La reforma de la llei del dret a l'honor: una eina per protegir víctimes i infàncies de 'deepfakes' i altres abusos

En aquests moments, tothom sap que ja és possible crear vídeos on les persones que apareixen poden aparentar dir alguna cosa que mai han dit en realitat, crear imatges sexuals falses pràcticament indistingibles de les reals o convertir la veu de qualsevol en una via per a l'estafa. La llei que protegeix el dret a l'honor, la intimitat i la pròpia imatge, i que se suposa que alguna cosa hauria de dir sobre tots aquests usos no consentits de la nostra figura, portava vigent des de 1982; molt abans d'internet, i, per descomptat, de la intel·ligència artificial generativa. Precisament amb l'objectiu d'adaptar aquest marc jurídic a la nova realitat, el Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts en segona volta el projecte de la nova llei de protecció civil dels drets a l'honor.

Evitar la revictimització

El text, que ara hauria d'iniciar la seva tramitació parlamentària, incorpora per primera vegada una regulació específica enfront de pràctiques com els deepfakes, a més de limitar els anomenats true crime, sobretot en casos que revictimitzin a víctimes o a les seves famílies.

La mesura arriba una mica més d'un any després de l'intent de publicació d'El odio (Anagrama), el llibre de Luisgé Martín sobre José Bretón, la difusió del qual va ser paralitzada cautelarment i després suspesa per la mateixa editorial després de la demanda presentada per Ruth Ortiz, mare de Ruth i José, tots dos assassinats pel seu progenitor el 2011.

La divulgadora especialitzada en true crime Silvia Cosio, recorda en conversa amb Público que l'existència d'un interès social per determinats delictes no justifica qualsevol forma de narrar-los. "Un delicte es comet contra tota la societat", explica, perquè suposa "una fallida del contracte social", però abans de res existeixen víctimes i famílies "que sofreixen i que no desitgen que s'expliqui el seu dolor una vegada i una altra o que d'ell es faci espectacle i fins a terceres persones guanyin diners i popularitat". Segons el seu parer, per això "s'ha de ser escrupolosament exquisida quan s'expliquen, i és possible, a més a més". Cosio considera que un dels principals problemes de determinats productes de true crime és el desplaçament de la mirada cap a l'agressor, tal com va passar amb El odio.

En aquest cas, sosté que l'obra incorre en "la transgressió ètica" de concedir "la versió de l'assassí" i concentrar "tota l'empatia" sobre ell, mentre deixa en un segon pla el sofriment d'Ortiz i el context de cruenta violència masclista i vicària que va envoltar el crim. "Sense aquestes variables aquest crim es presenta com una excepcionalitat, un arravatament i no com el que realment va ser: un crim patriarcal, un infanticidi provocat pel masclisme", afirma.

Davant d'aquest enfocament, posa com a exemple la sèrie documental Evil in Disguise, sobre l'assassí en sèrie John Wayne Gacy. En ella, explica, el relat retorna el protagonisme a les víctimes, analitza l'homofòbia i les fallades policials que van facilitar els assassinats i evita convertir la violència en un espectacle. "És possible fer i narrar true crime, però cal aprendre a girar la perspectiva i no permetre que es caigui en la morbositat, en el sensacionalisme i la deshumanització de les víctimes", resumeix. Una cosa que també persegueix la nova llei impulsada pel Govern.

L'experta, en tot cas, creu que aquesta responsabilitat tampoc correspon únicament als que produeixen aquests continguts. "Com a espectadors o consumidors hem d'aprendre a assumir responsabilitats i donar-li l'esquena als que narrin true crime fent espectacle, especulant, deshumanitzant o aprofitant-se del dolor de les famílies", defensa Cosio.

En el mateix sentit, Carla Vall, advocada feminista, sosté que "s'han creuat moltíssimes línies vermelles en relació a assumptes que són extremadament doloroses", situacions que -al seu parer- "no haurien de poder-se monetitzar". En el cas de L'odi, opina que no es tractava "de si realment s'estava limitant el dret a la informació per part del públic, sinó a l'inrevés". "Va haver-hi un procés de mercantilització del dolor", per la qual cosa, a la seva forma de veure, "va ser adequada la limitació de la seva publicació". Respecte del true crime, " estem veient barbaritats. Crec que la regulació és necessària", valora a Público.

Protecció per a les persones menors d'edat

El text presta, a més, especial atenció a la situació de les persones menors d'edat. D'aprovar-se, els menors de 16 anys no podran prestar consentiment per a la utilització de la seva pròpia imatge. Si bé aquesta la condició no desapareix en complir aquesta edat. En el cas dels qui tinguin més de 16 anys, la llei estableix que seguirà existint una intromissió il·legítima quan, tot i haver intervingut consentiment, l'ús realitzat menyscabi la seva dignitat o perjudiqui la seva reputació.

Un altre dels canvis respon a una pràctica molt quotidiana a les xarxes socials. Compartir una fotografia en una plataforma ja no podrà interpretar-se com una autorització implícita perquè tercers la reprodueixin lliurement en altres canals o perfils. La reforma deixa clar que publicar una imatge en una xarxa social no suposa perdre el control sobre ella ni habilita la seva difusió indiscriminada per altres persones. Encara que en el cas de les persones amb projecció pública, l'ús d'intel·ligència artificial seguirà sent possible quan respongui a fins creatius, satírics o de ficció i quedi clarament indicat que el contingut ha estat generat o manipulat mitjançant aquestes tecnologies.

La reforma preveu, així mateix, que qualsevol persona podrà deixar establert mitjançant testament que la seva imatge o la seva veu no puguin utilitzar-se en el futur amb finalitats comercials o similars, una qüestió que comença a cobrar importància a mesura que la intel·ligència artificial permet recrear amb enorme realisme a persones mortes per a anuncis, campanyes publicitàries o produccions audiovisuals.

Una altra de les novetats afecta a la forma en què els tribunals hauran de valorar els danys ocasionats als qui s'hagin vist afectades per aquestes pràctiques. La nova llei regula per primera vegada una sèrie de criteris per ponderar la gravetat de la intromissió, entre ells la reincidència del responsable, la vulneració simultània de diversos drets fonamentals, l'abast social o el benefici econòmic obtingut mitjançant aquesta vulneració.

Superar el buit legal i canviar el paradigma

Més enllà de les modificacions tècniques, el projecte reflecteix un canvi de paradigma. Durant dècades, el dret a la pròpia imatge s'ha construït pensant en fotografies publicades sense permís o en determinades emissions no autoritzades. Avui, no obstant això, l'amenaça ja no consisteix únicament a captar una imatge real, sinó a fabricar una altra completament falsa i no per això menys versemblant.

Durant els últims anys s'han multiplicat en particular els casos de dones i menors les fotografies dels quals han estat manipulades mitjançant eines d'IA per crear imatges de contingut sexual. N'hi ha prou amb una imatge presa de les xarxes socials perquè un programa generi en qüestió de segons un nu hiperrealista.

La facilitat amb la qual aquestes aplicacions poden utilitzar-se i la seva ràpida difusió han convertit els deepfakes sexuals en una de les formes de violència digital que més preocupa a institucions i especialistes. En aquest temps, les víctimes s'han enfrontat, d'una banda, a l'enorme impacte psicològic i reputacional que provoca la circulació d'aquestes imatges; de l'altra, un marc jurídic que fins ara no sempre oferia respostes específiques per perseguir-les o retirar-les amb rapidesa. Només cal recordar el que va passar durant el Nadal passat amb Grok, la IA d'X (abans Twitter), que va inundar la xarxa d'imatges sintètiques de nus infantils.

España ha estat testimoni d'un dels episodis que millor ha exemplificat aquest "buit" normatiu. A finals del 2023, desenes d'adolescents d'Almendralejo (Badajoz) van denunciar la difusió d'imatges falses generades mitjançant intel·ligència artificial en què apareixien despullades. Dos anys després, al novembre de 2025, Agencia Española de Protección de Datos (AEPD) va castigar per primera vegada amb 2.000 euros al responsable en considerar que havia vulnerat la normativa de protecció de dades en tractar imatges biomètriques de les víctimes sense base legal i difondre posteriorment aquest contingut.

La decisió va suposar una fita perquè l'Agencia va haver de construir una resposta jurídica recorrent a la legislació vigent en matèria de protecció de dades, precisament perquè encara no existia una regulació específica sobre aquesta mena de pràctiques.

Aquell expedient va marcar un abans i un després. La pròpia AEPD va insistir llavors que les imatges generades mitjançant intel·ligència artificial també poden constituir un tractament il·lícit de dades personals quan permeten identificar a una persona i afecten greument als seus drets fonamentals, doncs encara que el nu mai hagi existit, el dany sí que és completament real. Aquest mateix raonament és el que ara inspira bona part del projecte aprovat pel Govern.

Carla Vall assenyala que "de vegades", com a advocada, s'ha trobat amb "situacions en les quals, ja no solament per una falta de tècnica legislativa, per una absència de regulació, sinó per la percepció dels operadors jurídics" ha estat difícil aconseguir que se sancionessin aquestes pràctiques. Hi ha persones que consideren que "no pot ser que una cosa que realment és falsa pugui arribar a afectar tant". I, no obstant això, recorda la lletrada, la seva "transcendència social" és "molt real", igual que "les conseqüències per a les víctimes". "Tinc l'esperança que una major adaptació legislativa ens serveixi també per tenir una millor adequació en els procediments", expressa.

En sintonia amb la Unió Europea

La reforma del Govern, a més, forma part d'un moviment molt més ampli que està tenint lloc a la Unió Europea. Al maig d'aquest any van començar a aplicar-se noves prohibicions previstes al Reglament europeu d'Intel·ligència Artificial, entre elles les relatives a determinats sistemes capaços de generar deepfakes sexuals o imatges íntimes falses sense consentiment.

Brusel·les considera que aquestes eines presenten un risc inacceptable per als drets de les persones, especialment quan afecten dones i menors, i ha situat aquest tipus de continguts entre les prioritats de la regulació comunitària. Al mateix temps, la Comissió Europea continua desplegant de forma progressiva algunes obligacions, com la identificació o etiquetatge de determinats continguts generats mitjançant intel·ligència artificial, s'aplicaran de manera escalonada i diverses d'elles han quedat ajornades fins a desembre de 2026 per a facilitar l'adaptació d'empreses i desenvolupadors.