Farmacèutiques, consultores o universitats privades: gairebé 60 empreses i patronals han aprofitat el Congrés per als seus actes des del 2008

El Congrés dels Diputats és un bon aparador, i no només per a les idees o discursos polítics. També és un fòrum útil per establir contactes i reforçar llaços; per dotar un projecte o una marca d'una certa solemnitat i, per descomptat, per intentar demostrar força o influir. Això és el que es desprèn del llistat d'empreses, fundacions vinculades a companyies o col·lectius empresarials que han fet servir, durant els darrers 17 anys, les dependències de la cambra per celebrar actes. En total, són 57, tal com reflecteixen les dades que el mateix Congrés ha facilitat a Público a través del seu portal de Transparència.  

Aquest mitjà ja havia publicat el recompte d'empreses, associacions i fundacions que han fet ús de la Cambra Baixa per als seus actes en el que portem de legislatura —fins al 10 d'octubre—, però també ha pogut accedir al llistat de les legislatures IX, X, XI, XII, XIII, XIV i XV, a més d'una part de la vuitena.

Així, des del gener del 2008, el Congrés ha acollit 1.111 actes extraparlamentaris, segons el llistat aportat per la mateixa cambra. En altres paraules, són esdeveniments que queden fora de tot allò relacionat amb la producció legislativa, el control del Govern o qualsevol tipus d'iniciativa parlamentària. La cambra disposa d'un seguit de sales que els mateixos partits polítics, empreses, associacions o entitats de la societat civil poden sol·licitar per celebrar-hi els seus actes, xerrades, taules rodones, jornades o presentacions de llibres.

D'aquests més d'1.100 actes, n'hi ha 384 que s'han celebrat a petició d'organitzacions com les esmentades més amunt. En total, són 295 les entitats externes que han dut a terme esdeveniments al Congrés. Algunes ho han fet en diverses ocasions. La resta d'actes fins arribar a la xifra d'uns mil cent han estat promoguts per grups parlamentaris i alguns, encara que molt pocs, per organismes de governs autonòmics o supranacionals.

Però, què passa amb les empreses que han celebrat actes al Congrés? Quines són? Entre elles hi ha farmacèutiques, consultores, universitats privades —també n'hi ha de públiques, encara que en menor mesura—, asseguradores, alguna companyia de telefonia o alguns representants del món de la comunicació. A més, també hi ha un bon nombre de fundacions vinculades a la banca, la restauració o la indústria farmacèutica que han aprofitat les sales de la Cambra Baixa.

Han utilitzat el Congrés per als seus actes —en solitari o bé en col·laboració amb un grup parlamentari o una altra entitat— empreses com l'asseguradora RACC; l'Institut IDEA; l'empresa Via Libre-Fundosa (dependent de l'ONCE); les consultores Tecniberia, Cariotipo o Vinces Consulting; el grup Atresmedia; ABC; les farmacèutiques AbbVie, AstraZeneca o Biogen; l'empresa social La Fragua Projects; la Mutualitat de l'Advocacia; el Grup Metalia; l'Editorial Catarata; la desapareguda revista Playground; MasOrange; o Too Good to Go, una companyia el producte de la qual és una aplicació mòbil que permet al consumidor comprar excedents de menjar en supermercats o restaurants.

També han fet servir espais del Congrés per als seus actes centres universitaris privats com la Universidad Católica San Antonio de Múrcia (UCAM), la Deusto Business School, la Universidad Francisco de Vitoria, la Universidad CEU San Pablo, la Universidad de Nebrija o ESADE, vinculada a la Universitat Ramon Llull. Els esdeveniments que han organitzat són diversos: jornades relacionades amb el dret, la sanitat o les relacions internacionals.

Ara bé, cal tenir en compte que, a més de les companyies que han celebrat actes sota la seva pròpia signatura, hi ha tot un conjunt de fundacions pertanyents a empreses, patronals o col·lectius empresarials que també han fet servir la cambra per als seus esdeveniments.

És el cas de la Fundació Institut Roche, derivada de l'empresa farmacèutica Roche; de la Fundació Adecco o de l'Obra Social Caja Madrid (actualment, Fundació Montemadrid). També de patronals com l'Associació Espanyola de Distribuïdors Automàtics, Cervesers d'Espanya, Unió Espanyola Fotovoltaica, l'Associació Empresarial Eòlica, Aliança per la Indústria o l'Associació Espanyola de Medicaments Biosimilars.

D'altra banda, col·lectius com el Círculo de Empresarios; Multinacionales por España —que té associades grans companyies com Amazon, Huawei, Philip Morris, ING o Accenture—, o el Foro de Marcas Renombradas Españolas tampoc no han deixat passar, els darrers anys, l'oportunitat d'aprofitar el Parlament espanyol.

Societat civil i ONG  

Però més enllà de les empreses, hi ha un bon nombre d'entitats de la societat civil i ONG que han passat una o moltes vegades pel Congrés dels Diputats, tot i que no sorprèn l'associació que més vegades ha fet ús de les dependències de la cambra. Segons les dades aportades per Transparència del Congrés, l'Associació d'exdiputats i exsenadors ha celebrat actes a petició seva més d'una trentena de vegades des del 2008. La Fundació San Patricio i l'Associació Tierra y Culturas ho han fet prop d'una desena.

Entre els gairebé 300 col·lectius hi trobem també ONG com Ecologistes en Acció, Mamàs en Acció, Cives Mundi, Ashoka, Greenpeace o Creu Roja. També molts col·lectius de persones amb malalties acudeixen a la Cambra Baixa per visibilitzar la seva situació. És el cas de l'Associació Espanyola d'Afectats per Limfoma, Melanoma i Leucèmia; la Confederació Autisme Espanya; la Federació Espanyola de Lupus; l'Associació Espanyola de Càncer de Mama Metastàtic; la Federació Nacional d'Associacions per a la Lluita Contra Malalties del Ronyó o l'Associació Espanyola d'Afectats pel Càncer de Pulmó, entre moltes altres.

D'altra banda, també figuren al llistat alguns actes dels sindicats CCOO i UGT; d'altres sol·licitats per universitats o instituts públics; col·lectius policials com JUPOL o JUCIL, o organismes internacionals com Unicef.