D'errors en la localització a dos mesos per reparar dispositius: les deficiències de les polseres per agressors

El sistema Cometa està pensat per convertir una ordre judicial d'allunyament en un mètode de protecció que es pugui vigilar les 24 hores del dia. Una polsera permet conèixer la posició de l'investigat o condemnat, mentre un altre dispositiu acompanya la víctima i el Centre d'Operacions i Monitoratge dels Equips de Telemàtica d'Allunyament (Cometa) rep informació sobre els seus respectius paradors. Quan el sistema detecta que l'agressor entra en una zona que té prohibida, manipula el dispositiu o es produeix alguna altra incidència que pot posar en risc la víctima, s'activa un protocol.

Del seu funcionament depèn, per tant, la seguretat quotidiana de milers de dones. I és precisament aquesta circumstància, aquesta enorme rellevància i responsabilitat, la que ha portat al Tribunal de Comptes a mostrar-se especialment contundent en les seves conclusions sobre les deficiències detectades en el servei durant els últims anys. L'òrgan fiscalitzador considera que els problemes de Cometa no es van limitar a l'enutjosa migració de dades de 2024 que va sortir a la llum un any després, quan va tenir lloc el canvi d'empresa adjudicatària del servei, sinó que han vingut afectant constantment al conjunt del funcionament del sistema.

L'òrgan fiscalitzador va publicar el passat 22 de setembre un informe que examina els contractes subscrits el 2018, 2021 i 2023 per un import conjunt de 102,7 milions d'euros. La investigació abasta fins a maig de 2026.

Segons les dades recollides en el document, al desembre de 2018 hi havia 1.183 dispositius actius i a l'abril de 2026 eren ja 4.329, arribant al juny d'aquest any a comptabilitzar-se 4.021 agressors i 4.700 víctimes actius en Cometa.

Problemes amb les bateries i la geolocalització

El Tribunal conclou que durant "pràcticament tota la vigència" de l'últim contracte de 2023 s'han produït "greus deficiències" en la seva execució. Així, per exemple, la informació que l'empresa adjudicatària va aportar en el contracte indicava que les bateries de les polseres podien aconseguir una autonomia de sis mesos. No obstant això, la pròpia empresa va arribar a reconèixer que, en condicions reals, duraven fins a una setmana i mitja en el millor dels casos, segons recull l'informe.

També es reflecteixen en l'informe dificultats per reparar o substituir els aparells. Al setembre de 2025, el temps necessari se situava entre sis i vuit setmanes. No va ser fins al gener de 2026 quan el període de reparació es va reduir a aproximadament una setmana.

Si bé el problema que l'organisme considera més sagnant té a veure amb la geolocalització. Les mateixes treballadores de la Sala Cometa van comunicar al desembre de 2024 episodis en què víctimes i agressors s'havien creuat sense que s'activés l'alarma, trucades de persones usuàries que alertaven de posicions GPS incorrectes, i dificultats per recuperar informació sobre determinades ubicacions i trajectòries necessàries posteriorment en procediments judicials just per evidenciar vulneracions d'ordres d'allunyament.

Al febrer de 2025, segons la documentació examinada pel Tribunal, l'empresa adjudicatària va reconèixer que els salts en el GPS no constituïen un problema aïllat, sinó una fallada sistemàtica.

Una situació que condueix a l'entitat a la conclusió que els òrgans del Ministeri d'Igualtat "no van fer un seguiment del contracte adequat" i que el Pla de Seguiment implantat va resultar insuficient. Els requeriments de la Delegació del Govern contra la Violència de Gènere a l'empresa van arribar tard, afegeix l'informe, i únicament consta la imposició d'una penalitat, el novembre de 2025.

Una transició que es va allargar durant mesos

Abans d'aquests problemes, el canvi entre les empreses encarregades de prestar el servei (de Telefónica a UTE Vodafone-Securitas) havia obert un altre front. Fins a 2023, els contractes no comptaven amb un veritable pla de transició que establís com havia de produir-se el relleu d'una adjudicatària per una altra sense afectar el funcionament de Cometa.

La transició va començar formalment el 7 de febrer de 2024 i havia de durar tres mesos, fins al 7 de maig. Però durant aquest procés la nova empresa va començar a tenir problemes per accedir a informació històrica que estava en mans de l'anterior adjudicatària. Com a conseqüència, no es van poder contestar a 123 requeriments judicials que estaven pendents.

La falta d'entesa entre les companyies sortint i entrant va fer que la situació es prolongués fins al desembre del 2024. El Tribunal retreu que, malgrat que les incidències comprometien el funcionament del servei, els òrgans d'Igualtat no actuessin per coordinar o arbitrar una solució fins a l'octubre, coincidint amb un requeriment de la Fiscalia.

L'informe qüestiona, a més, com es van preparar les pròpies contractacions. Els tres expedients examinats es van tramitar per la via d'urgència, que permet reduir els terminis, malgrat que la data de terminació de cada contracte era de sobres coneguda per l'administració. El Tribunal considera que Igualtat havia d'haver iniciat els procediments amb suficient anticipació per recórrer a la tramitació ordinària i afavorir una major concurrència d'empreses, més considerant el nivell de risc que pateixen les víctimes usuàries d'aquest servei de protecció.

Les explicacions d'igualtat

Davant d'aquest panorama, el Ministeri d'Igualtat posa l'accent en què el servei opera ara "amb normalitat" les 24 hores dels 365 dies de l'any i defensen que es tracta d'un dels instruments més avançats disponibles per protegir les víctimes de violència de gènere i sexual.

Igualtat assenyala que les polseres no totalitzen el sistema de protecció ni s'utilitzen en tots els casos. Cometa s'integra en un dispositiu més ampli de resposta enfront de la violència masclista. El mateix Tribunal recull aquesta precisió i recorda que el principal eix de protecció és VioGén, gestionat pel Ministeri de l'Interior.

Segons les dades facilitades per Igualtat, la plataforma realitza més de 40 milions de rastrejos diaris, comprovant la posició aproximadament cada 15 segons. Quan detecta que l'agressor ha entrat en una Igualtat d'exclusió o que ha manipulat el dispositiu es genera una alerta i comença el protocol. Llavors el centre contacta amb la víctima per comprovar la seva situació.

Cada mes es gestionen al voltant de 74.800 alertes que requereixen aplicar de forma completa aquest protocol, unes 2.500 diàries, i des de la Sala Cometa s'efectuen 268.954 trucades mensuals. A això s'afegeixen més de 1.600 informes automàtics diaris dirigits a l'autoritat judicial sobre possibles trencaments, uns 40 informes complets mensuals sol·licitats pels jutjats, i entre 60 i 70 declaracions testificals al mes de treballadors del servei en procediments judicials.

El departament defensa que el sistema actual incorpora millores respecte al model anterior. Entre elles cita la seva extensió a casos de violència sexual, dispositius amb més autonomia i millors sistemes de localització, telèfons més discrets per a les víctimes, la possibilitat de gestionar diversos agressors o víctimes amb un sol dispositiu i un botó del pànic que permet contactar immediatament amb el centre de control. També destaca que els dispositius, la plataforma de dades i l'aplicació són ara de titularitat pública.

Igualtat assenyala que, des de setembre de 2024, la Delegació del Govern contra la Violència de Gènere disposa d'un Pla de Seguiment específic per a complementar el control ordinari, supervisar el servei, respondre a les incidències i introduir millores. El Tribunal considera que aquest pla no va ser suficient per evitar els incompliments detectats durant l'execució del contracte.

Entre altres mesures, el Tribunal demana a Igualtat millorar la planificació de les futures licitacions, reforçar des del començament la supervisió dels contractes, documentar periòdicament aquest control i utilitzar els instruments previstos legalment -incloses penalitats econòmiques- quan les empreses incompleixin les seves obligacions.

Igualtat reivindica, en tot cas, el creixement i l'evolució experimentats per Cometa des que va començar a funcionar en 2009. Segons aquestes mateixes fonts, l'import destinat al servei s'ha multiplicat gairebé per vuit des d'aleshores. El Ministeri assegura que "cap dona amb aquest dispositiu ha estat assassinada", encara que reconeixent que la principal dificultat segueix sent "que no hi ha tecnologia que funciona bé sempre i al 100%". "Els dispositius i el sistema en general funcionen amb normalitat, més enllà d'alguna qüestió puntual que de vegades ocorren i pogués comportar substitució del dispositiu, que es fa ja en menys de 24h", diuen.