Exhumen les restes de quatre persones víctimes del franquisme en una fossa a Castellnou de Bages

El Departament de Justícia i Qualitat Democràtica ha exhumat les restes de quatre persones víctimes de la repressió franquista enterrades en una fossa a l'exterior del cementiri de Castellnou de Bages. L'excavació ha recuperat els cossos de tres homes i una dona, probablement abatuts el 1945 per la Guàrdia Civil. Els cossos correspondrien a dos guerrillers antifranquistes i al matrimoni propietari del mas de la Creu del Perelló, que donava refugi als combatents. 

Es dona el cas que, en aquest mateix indret, l'any 1963 s'hi va enterrar Ramon Vila Capdevila (Caracremada), considerat l'últim maqui català. "És un honor que els nostres avis i besavis puguin ser enterrats en un lloc digne", expressa a l'ACN Daniel Puigoriol, besnet del matrimoni. 

Ramona Bessa i Domingo Rovira eren propietaris el mas de la Creu del Perelló, ubicat en una cruïlla de camins a Castellnou de Bages.  "A la banda sud pots veure Montserrat, mentre que a la banda nord hi ha els Pirineus, la qual cosa fa que probablement fos un lloc atractiu pels maquis perquè, a més, era també un lloc de pas cap a França o cap a Barcelona". Així s'explica Daniel Puigoriol, besnet de Bessa i Rovira i propietari del mas, que actualment es troba en estat de ruïna.  

Aquesta actuació s'inscriu dins la tasca de la Generalitat per localitzar i identificar les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, i dignificar els espais de repressió i resistència arreu del territori. El director general de Memòria Democràtica, Xavier Menéndez, ha explicat que la majoria de fosses que s'intervenen corresponen als fronts de guerra o als hospitals militars i creu que l'excavació de fosses associades a la repressió contra els maquis és una assignatura pendent. 

"Quan tenim l'evidència d'un cas com aquest, i tenim certa seguretat que trobarem allò que busquem, són fosses que s'han de prioritzar", ha explicat. De fet, aquesta és la cinquena intervenció que es fa del fenomen maqui. "Són guerrillers que van defensar i lluitar per la recuperació dels drets i les llibertats democràtiques en plena postguerra", ha expressat Menéndez.

Ferides compatibles amb trets d'arma de foc

La intervenció arqueològica a l'exterior del cementiri de Castellnou de Bages s'ha dut a terme entre el 21 de maig i el 12 de juny de 2025 en el marc del Pla de fosses 2023-2025 i ha estat dirigida per l'antropòloga Marta Pujol, que fa anys que estudia les fosses de la dictadura franquista al municipi de Castellnou de Bages. Pujol relata que sabien que aquesta fossa existia perquè al poble hi havia diversos testimonis dels fets i, a més, s'havia fet un estudi exhaustiu dels esdeveniments.

L'excavació ha permès recuperar els cossos de dos homes joves, una dona jove i un altre home d'edat més avançada. Alguns d'ells presenten ferides compatibles amb trets d'arma de foc, i altres mostren fractures complexes a les extremitats inferiors o al crani. Pujol ha relatat que els cossos corresponents als dos guerrillers els han trobat en posició "anatòmica estricta" i "tot el procés de putrefacció l'han passat en aquesta fossa, de manera que els hem trobat intactes". 

Per altra banda, els dos civils els han localitzat just al davant dels maquis "tocant-se amb els peus". Un dels dubtes que caldrà resoldre és comprovar si Ramona Bessa estava embarassada, un fet recollit per testimonis orals de la zona. "Estarem molt pendents de veure si trobem els ossos d'aquest nadó no nat", ha apuntat Pujol.

Durant l'exhumació, s'han identificat també elements personals, com ara una moneda francesa, botons de camisa, un cinturó, un cartutx sense disparar, arracades i un anell. Un dels dubtes que tenia l'equip encarregat de l'excavació era si els trobarien embolicats o no. Pujol relata que comptaven amb el testimoni d'una veïna que els havia explicat que, quan era petita, mirant per la finestra va veure passar un carro tibat per animals i, a dins, va veure-hi uns cadàvers embolicats amb una manta. "Els nostres ulls estaven pendents d'aquest teixit i, tot i que les anàlisis del laboratori ho hauran de confirmar, alguns ossos estan una mica tacats de color vermell, de manera que podrien ser restes de la manta".

Les hipòtesis apunten que tres dels cossos exhumats podrien correspondre a Ramon Bosch Noguera, maqui i guerriller antifranquista, i a Ramona Bessa Bartrons i Domingo Rovira Sardans, el matrimoni propietari del mas de la Creu del Perelló que donava refugi al combatent. També s'ha recuperat un quart individu, presumptament company de Bosch Noguera, del qual no se'n sap la identitat. Les restes s'han traslladat a laboratori per continuar amb els estudis antropològics, genètics i històrics per confirmar la hipòtesi de treball i establir-ne la identificació definitiva.

Els fets de la Creu del Perelló de 1945

Les dades recollides indiquen "amb una alta probabilitat" que les restes recuperades corresponen als fets ocorreguts la nit del 22 al 23 de febrer de 1945, quan la Guàrdia Civil va dur a terme una operació contra el maquis a la masia de la Creu del Perelló. En l'assalt, van morir els dos guerrillers i els propietaris de la casa, Ramona Bessa i Domingo Rovira, que els donaven aixopluc.

L'antropòloga Marta Pujol diu que la reconstrucció dels fets "posa els pèls de punta". Explica que al voltant de trenta persones de l'exèrcit de muntanya de la Guàrdia Civil va arribar a les sis de la tarda a la masia, es van amagar, i cap a les 10 de la nit van trucar al timbre i van tenir el primer enfrontament amb els guerrillers. "Un cop abaten els maquis, entren a la casa, passen per diferents habitacions, i surten de la masia per perseguir el matrimoni que fuig. A l'exterior, els executen per darrere. Disparen tres projectils a cadascun. En cap moment disparen a una cama perquè caiguin, de manera que hi ha una intencionalitat clara de matar-los, és una execució", relata.

Després de l'operació, els cossos es van enterrar en un espai exterior al cementiri municipal, el mateix lloc on, el 1963, s'hi va enterrar també el guerriller Ramon Vila Capdevila, l'últim maqui català i conegut com Caracremada, exhumat el 1999. De fet, es dona el cas que Capdevila també va ser assassinat a la Creu del Perelló, quan la casa ja estava deshabitada.

Segons Pujol, els guerrillers normalment els enterraven fora dels cementiris. Fins i tot, ha explicat, "a molts d'ells els enterraven de bocaterrosa perquè no els consideraven bons cristians i si es despertaven, anirien a l'infern".

Actuacions prèvies i documentació de les fosses

El 8 de juny de 1999, el Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona va exhumar les restes de Caracremada, que van ser reinhumades a la tina de Can Batista, dins del recinte del cementiri. Posteriorment, el 2022, la Direcció General de Memòria Democràtica va encarregar a l'antropòloga Marta Pujol un estudi exhaustiu sobre les fosses de la dictadura franquista al municipi, amb l'objectiu de recopilar tota la informació disponible i ampliar la recerca sobre les víctimes de 1945.