La Fiscalia suïssa investiga una suposada donació milionària de Joan Carles I a Corinna

La Fiscalia de la ciutat suïssa de Ginebra investiga el rei emèrit Joan Carles I, que segons publica aquest dimecres el diari suís Tribune de Genève, hauria rebut el 2012 una donació de 100 milions de dòlars (89,7 milions d'euros al canvi actual) per part del rei de l'Aràbia Saudita, Abdullah bin Adbul Aziz al Saud en un compte de banc suís Mirabaud a Ginebra. Al seu torn, el rei emèrit hauria donat part d'aquests diners -uns 65 milions d'euros- a la que en el seu moment va ser la seva amant, l'aristòcrata i empresària Corinna zu Sayn-Wittgenstein -ara es fa dir Corinna Larsen- tal com va avançar ahir el diari El País.

Segons aquesta informació, en el marc de la seva investigació, la Fiscalia suïssa indaga també la donació milionària que va rebre Corinna Larsen des d'un compte suïssa vinculada a una fundació panamenya. La documentació que es va trobar en els registres ordenats pel fiscal suís en els despatxos del gestor de fons Arturo Fasana i de l'advocat Dante Canonica, tots dos vinculats a la suposada trama societària, avalaria aquesta donació del rei emèrit.

Després fer-se pública aquesta informació, el propi advocat de Corinna Larsen ha reconegut a través d'un comunicat que l'empresària va rebre una donació milionària de l'aleshores rei d'Espanya en l'any 2012, un "regal", segons les seves paraules, per a ella i el seu fill per l'"afecte" que els tenia Joan Carles.

Segons explica el lletrat en el comunicat, Joan Carles I havia passat diversos anys "de mala salut" durant els quals Corinna l'havia cuidat. "La donació es va documentar clarament com un regal, i les empreses de serveis professionals i els bancs van realitzar el compliment i la diligència deguda necessaris sobre els fons. La nostra clienta no participa en aquests procediments i esperem la seva ràpida conclusió", afegeix la nota.

No obstant això, l'advocat ha desvinculat aquesta multimilionària donació de les suposades comissions cobrades pel rei emèrit per l'adjudicació a una UTE espanyola per a la construcció de l'AVE a la Meca, a l'Aràbia Saudita: ha volgut remarcar que el seu client "no va participar" en els acords que van portar a la concessió d'aquestes obres a empreses espanyoles. "Una mirada rudimentària a la cronologia de l'origen dels fons mostra això clarament", ha assenyalat el lletrat. El cobrament d'aquesta comissió de l'AVE, el muntant de la qual coincideix amb la donació que investiga la Fiscalia suïssa, va ser revelat per la pròpia Corinna al comissari José Manuel Villarejo. Les indagacions de la Fiscalia suïssa pretenen aclarir si aquesta quantitat és una comissió rebuda per Corinna per la seva mediació en el contracte de les obres de l'AVE a la Meca, a l'Aràbia Saudita, o no.

A part de la investigació de la Fiscalia suïssa, a Espanya hi ha obertes diligències per part de la Fiscalia Anticorrupció sobre les presumptes comissions per l'adjudicació de l'obra de l'AVE a la Meca. Fonts de la Fiscalia Anticorrupció s'han limitat a assenyalar als mitjans que les autoritats suïsses han informat a l'encarregat del cas, Luis Pastor, d'aquestes indagacions sobre la donació a Corinna, però no han facilitat més detalls.

Àudios de Villarejo

La investigació a Espanya sobre el cas es remunta a juliol de 2018, quan es van difondre un seguit d'àudios gravats pel comissari jubilat i actualment en presó provisional, José Manuel Villarejo. El comissari va gravar el 2015 una conversa amb l'empresari Juan Villalonga i la pròpia Corinna zu Sayn-Wittgenstein. En aquella conversa l'antiga amant del rei emèrit desvetllava diversos detalls interessants: a més d'afirmar que el rei emèrit havia cobrat comissions per la seva intermediació davant les autoritats saudites, també revelava que el rei Joan Carles la va utilitzar per ocultar part del seu patrimoni a l'estranger.

La revelació va motivar l'obertura d'una peça separada d'investigació en el conegut com a cas Villarejo que instrueix l'Audiència Nacional, encara que poc després es van arxivar les actuacions respecte de Joan Carles I perquè, per una banda, les afirmacions sobre ell es consideraven "extremadament febles" i, de l'altra, perquè quan van tenir lloc els fets encara era rei i, per tant, era inviolable.

El jutge instructor del cas Villarejo, Manuel García Castellón, va donar trasllat no obstant això a la Fiscalia Anticorrupció per investigar l'adjudicació de l'AVE a partir d'aquells àudios, ja que en la conversa s'identificava tant el contracte, com les persones, els imports i els possibles suborns en una informació que es complementava amb "altres documents trobats" durant la instrucció judicial.

Així és com es van obrir les diligències secretes en el Ministeri Públic per la sospita de presumptes delictes de suborn i de corrupció en les transaccions comercials internacionals per part de les empreses espanyoles adjudicatàries.

En el marc d'aquesta investigació, fiscals espanyols van prendre declaració a Corinna en qualitat de testimoni al setembre de 2019. Tal com va explicar llavors el seu lletrat, l'empresària va posar en el seu coneixement de manera voluntària "els fets limitats dels quals té algun coneixement", ja que va assegurar que amb prou feines va participar en l'acord per a la construcció de l'AVE a la Meca i que les úniques dades que té els va obtenir de terceres persones.