El Suprem acaba amb un dels grans rumors sobre la 'llei trans': el canvi de sexe per esquivar la llei de violència de gènere no és "una pràctica habitual"

Ja abans d'aprovar-se l'anomenada llei trans, un dels rumors que va començar a circular per justificar posicionar-se contra l'autodeterminació de gènere era que anava a donar peu al fet que un home denunciat o condemnat per violència masclista pogués registrar-se com a dona i, d'aquesta manera, deixar d'estar sotmès a la Llei Integral contra la Violència de Gènere. Aquest argument fal·laç va alimentar una part important de l'oposició a la norma.

La idea va ser desmentida durant la pròpia tramitació i, de fet, la Llei 4/2023 acabaria incorporant expressament aquesta salvaguarda. El seu article 46 estableix que la resolució que modifica la menció registral "tindrà efectes constitutius a partir de la seva inscripció en el Registre Civil" i afegeix específicament que el canvi "no alterarà el règim jurídic que, amb anterioritat a la inscripció del canvi registral, fos aplicable a la persona" a efectes de la Llei Orgànica de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere.

Tot i així, la qüestió no va desaparèixer, però fa tot just un mes, una sentència del Tribunal Suprem ha dissipat qualsevol tipus de dubtes, confirmant les garanties que ja venien determinades per la norma aprovada durant el mandat d'Irene Montero al Ministeri d'Igualtat.

Una agressió el 2022 i un canvi registral el 2023

El cas que ha arribat al Suprem es remunta al 20 d'abril del 2022. Segons els fets provats, l'acusat va acudir al domicili de la seva exparella, on també vivia la filla de vuit anys que tots dos tenien en comú. Als voltants del portal, "en un ambient tens", va agafar "fortament del braç" la menor. Quan la mare va intervenir en el seu auxili, una altra de les acusades es va abalançar sobre ella, mentre que ell li va propinar "un cop de puny a la cintura, cops i esgarrapades al coll". Tant la dona com la nena van patir lesions.

El Jutjat del Penal número 3 de Castelló va condemnar a l'acusat com a autor d'un delicte de violència de gènere a nou mesos i un dia de presó. També li va imposar nou mesos més i un dia de presó per un delicte de violència domèstica comès contra la seva filla. L'Audiència Provincial de Castelló va confirmar íntegrament aquella resolució el 22 de juny de 2023.

Entre aquella agressió i aquesta sentència d'apel·lació, però, es va produir una circumstància nova. El 24 d'abril de 2023, més d'un any després de l'agressió, el condemnat va comparèixer davant el Registre Civil per iniciar el procediment de rectificació registral previst en la Llei 4/2023. L'1 de juny d'aqueix any, el Registre Civil de Castelló va acordar canviar l'esment del sexe que figurava en la seua inscripció de naixement per la de dona.

Aquest canvi va ser utilitzat després per la seva defensa, que va al·legar davant el Suprem que la persona recurrent "és una dona i que no es tracta d'un home" i que, precisament per això, no se li podia aplicar l'article 153.1 del Codi Penal, el precepte utilitzat per condemnar-la per violència de gènere.

"Observi's que els fets jutjats ocorren el dia 20 d'abril de 2022, i l'Auto de canvi de sexe és del dia 1 de juny de 2023", adverteix la Sala. El mateix expedient registral, continua la sentència, s'havia iniciat amb una compareixença celebrada el 24 d'abril de 2023. Per tant, quan es va cometre l'agressió, encara no s'havia produït la rectificació.

L'Alt Tribunal assumeix en aquest punt l'argument del Ministeri Fiscal i estableix que la condemna es va produir quan el recurrent era jurídicament un home, de manera que el canvi posterior "no podria desplegar efectes retroactius a fets anteriors al canvi registral que van ser realitzats, jutjats i sentenciats sent el recurrent un home a tots els efectes jurídics i legals".

La resolució confirma, per tant, la interpretació que ja es desprenia de l'esmentat article 46 de la llei. El que sí "és interessant i innovador", tal com explica a Público l'advocat especialitzat en drets LGTBIQ+ Saúl Castro, és que la sentència diu "que els jutjats de l'ordre penal han de valorar, cas per cas, si existeixen indicis de frau de llei en aquells casos en què els agressors van esperar a canviar el seu sexe registral abans d'atacar les seves víctimes". Aquesta qüestió, assenyala l'expert en drets humans, "no va ser abordada per la llei trans i és la que està generant més problemes en la pràctica".

"El principal problema amb el qual em trobo en l'actualitat és que molts jutjats de l'ordre penal opten per no voler valorar si existeixen indicis que l'agressor denunciat hagi actuat en frau de llei amb l'única missió d'esquivar l'aplicació de la LO 1/2004. En el cas més recent que tinc, el Jutjat de Violència 3 de Madrid va dir que, si l'agressió s'havia comès sent el victimari legalment dona, no cabia aplicar el règim de protecció davant la violència de gènere. Aquest juny passat, l'Audiència Provincial de Madrid va confirmar aquest criteri i ha mantingut el cas al jutjat d'instrucció com si la violència s'hagués produït en una parella de dones. Això és gravíssim", critica Saúl Castro.

La necessitat de valorar si existeix frau de llei

Per a Mar Cambrollé, presidenta de la Federació Plataforma Trans, valorar si una rectificació registral pot ser fraudulenta requereix atendre qüestions com "l'historial de conflictivitat prèvia, si hi ha o no hi ha un expedient tempestuós de separació, si hi ha o no hi ha un clima de violència de gènere latent abans del canvi registral". A més de la possible "incoherència en l'esfera pública i privada de la persona". Entre els elements que considera rellevants estaria poder provar que "l'individu continua utilitzant de manera exclusiva el seu nom i pronoms masculins en la seva vida privada, en la seva vida laboral, familiar, no mostrant cap voluntat de viure o identificar-se socialment d'acord amb el sexe registrat".

Saúl Castro esmenta altres indicis tals com el desconeixement per part de l'entorn de l'agressor (i fins i tot de la víctima) d'aquesta rectificació, la no actualització de la dada del sexe en cap altre document oficial ni davant tercers (com a entitats bancàries, biblioteques, subscripcions a serveis...), l'absència de referència a la seva suposada identitat femenina en xarxes socials, la vinculació a organitzacions "dedicades a assessorar en el frau com l'Associació de Trans no Normatius", la no comunicació als fills de la identitat rectificada de l'agressor o que se segueixi referint a si mateix com a "pare de"... És a dir, "qualsevol indici que permeti concloure que la rectificació de l'esment de sexe es va fer per evitar ser investigat".

El paper de les institucions

La presidenta de la Plataforma Trans posa el focus en la necessitat de formació específica per detectar possibles irregularitats. "La formació del funcionariat és imprescindible", considera en declaracions per Público.

Cambrollé demana, al mateix temps, que l'existència de possibles fraus no acabi convertint-se en una impugnació general de l'autodeterminació registral. "Crec que també és molt important que els mitjans de comunicació no redundin en la difusió de rumors, perquè la bola s'amplifica", adverteix. Rebutja, en aquest sentit, que pugui presentar-se el frau com un comportament generalitzat des de l'entrada en vigor de la llei: "Ni hi ha hagut un ús fraudulent, ni és la pràctica habitual des que la llei està aprovada", sosté. "La tònica és l'ús normal de la llei", esmenta Cambrollé, que fa al·lusió a les dades públiques informades per part del Ministeri d'Igualtat. Fins al setembre de 2024, 5.900 persones havien exercit el seu dret al canvi registral de sexe. "5.900 històries carregades de frustració i de dificultats que han vist com la llei alleujava el seu sofriment i el dels seus familiars i amics ", va explicar llavors la ministra d'Igualtat, Ana Redondo.

Dels gairebé 6.000 canvis registrals sol·licitats, 85 havien estat denegats, en vuit ocasions la persona sol·licitant havia desistit i en cinc havia caducat l'expedient. "Els encarregats del registre fan bé la seva feina i quan detecten irregularitats o sospiten l'existència de frau o abús del dret, deneguen la inscripció (...) En el 99% de supòsits, la normalitat i el bon ús de la llei és la tònica. De nou la dada trenca el relat", va defensar Redondo fa dos anys.

Cancel·lar els canvis registrals que incorrin en frau

Saúl Castro considera en tot cas que "la llei va errar en no modificar la normativa relativa a la cancel·lació d'inscripcions registrals per frau de llei". Segons explica, quan una agressió es produeix després del canvi registral i el jutjat d'instrucció o de violència sobre la dona no aprecia d'ofici un possible frau, la víctima es troba que ni la Llei del Registre Civil ni el seu reglament estableixen un procediment específic per anul·lar aquest assentament. Això obliga, sosté, a acudir a la jurisdicció civil i impugnar la rectificació mitjançant un procediment especial, assumint el temps i els recursos econòmics que comporta.

L'advocat critica la resposta que està trobant a les institucions. Al seu judici, funcionaris dels registres civils, fiscals i jutges no estan examinant prou els possibles indicis de frau i apliquen la normativa "amb automatisme". Castro es mostra especialment preocupat per la posició de la Fiscalia de Sala especialitzada en Violència sobre la Dona: assegura que va traslladar personalment els problemes que estava detectant en procediments de víctimes a les quals representa i que la resposta que va rebre va ser que "no era competència seva valorar l'aplicació d'aquestes qüestions".