que portava cartells i octavetes dels CDR al maleter, fet que ha provocat "un xou" amb els agents. Tanmateix, assegura haver pogut marxar sense que l’hagin requisat el material.

Terrassa, però, ha entrat ja en cap de setmana. Qui recordarà, en el futur, aquest incident de crònica negra?