Fèrria oposició a un "nou rentat de cara" dels CIE, anuncien entitats

MADRID / BARCELONA. 6.930 persones van ser privades de llibertat durant l'any 2015 en algun dels set CIE (centres d'internament d'estrangers) que hi ha repartits per Espanya. Quatre de cada deu d'aquestes persones són expulsades del territori estatal, després de romandre un temps mitjà de 24,4 dies, segons les dades del Ministeri de l'Interior.

Un CIE és un centre públic no penitenciari on es reté, privats de llibertat i de manera cautelar i preventiva i durant un màxim de 60 dies, als estrangers que arriben a Espanya i que són sotmesos a un expedient d'expulsió.

Interior defensa que els CIE són eficaços i necessaris, però el ministre, Juan Ignacio Zoido, ha afirmat que "poden i han de millorar", per la qual cosa ha anunciat que impulsarà la creació d'un grup de treball integrat per diferents ministeris, ONG i partits per dissenyar un altre model.

En declaracions a Públic, l'advocat Andrés García Berrio, ha explicat la posició de centenars d'entitats d'arreu l'Estat, que consideren que els CIE no s'han de reformar, sino que el que cal és tancar-los.

Més d'un centenar d'interns que han aconseguit fugir i diverses accions de protesta i vagues de fam que han tingut lloc en els últims mesos de l'any han tornat a qüestionar el funcionament d'aquests centres i han reobert el debat sobre la seva  eficàcia i idoneïtat.

El catàleg de queixes arriba des de les ONG i els partits de l'oposició fins al Defensor del Poble i algun dels jutges de control d'aquests centres, com Ramiro García de Déu.

García Berrio, que és també membre de la campanya "Tanquem els CIE", assenyala en primer lloc el que és elemental i es que "no es pot privar de llibertat a persones pel fet de ser migrants", i adverteix sobre qualsevol "nou intent de rentar la cara" a aquest centres. "El ministeri, el govern i els partits que hi participin ens tindran davant amb una fèrria i radical oposició".

"S'ha demostrat que els CIE són centres on es vulneren sistemàticament els Drets Humans" 

"Només hi ha una opció, que és el tancament", insisteix l'advocat, que afirma des del punt de vista dels Drets Humans s'ha demostrat que en aquests centres es vulneren sistemàticament.

Però pel que fa referència a la política migratòria, assenyala García Berrio, tampoc tenen sentit, perquè "els seus resultats són irrisoris". "Les expectatives de les persones migrants i les seves decisions no depenen de l'existència dels CIE", explica.

El jutge García de Déu també afirma que els CIE són espais de "sofriment, d'opacitat i d'impunitat policial" i coincideix amb les organitzacions que demanen el seu tancament.

Precisament, ell és el jutge de control del centre que més incidents ha registrat en l'últim any, el del districte madrileny d'Aluche, on s'ha produït una fugida, diverses accions de protesta i vagues de fam durant els mesos d'octubre i novembre.

La defensora del Poble, Soledad Becerril, també ha qüestionat les condicions d'aquests centres, en els quals ha dit que existeixen "moltes deficiències", però el que demana  és que el Govern habiliti més pressupost per millorar les seves instal·lacions, així com una "major cobertura sanitària".

Becerril, qui s'ha reunit amb el ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, per traslladar-li les seves peticions, sosté que la sobrepoblació és el principal problema dels CIE, en els quals, segons ella, es barreja a persones en situació irregular però sense historial delictiu amb unes altres que sí ho tenen.

Altres queixes, de caire diferent, provenen de la part dels funcionaris que hi treballen. "Som solament cinc o set per torn per a uns cent interns, i no portem armes ni armilles", va afirmar en declaracions a Efe un funcionari del CIE d'Aluche després d'un episodi de protesta d'interns el passat mes d'octubre. En la seva opinió, en aquestes condicions és impossible garantir la seguretat i evitar "una tragèdia".

Els incidents que han cridat l'atenció, però, provenen de gairebé tots els centres.  Al CIE de Zona Franca de Barcelona, que va reoobrir les seves portes al juliol, en contra de la voluntat de l'Ajuntament i la seva alcaldessa, Ada Colau, després de més de mig any de tancament, s'han produit accions col·lectives per exigir alliberaments en els darrers dies, o el de Sangonera La Verda (Múrcia), on també s'han registrat fugides i accions de protesta.

A aquests cal sumar els diversos problemes ocorreguts en la resta de centres que hi ha a Espanya: València, Tenerife, Las Palmas i Algesires (Càdis), el que més interns acull, fins al punt que té un annex a Tarifa.

El Partit Popular ha estat l'únic grup al Congrés que ha mantingut que aquests centres ofereixen un tracte "apropiat" amb els Drets Humans i ha defensat el seu paper en el desenvolupament efectiu de polítiques per a la tornada dels immigrants, fent així cas omís de les propostes aprovades als ajuntaments de Madrid, Barcelona i València que exigien el seu tancament.

Mentre, la resta de partits en l'oposició han plantejat la necessitat de canviar el model actual, com és el cas del PSOE, que va incloure al programa presentat en les últimes eleccions la voluntat de "modificar" el Reglament que regeix el seu funcionament.

Units Podem, entre les seves propostes per a la immigració, exigeix el tancament d'aquests centres i l'agilitació dels processos per a la concessió d'asil com a alternativa.

Ciutadans reclama una política unificada amb la Unió Europea en la qual l'agència Frontex assumeixi el control de la immigració per a tots els països comunitaris.

Quant al posicionament de la societat civil, diferents ONG i col·lectius socials han continuat aquest any amb les seves protestes contra els CIE, qualificats per moltes d'elles com da "presons per a estrangers", fins i tot amb pitjors condicions que les pròpies presons.

És el cas del Servei Jesuïta a Migrants a Espanya (SJME), que va publicar al setembre el seu informe anual en el qual denunciava l'internament de menors i sol·licitants d'asil, col·lectius que, segons la llei, no poden passar per aquests centres. Amnistia Internacional ha denunciat aquesta mateixa realitat.

Altres organitzacions que s'han mostrat contràries als CIE han estat SOS Racisme Madrid, Karibu-Amics del Poble Africà o la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat, entitats que demanen el seu "tancament immediat".

El Comitè Europeu per a la Prevenció de la Tortura ja va avisar a Espanya en 2015 que alguns dels centres habilitats no reunien les condicions mínimes per assegurar la qualitat de vida dels interns.

Mentre, la Comissió Europea va plantejar en un informe de 2013 mesures alternatives a la detenció, com l'obligació de presentar-se en comissaria regularment o el lliurament del passaport, que no solament evitarien la privació de llibertat i la probabilitat que es produïssin abusos, sinó que al seu torn reduirien els costos que aquests centres tenen per a l'Estat.