Comprendre el malestar: les estratègies feministes a les aules davant de l'onada reaccionària

Qüestionar l'avanç dels drets de les dones ja no és una actitud marginal entre els joves. Ho expliquen la manosfera i els missatges a les xarxes socials que desvirtuen les idees feministes, la incertesa davant la crisi econòmica que ressuscita els rols de gènere patriarcals o l'onada reaccionària promoguda per la ultradreta. És un diagnòstic que es repeteix i que es veu reflectit en l'últim Baròmetre de Joventut i Gènere, elaborat per la Fundació FAD, que destaca que el percentatge de joves que es declara feminista ha caigut del 49,9% el 2021 al 38,4% el 2025. Per al 51,5% de la joventut masculina, el feminisme és un "instrument polític de manipulació i adoctrinament".

D'aquí que nomenar el problema ja no sigui suficient i el repte sigui, ara, un altre: crear espais per entendre l'arrel del discurs antifeminista, anar més enllà del "feminisme no té la culpa". Una de les eines que exerceixen aquest paper són els tallers feministes a les aules, espais de debat obert sobre la igualtat i la violència de gènere.

Alicia Valdés, politòloga i doctora en Humanitats, ha traduït aquest repte organitzant una sèrie de cursos que busquen respondre una pregunta molt concreta: com apropar-se als joves que cauen en els marcs de l'extrema dreta i fer front al seu discurs sense generar-los rebuig. Als seus tallers han acudit docents i professionals del tercer sector que treballen amb gent jove.

"Parlem de dinàmiques que es poden realitzar a l'aula o en espais de treball, com treballar individualment per poder oferir un bon acompanyament, referents amb discursos que puguin resultar atractius a noies i a nois", explica la politòloga.

Per a Valdés, sostenir una retòrica defensiva enfront del marc instal·lat per l'extrema dreta suposa, en certa manera, acceptar els seus termes en el debat. Actuar davant l'onada antifeminista implica "posar èmfasi en els malestars dels xavals que genera el capitalisme" que són canalitzats per forces polítiques d'ultradreta. D'acord amb l'autora, la percepció de la pèrdua de drets davant les conquestes feministes no explica, per si sola, el sentiment antifeminista si no es posa el focus en la precarietat material.

L'escolta és el mètode principal que reivindica la politòloga per acompanyar els joves. "L'important és poder dilucidar si allò al que ens enfrontem és la repetició d'eslògans antifeministes, si és més aviat la construcció de les feministes com el boc expiatori d'una crisi econòmica que ens afecta a tots, o si ja estan en processos de radicalització on el treball va més enllà d'escoltar", aclareix. Una forma d'acompanyament per a la qual, adverteix, no tothom es troba preparat.

L'acompanyament i l'escolta, lluny de la culpabilització, és també l'eina amb la qual Carmen Ruiz Repullo, sociòloga especialitzada en violència de gènere en adolescents i joves, vertebra els seus tallers i xerrades feministes en instituts. Des de la seva experiència formant professionals i docents, defensa que cal abandonar el model adultocèntric, en què l'adult ensenya i l'adolescent només escolta, si de veritat es vol entendre els malestars de l'adolescència.

"Cal mostrar casos concrets que els ajuden a identificar les violències masclistes, a unes i a altres. També que sàpiguen com actuar en cas que un amic seu exerceixi aquesta violència i una amiga seva la pateixi. És complicat fer-los veure la conceptualització de les violències, però sí que podem compartir-los exemples concrets perquè sàpiguen identificar-les. És la millor pedagogia”, detalla Ruiz Repullo.

Espais de ‘refle-acció'

Les aules i els tallers són els primers passos per crear espais de "refle-acció que permeten involucrar totes les institucions", reflexiona Ruiz Repullo. Espais on hi ha una cultura de la por instal·lada entre el professorat que, en ocasions, es mostra reticent a involucrar-se en aquest acompanyament. "En alguns casos, són els propis equips directius els que es neguen o evadeixen tractar aquests temes, bé per aquesta por o bé per un posicionament antifeminista, que no hem d'oblidar que es dóna en totes les edats i professions", matisa la sociòloga.

Amb tot, les expertes consultades per Público coincideixen a allunyar-se d'aquelles postures que es limiten a culpabilitzar l'adolescència del gir conservador. La responsabilitat recauria, en qualsevol cas, en tota la societat. El contrari, implicaria caure en una profecia autocomplerta, assenyalen.

"La majoria de les persones que entra en el relat terrorífic de com són de dolents els joves són persones amb una relació amb joves escassa, mínima o inexistent", conclou Valdés, que assenyala directament les "estadístiques esbiaixades o titulars groguistes que busquen generar una retòrica antagonista que posi el conflicte generacional, i no el de classe, al centre de la qüestió".

Quan es desglossen les estadístiques de l'últim Baròmetre de Joventut i Gènere, existeix una frontera que divideix a nois i noies: el 61,4% de les dones percep que existeixen grans desigualtats de gènere enfront del 36,7% dels homes. Unes dades que matisa Lorea Romero Gutiérrez, sociòloga i autora del recent estudi ¿Se enseña feminismo en la universidad?: "El que ens mostren els estudis és una bretxa de gènere en la joventut, en la qual les noies mantenen posicions progressistes i en les quals els nois tampoc s'han tornat tots de dreta radical", explica.

Segons l'experiència de Ruiz Repullo, entre l'alumnat no existeix un patró únic, sinó almenys dues posicions contraposades que cohabiten en un mateix grup. Conviuen una postura negacionista, que rebutja abordar la violència masclista i la desigualtat -amb presència creixent també entre dones- amb una altra, liderada majoritàriament per noies, que reivindica el feminisme i visibilitza les violències que pateix quotidianament. Aquest segon grup, assenyala la sociòloga, està cada vegada més silenciat, la qual cosa reforça la impressió que el discurs negacionista és predominant entre la joventut. "Els silencis no surten a les estadístiques, però hi són i cal saber identificar-los", subratlla.

Ells se solen sentir interpel·lats durant els tallers. No obstant això, "compte amb posar a la masculinitat al mateix nivell de victimització, aquí esborraríem el sistema patriarcal que és qui sosté la desigualtat, la discriminació i les violències cap a les dones", adverteix Ruiz Repullo.

Aquests posicionaments solen descriure's en termes de "polarització", idea descartada per Romero Gutiérrez perquè "contribueix a la idea d'extrems". "La defensa dels drets humans, els drets de les dones i de les dissidències de gènere no són extrems", defensa. Parlar de polarització, sosté, equipara postures que no són equivalents.

'Activitats garlanda'

Més enllà de la inèrcia de l'auge de la retòrica de l'extrema dreta, Romero Gutiérrez explica que existeixen altres obstacles que dificulten abordar l'antifeminisme a les aules i que persisteixen fins i tot "en temps favorables de l'auge del feminisme". La falta de voluntat, el pla d'estudis tradicional que desplaça la perspectiva feminista o l'escassa formació específica del professorat accentua la necessitat d'aquests debats als centres educatius.

Segons conclou l'estudi de la també investigadora postdoctoral, el model de gestió neoliberal de la universitat implica la discriminació d'estudis crítics i una sobrecàrrega laboral que no facilita xarxes docents estables que permetin compartir les innovacions feministes.

Espanya està entre els països de OCDE on més es treballa la igualtat entre dones i homes als instituts, segons l'Informe Pisa. Amb tot, Romero Gutiérrez subratlla que el "caràcter cosmètic de l'aplicació de les polítiques d'igualtat en docència" juntament amb "les activitats garlanda" en la majoria de centres d'educació primària i secundària dificulten la materialització d'una educació amb perspectiva feminista. D'acord amb la sociòloga, les iniciatives puntuals en dates assenyalades com el 8 de març no acaben d'evidenciar el poder del professorat en la transformació social, que exigeix més recursos i continuïtat.

"Malgrat les primeres resistències, si es treballen aquests continguts adequadament es pot arribar a produir canvis en la subjectivitat de l'alumnat, fins i tot en termes de crisi", subratlla Romero. Així, amb l'ajuda de lectures o vídeos, es poden superar les idees inicials del "això a mi no em passa" o "això jo no ho he vist en el meu entorn".

Tampoc el seu impacte es pot mesurar de forma immediata. Segons la doctora Ruiz Repullo, aquests espais exigeixen un procés gradual treballat en grups reduïts que donin Ruiz Repullo propi alumnat. La mateixa lògica, sosté, s'hauria d'aplicar a la formació del professorat, ja que "hauria de ser transversal i per claustres sencers, aquí és on veuríem el canvi social en menys anys del que pensem".

Davant de la xerrada puntual entre alumnes i docents de la qual reneguen les expertes, el que roman és una mateixa exigència repetida des d'angles diferents: sostenir en el temps una reivindicació que exigeix més recursos.