Farida Amrani: "Valls utilitzarà Barcelona per donar el salt a la política espanyola"

La candidatura de Manuel Valls a l'Ajuntament de Barcelona representa una oportunitat per a l'esquerra francesa. Pot semblar una paradoxa, però l'aventura electoral de l'exprimer ministre francès a la capital catalana dóna l'oportunitat de sumar un nou diputat al grup parlamentari de la França Insubmisa de Jean-Luc Mélenchon.

Després de la renúncia de Valls al seu escó, se celebraran eleccions legislatives parcials en la primera circumscripció del departament de l'Essonne, al sud de la regió parisenca. Aquesta contesa electoral tindrà lloc el 18 (primera volta) i el 25 de novembre (segona volta). I una de les candidates favorites és Farida Amrani, considerada a França com l'arxienemiga local de Valls, candidat a les municipals de Barcelona amb el suport de Ciutadans.

"Vull fer política per a la gent, en benefici dels interessos de la vida diària de la gent. Fer política en el sentit noble del terme", assegura Amrani durant una entrevista per Públic a la seva seu de campanya a Évry, la capital de l'Essonne. La candidata de la França Insubmisa (republicans i socioecologistes) pretén erigir-se en el contraexemple de Valls, que ocupa l'última posició en els rànquings de popularitat dels dirigents francesos, per la seva reputació d'oportunista i arribista. "Valls ha traït els francesos i especialment els seus propis votants", afirma Amrani sobre la decisió de l'exprimer ministre de cercar un refugi polític a Barcelona després del seu fracàs a França.

Aquesta funcionària local, de 42 anys, ja va estar a punt de imposar-se davant Valls a les legislatives de juny de l'any passat. Tot i ser pràcticament una desconeguda per la premsa francesa, es va quedar a només 139 vots de diferència de l'exprimer ministre. Aquest va revalidar, llavors, pels pèls el seu escó en el seu feu Évry, on va exercir com a alcalde entre 2001 i 2012. No obstant això, Amrani confia ara a prendre la seva revenja i unir-se al grup parlamentari de la França Insubmisa. Amb només 17 diputats (d'un total de 577), el moviment de Mélenchon ha aconseguit convertir-se en la principal força d'oposició al president Emmanuel Macron, segons els estudis d'opinió.

"No ha fet res per a la població local"

"Durant l'últim any, mai hem deixat de fer campanya", presumeix la candidata de l'Esquerra Insubmisa. Ella mateixa va impulsar al setembre una petició a internet en què exigien la dimissió de Valls: "Vam reunir més de 30.000 signatures en pocs dies. Crec que això el va ajudar a prendre la seva decisió de dimitir, ja que per llei no estava obligat a fer-ho" . Amrani també critica l'activitat pràcticament fantasma de Valls durant els seus últims mesos en l'Assemblea Nacional. Des de principis de maig, només va assistir a dues sessions parlamentàries. "No ha fet res per a la població local", afegeix.

Segons la candidata de la França Insubmisa, "a l'abril ja vaig saber que es presentaria a Barcelona". "Coneixent el personatge i veient que la seva carrera política ja no tenia cap futur a França, estava convençuda que faria campanya" a la capital catalana, afirma. "La població local no es va quedar sorpresa amb la seva decisió, ja que saben que és un oportunista", afirma Amrani, que insisteix a titllar a Valls de "traïdor". "Trair els seus ideals socialistes, va trair Benoît Hamon després d'haver-xd compromès per escrit a donar suport al vencedor de les primàries socialista i, ara, traeix a França", assegura.

"Mentre repartia propaganda electoral en un mercat (el 20 d'octubre), es va acostar un home i em va dir: el meu gran remordiment és no haver votat per vostè i haver confiat a Valls, que ens ha traït", recorda Amrani. La candidata de la França Insubmisa lamenta que l'exprimer ministre "fes tot el possible per conservar el seu escó tot i que no volia seguir fent política a França".

Pràcticament empatat amb el seu rival, Valls va aconseguir ser reelegit com a diputat a la segona volta de les legislatives després d'una tensa nit electoral en què el van acusar de "frau electoral". La seva adversària Amrani va presentar un recurs davant el Consell Constitucional. No obstant això, l'equivalent a França del Tribunal Constitucional el rebutjaria uns mesos més tard, tot i anul·lar 66 vots per irregularitats. Finalment, la diferència entre Valls i la seva rival quedaria en només 73 sufragis.

Partidària de Valls en el passat

La victòria pírrica de Valls en la seva històrica circumscripció va reflectir l'escàs consens que suscita entre els habitants d'Évry. Després haver-la governat durant onze anys, l'exprimer ministre va convertir aquesta ciutat de 54.000 habitants en el seu feu polític. Com passa ara amb Barcelona, es va presentar a l'alcaldia d'aquesta localitat, situada a uns 35 quilòmetres al sud de París, sense haver pràcticament viscut en ella. Allà aterriria l'any 2000 enviat per la direcció del Partit Socialista francès. Després d'haver recorregut els seus carrers, estudiat els problemes locals i inclòs en les seves llistes diferents representants de les minories d'aquesta ciutat multicultural, s'imposaria a les municipals de 2001.

Durant més d'una dècada, gestionaria els seus assumptes locals amb el plebiscit dels habitants d'Évry -una localitat residencial planificada en els seixanta pel general De Gaulle com una de les cinc ciutats construïdes pràcticament des de zero a la regió parisenca. El 2008, va revalidar el seu càrrec arrasant a les urnes, amb més del 70% dels vots des de la primera volta. Fins i tot la mateixa Amrani apostaria per Valls i repartiria propaganda electoral del llavors candidat socialista.

"Va saber encarnar la novetat i interessar-se pels problemes locals", reconeix Amrani. Tot i això, "hi va haver un evident gir a la dreta durant el seu segon mandat", critica. Segons la candidata de la França insubmisa, "és cert que va invertir nombrosos recursos per millorar la seguretat, però ho va fer en benefici d'una policia punitiva, en lloc d'apostar per la prevenció". En concret, Amrani li retreu que "posés càmeres de seguretat per tot arreu" i creés un cos de policia local amb un nombre d'agents que considera "desproporcionat" -aquest compta actualment amb 54 membres per un total de 54.000 habitants-.

A més, "va apostar en excés per la construcció de nous edificis i l'especulació immobiliària en lloc d'augmentar la presència d'espais verds", lamenta Amrani, que assenyala un gran bloc de pisos que es veu des de la finestra de la seva seu electoral. "Abans això era una plana, ara hi ha edificis per tots costats", afegeix.

"Posa-me'n alguns blancs"

Segons li recrimina Amrani, "Valls va voler canviar els habitants d'Évry", intentant atraure famílies amb un nivell de renda més elevat que l'habitual població migrant d'aquesta ciutat, en la qual conviuen 70 nacionalitats. La candidata de la França Insubmisa evoca, de fet, un polèmic episodi de 2009. Llavors, li va dir a un col·laborador durant una visita a un mercat: "Bonica imatge d'Évry. Posa-me'n alguns whites, alguns blancos (utilitzant les paraules anglesa i castellana )".

"Valls va utilitzar a Évry per catapultar-se en la política nacional", li retreu Amrani, que critica la despesa excessiva destinada al departament de comunicació de l'Ajuntament, que s'elevava fins a 800.000 euros el 2012. El que va afavorir un augment del deute municipal del 276 % entre 2001 i 2013, segons explica el periodista Emmanuel Ratier al llibre Le vrai visage de Manuel Valls (el veritable rostre de Manuel Valls). "Crec que Valls farà a Barcelona el mateix que a Évry, utilitzarà els assumptes municipals per catapultar-se en la política espanyola", assegura la candidata de la França insubmisa.

A partir del segon mandat de Valls com a alcalde, Amrani es distanciaria dels socialistes en aquesta localitat. A les municipals de 2014, lideraria una llista del Front de Gauche -la formació embrionària de la França Insubmisa- amb la qual obtindria el 15% dels vots en la primera volta. Curiosament, el seu rival de llavors, el socialista Francis Chouat -successor de Valls al capdavant de l'Ajuntament d'Évry i ara candidat de la República en Marxa, el partit del president francès, Emmanuel Macron-, serà el seu principal adversari en les legislatives de novembre.

Aquests comicis estaran marcats probablement per uns elevadíssims nivells d'abstenció. "Si van a votar un 25% dels electors, ja ens donarem per satisfets", reconeix Amrani. A més de la baixa participació, un altre obstacle amb el qual es confronta la candidata de la França Insubmisa és la mala imatge donada per Mélenchon a mitjans d'octubre durant els registres policials a la seva llar i la seu de la seva formació, investigada de manera preliminar per la policia judicial per dos presumptes casos de desviament de fons públics. "No crec que ens afecti. D'un total de 230 cases a les que vaig anar a repartir propaganda, només cinc persones em van preguntar per aquest tema", defensa.

Segons Amrani, "les legislatives a l'Essonne seran un test per a les europees de l'any que ve", els primers comicis importants que se celebraran a França després arribada de Macron a l'Elisi. Una prova per comprovar el desgast en el poder del jove president, però també la capacitat de la França insubmisa per liderar a la dividida esquerra francesa. Un test precipitat per l'aventura de Valls a Barcelona.