El 80% de les treballadores sexuals es veuen forçades a realitzar pràctiques sexuals sense el seu consentiment

Vuit de cada deu treballadores sexuals afirmen haver-se vist forçades a fer pràctiques sexuals sense el seu consentiment mentre exercien. És a dir, refereixen haver patit violència sexual durant la seva jornada. Entre elles, un 70,6% assegura que almenys una vegada ha viscut que algun client es retirés el preservatiu sense el seu consentiment, una pràctica que l'estudi situa entre les formes més freqüents de vulneració de la llibertat sexual d'aquestes persones que són, en la seva majoria (96,8%), dones migrants.

Es tracta d'algunes de les dades que recull El treball sexual i la violència de gènere. Evidències, experiències i recomanacions per a la prevenció de les violències masclistes, un informe publicat a mitjans de juliol i elaborat pel sindicat Organización de Trabajadoras Sexuales (OTRAS). L'antropòloga Irene Adán, autora de l'estudi, assenyala en el text que durant la seva elaboració es van realitzar 1.068 contactes amb persones que exerceixen el treball sexual, es va treballar en 48 espais diferents, van participar 17 persones en grups focals i es van prestar 21 assessoraments jurídics en identificar-se diferents situacions de violència masclista.

El document és el resultat d'un treball iniciat el juliol de 2024 i desenvolupat a la Comunitat de Madrid, amb el suport de Calala Fons de Dones i de la Unió Europea. El projecte va consistir a acudir a clubs, pisos i altres espais de treball sexual perquè mediadores comunitàries poguessin oferir informació sobre l'accés a drets, distribuir materials com preservatius i lubricants i, sobretot, conèixer les necessitats dels que exercien allà.

"Ha estat un procés de dos anys en què hem après molt i l'informe és una mica el resultat de les coses que hem anat observant en relació amb les violències masclistes", explica Adán en conversa amb Público. Tot i que el treball de camp es va desenvolupar principalment en espais on s'exercia per a tercers, en els grups focals van participar també treballadores independents per poder identificar possibles diferències entre unes experiències i altres.

L'estigma

Les agressions sexuals constitueixen només una part de les violències que documenta l'estudi. Una de les principals conclusions del document és que l'estigma associat al treball sexual travessa totes elles i acaba condicionant tant la capacitat de prevenir les violències com les possibilitats de denunciar-les o accedir a protecció.

Irene Adán: "El treball sexual en si mateix no és una forma de violència"

L'autora considera important diferenciar entre el treball sexual i les violències concretes que poden produir-se mentre s'exerceix. "Quan es parla de violències masclistes i surt la qüestió del treball sexual, moltes vegades l'enfocament sol ser que el treball sexual és una forma de violència de gènere", apunta. Encara que explica que les desigualtats entre homes i dones també es materialitzen en aquest àmbit, sosté que "el treball sexual en si mateix no és una forma de violència", sinó que és en aquestes relacions desiguals on es produeixen les diferents vulneracions. Separar-les i analitzar-les individualment permet, segons Adán, que "no es desdibuixin ni es considerin inevitables pel mer fet que la víctima es dediqui al treball sexual".

La violència econòmica

La recerca parla, per exemple, de les violències econòmiques i les defineix com aquelles situacions que redueixen la capacitat de les persones treballadores sexuals per negociar les condicions en què exerceixen la seva activitat. Segons van poder saber des d'OTRAS mitjançant els grups focals, el 41,2% de les participants afirma que algun client els ha pagat alguna vegada menys de l'acordat, el mateix percentatge assegura haver patit la imposició de condicions de treball diferents de les pactades i un 35,3% assenyala haver rebut pressions per treballar més hores.

Els testimonis recollits així ho retraten. "Un client va intentar pagar menys mentint sobre que no tenia diners", relata una de les participants. Una altra explica: "Em va enviar un comprovant de pagament fals". "Hi ha llocs on, si faltaves un dia que no era el teu descans, pagaves 50 euros. T'ho descomptaven directament", diu una tercera.

La situació de les dones migrants

L'estudi assenyala que aquestes formes de violència s'intensifiquen en el cas de persones migrants en situació administrativa irregular. Les dificultats per accedir a un habitatge, regularitzar la documentació o disposar d'ingressos estables, refereix el text, poden ser aprofitades per tercers per sotmetre aquestes dones a condicions abusives, exigir pagaments desproporcionats o generar relacions de dependència extremadament difícils de trencar.

Adán vincula aquesta menor capacitat de negociació amb els efectes de la criminalització i les polítiques punitives. Actualment, recorda, les persones que exerceixen al carrer poden ser sancionades mitjançant la llei mordassa o a través d'ordenances municipals.

Irene Adán: "La criminalització produeix un espai més gran d'impunitat cap als agressors"

"La criminalització produeix un espai més gran d'impunitat cap als agressors, perquè moltes treballadores no volen denunciar les violències de les quals són víctimes només perquè no volen trucar a la Policia", explica. A això se sumen l'aïllament i la solitud que produeix el temor a ser identificades o sancionades: "Pensem que la violència masclista contra les persones treballadores sexuals està sent insuficientment reconeguda".

La violència digital

L'informe identifica igualment un increment de les violències digitals associat al pes que han adquirit les plataformes i les xarxes socials en l'exercici del treball sexual. Entre les persones participants, un 41,2% afirma haver estat fotografiades sense consentiment i el mateix percentatge assegura haver rebut amenaces de revelar la seva identitat.

Un 41,2% de les participants de l'estudi afirma haver estat fotografiades sense consentiment

Adán assenyala que es tracta de violències encara poc explorades. En els últims anys s'ha prestat una atenció creixent a la difusió d'imatges íntimes sense permís o a la creació mitjançant intel·ligència artificial de falsos nus de dones. No obstant això, adverteix, quan el contingut pertany a una treballadora sexual i ha estat publicat inicialment en un anunci o una plataforma de subscripció, sembla assumir-se que pot circular lliurement. La investigadora esmenta com a exemple el cas d'una dona que es trobava en procés de divorci i l'exparella del qual va utilitzar de manera velada l'amenaça de mostrar els seus anuncis al seu fill per no pagar les quantitats fixades judicialment.

Les participants denuncien que existeix una asimetria entre elles i els clients en els entorns digitals. Mentre les plataformes els exigeixen amb freqüència verificar la seva identitat per publicar anuncis, els clients conserven un major grau d'anonimat. També parlen de falta d'eines eficaces per identificar clients violents o denunciar la difusió no consentida d'imatges.

Aquesta desigualtat es reflecteix fins i tot en els consells de seguretat que ofereixen algunes pàgines d'anuncis. Adán explica que determinades plataformes inclouen apartats destinats a prevenir riscos, però les seves recomanacions es dirigeixen principalment a ells, els clients: els aconsellen que no paguin per avançat o que no facilitin informació personal. Les treballadores, en canvi, amb prou feines disposen de mecanismes per conèixer la identitat dels qui contacten amb elles, encara que comptar amb determinades dades o sol·licitar una part del pagament prèviament pugui servir-los per saber qui acudirà a la trobada i reforçar la seva seguretat.

La violència institucional

A això se suma que, segons les dades recollides en els grups focals, el 52,9% de les participants afirma haver estat identificada o sancionada per les autoritats mentre exercia el treball sexual. I un 29,4% assegura haver rebut una atenció inadequada després de denunciar una situació de violència. Una de les participants, que es va identificar com Beyoncé, va relatar el temor que generen aquestes intervencions: "Quan arriba la Policía no saps si t'ajudaran o si et multaran". Mentrestant una altra, sota el nom de Massage, va insistir que "no pots confiar perquè vénen com a clients i després resulta que són policies".

Adán explica que és relativament freqüent que aquestes dones s'enfrontin a serioses dificultats per interposar una denúncia i aconseguir que els seus casos fossin investigats amb exhaustivitat. "Els costa molt tenir credibilitat", assenyala l'antropòloga, al mateix temps que reclama que existeixin mecanismes independents per investigar també els possibles abusos policials.

Autoorganització i suport mutu per sobreviure

Per aquest motiu les participants descriguin les xarxes comunitàries com un dels seus principals recursos de protecció. L'intercanvi d'informació sobre clients violents, l'acompanyament després que alguna hagi estat víctima d'una agressió i la difusió d'alertes entre si els permeten reduir tots aquests riscos: "Ens avisem entre nosaltres. Si un home ha estat violent, compartim el seu número perquè cap el rebi", explica Andrea.

Adán destaca que l'acostament a la comunitat durant el projecte va ser realitzat per les pròpies treballadores sexuals. Aquesta experiència va portar a OTRAS a crear trobades mensuals exclusives per a persones que exerceixen el treball sexual, concebuts com a espais de suport mutu en els quals compartir informació, resoldre dubtes i parlar de les violències que pateixen diàriament. "És aquí moltes vegades on es van verbalitzar algunes de les violències de les quals es parla en el projecte", explica. Per a l'organització, resulta fonamental que aquests mecanismes de protecció formin part de l'autoorganització de les pròpies treballadores.

L'antropòloga connecta aquesta qüestió amb la recent modificació de les ordres que regulen les subvencions del Ministeri d'Igualtat destinades a programes de prevenció de les violències contra les dones i d'atenció a víctimes de tracta i explotació sexual. Per accedir-hi, les entitats han de reconèixer en els seus estatuts o documents interns que la prostitució constitueix una forma de violència contra les dones.

Aquesta exigència, adverteix Adán, pot excloure a organitzacions que mantenen una posició diferent sobre el treball sexual, basada en un enfocament de drets, però que en situacions de violència masclista i tenen una elevada capacitat per a arribar a dones que necessiten assessorament.

El sindicat reclama, entre altres mesures, avaluar l'impacte de les disposicions penals i administratives, formar les forces policials, investigar les denúncies amb la mateixa diligència que la resta dels delictes i assegurar que els recursos d'atenció a les víctimes siguin accessibles per a les treballadores sexuals sense discriminació. Recomanacions, precisa Adán, que es recolzen en els pronunciaments d'organitzacions i organismes internacionals com Amnistia Internacional, Nacions Unides, l'Organització Mundial de la Salut o ONUSIDA.

L'informe s'ha publicat, a més, acompanyat d'una Guia d'informació per lluitar contra les violències masclistes en el treball sexual, elaborada per OTRAS juntament amb ALTERA, un col·lectiu de juristes especialitzat en la defensa de la justícia social. "No volíem quedar-nos únicament en el pla teòric i de recomanacions, sinó donar una sèrie d'eines d'autodefensa legal per a les treballadores sexuals que aquí i ara estiguin veient-se exposades a les formes de violència que hem descrit", detalla Adán.

El document explica, entre altres coses, quines vies existeixen per denunciar sense acudir necessàriament a la Policia Nacional, una qüestió especialment important per a les dones en situació administrativa irregular que temen enfrontar-se a una sanció o a un procediment d'expulsió. També ofereix pautes per conservar i reconstruir proves després d'una agressió sexual i informació sobre l'accés a assistència jurídica gratuïta.