Transició energèticaFins a on pot arribar l'autoconsum elèctric a Catalunya?

En els propers anys, Catalunya ha de fer un salt de gegant en la generació d'energia renovable, fonamentalment provinent de l'eòlica i la solar fotovoltaica. Si més no, aquest és un dels grans objectius que fixa el full de ruta per a la Transició Energètica presentat fa dues setmanes pel president del Govern, Pere Aragonès, i la consellera d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà. En concret, el pla estableix que el 2030 Catalunya arribi als 14 gigawatts (GW) de producció d'energia elèctrica renovable, quan actualment se situa en 3,5 GW. Per aconseguir-ho, una de les potes és potenciar l'autoconsum fotovoltaic -bàsicament a través de plaques solars a les teulades dels edificis- perquè generi uns 2.000 MW (o 2 GW) d'aquí menys d'una dècada. És factible? I, sobretot, quin és el potencial de l'autoconsum elèctric de Catalunya?

Més enllà de produir energia neta, un major autoconsum també comportaria una democratització i descentralització del sistema energètic i que almenys una part de la producció es generés directament allà on es consumeix. Segons les darreres dades de l'Observatori de l'Autoconsum, elaborat per l'Institut Català d'Energia (Icaen), actualment a Catalunya es generen 142,5 MW a través de l'autoconsum elèctric, el que implica que s'hauria de multiplicar per 14 per assolir l'objectiu fixat pel 2030.

En resposta a preguntes de Públic, fonts de l'Icaen -actualment dependent del Departament d'Acció Climàtica- manifesten que "estem veient que el creixement en el desplegament d’aquesta tecnologia està tenint un comportament exponencial, que fa que cada any es posin en marxa moltes més instal·lacions que l’any anterior. Aquest és un bon ritme que segurament augmentarà a curt termini en els propers anys, i d’aquesta manera entenem que l’objectiu que ens hem fixat per al 2030 és realista i assolible".

Les mateixes fonts afegeixen que "quan existeix una regulació favorable, acompanyada d’una tramitació senzilla, reducció del cost de la tecnologia i recolzament també amb incentius fiscals i subvencions, les empreses i ciutadans veuen clar els beneficis no només ambientals, sinó també econòmics d’aquest tipus d’instal·lacions". De fet, és cert que els darrers anys ha crescut de manera molt significativa el nombre d'instal·lacions d'autoconsum fotovoltaic, sobretot des de la derogació de l'anomenat impost al sòl implantat pel Govern del PP. Ara bé, el propi Icaen reconeix que el creixement és sobretot molt important en l'àmbit domèstic.

Actualment hi ha més instal·lacions d'autoconsum en municipis amb una renda familiar elevada i amb una gran proporció de cases unifamiliars

Amb tot, Irene González, membre de la Xarxa per la Sobirania Energètica (XSE), apunta que "s'han detectat barreres a l'autoconsum a les que caldria fer front per poder arribar a aquest objectiu". Destaca, sobretot, que ara mateix posar en marxa un projecte d'autoconsum domèstic encara "és car" perquè requereix una "inversió inicial" important que constitueix una "barrera econòmica" per accedir-hi per a moltes famílies. De fet, és reveladora la tipologia dels municipis on hi ha una major concentració de plaques d'autoconsum: n'hi ha més allà on és més gran el percentatge de cases unifamiliars i, sovint, on més alta és la renda familiar disponible. Així, Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental), Alella (Maresme), Vallirana i Corbera de Llobregat (Baix Llobregat), Sant Quirze del Vallès (Vallès Occidental), Lliçà d'Amunt (Vallès Oriental) i Sant Cugat del Vallès són els municipis amb una major concentració d'instal·lacions d'autoconsum fotovoltaic.

El necessari salt de l'autoconsum compartit

La membre de la XSE exposa també que l'autoconsum compartit, en canvi, encara presenta un nivell de creixement "molt baix". Des de l'Icaen reconeixen la voluntat "d'impulsar l'autoconsum compartit", amb l'argument que és un model "interessant tant per a ciutadans com per a empreses" i tant "en instal·lacions integrades en edificis com en instal·lacions d'autoconsum a terra situades a prop dels consumidors". De fet, l'organisme públic assegura que el següent pas necessari per disparar la producció d'autoconsum és justament aprofitar "l'oportunitat de compartir entre diversos consumidors l'energia que s'està produint de manera local i que això doni pas a l'aparició de comunitats energètiques que produeixen i gestionen la seva pròpia energia".

Irene González, però, recalca que un dels problemes que hi ha actualment amb l'autoconsum compartit en comunitats de veïns és que "és difícil entendre's" entre diversos residents, que la "desinformació és gran" i que la tramitació dels projectes "és complexa". A més, assegura que ara mateix hi ha "molts problemes amb la compensació d'excedents, quan era un dels atractius de l'autoconsum". Dit amb altres paraules, segons especifica l'actual normativa quan es produeix més energia de la que es necessita per al propi consum, aquest excedent es pot revertir a la xarxa de distribució elèctrica -a Catalunya controlada de manera aclaparadora per Endesa- i que la distribuïdora "te l'hagi de pagar". La qüestió és que "no està funcionant bé". Amb tot, González pensa que "la compensació d'excedents seria una manera interessant de democratitzar la generació elèctrica", perquè "ara el 85% depèn d'Iberdrola, Endesa, Naturgy, de l'oligopoli, i això els dona molt poder".

Decreixement o consum elèctric a l'alça?

El potencial de generació d'electricitat a Catalunya a través de l'energia solar fotovoltaica integrada en teulades d'edificis va molt més enllà dels objectius plantejats pel Govern en l'actual dècada. En concret, segons la darrera estimació de l'Icaen, el potencial és de 18,6 GW, el que equival a una producció de 24,3 Terawatts-hora (TWh). Això suposaria "el 50% de la demanda elèctrica actual" del Principat, si bé les fonts governamentals consultades matisen que el percentatge serà menor en un futur, perquè la demanda creixerà.

El potencial teòric de l'energia solar fotovoltaica generada en teulades cobriria la meitat de l'actual demanda elèctrica de Catalunya

"En les properes dècades veurem l'electrificació dels nostres consums, amb la introducció massiva de la mobilitat elèctrica, els sistemes de climatització a partir d’aerotèrmia en els edificis o l’augment de l’electrificació en molts processos industrials", de manera que la demanda d'electricitat "augmenti de manera molt considerable", apunten des de l'Icaen. I això fa que la previsió del Govern limiti el potencial de l'autoconsum fotovoltaic integrat en teulades al 37% del consum elèctric previst el 2030 i al 20% de l'estimat el 2050.

A més a més, les mateixes fonts afegeixen que aquest potencial "és el màxim teòric", però a la pràctica "no es podrà desenvolupar totalment", ja sigui "perquè hi ha habitatges buits, segones residències, manca de finançament d'inversions o teulades industrials, del sector serveis i del sector agrícola, que no sempre es poden aprofitar en la seva totalitat per acollir una instal·lació fotovoltaica". En aquest sentit, la previsió és que el 2050 s'arribi al "65% d'aquest potencial teòric total" de l'autoconsum, el que significaria uns 12,1 GW.

La XSE demana una auditoria energètica que permeti estudiar on es pot reduir el consum elèctric

La Xarxa de Sobirania Energètica, en canvi, reclama que l'Icaen porti a terme una "auditoria energètica" i, en el cas del consum, veure "on podem retallar". En aquest sentit, actualment el consum domèstic tot just representa el 14% del total del consum elèctric a Catalunya, de manera que el gruix prové d'altres àmbits -l'Icaen estima que l'industrial suposarà la meitat del total el 2050-. Irene González recalca que "som conscients que amb l’autoconsum no en tenim prou per donar resposta a totes les necessitats", però que l'auditoria ha de ser una eina per analitzar "com podríem fer decréixer el consum". Ara bé, denuncia que "no hem vist una voluntat de la conselleria de fer decréixer el consum elèctric de Catalunya". De fet, el terme decreixement no va aparèixer ni una sola vegada a la conferència d'Aragonès i Jordà.

Finalment, González demana que s'obligui a posar instal·lacions d'energia renovable sobretot "abans a un terreny ja afectat per activitat humana que no pas a un que no ho estigui". Les fonts de l'Icaen, però, rebaten que "el preu de l’electricitat obtinguda mitjançant grans instal·lacions renovables és inferior a l’obtingut en instal·lacions integrades en edificis" i afegeixen que "seria un gran error aparcar temporalment l’aposta per l’energia eòlica o la fotovoltaica a terra, perquè ja sabem a dia d’avui que aquestes grans instal·lacions també les necessitarem".