EXCLUSIVAJoan Carles I es va emportar 52 milions de comissió per la venda del Banco Zaragozano i va impulsar les 'fundacions' Zagatka i Lucum

Després del traspàs de l'administració de la fortuna de Joan Carles I a Alberto Alcocer (efectuat en 1994 per Manuel Prado i Colón de Carvajal davant la seva imputació judicial per embutxacar-se 100 milions de dòlars de KIO i repartir-se'ls amb el monarca), Los Albertos es dediquen a gestionar en Borsa els béns acumulats pel monarca mitjançant comissions d'intermediació de contractes internacionals. Així mateix, presenten al rei al bróker suís Arturo Fasana, amb el qual treballen des de fa anys, i el febrer de 1995 aquest últim crea a Credit Suisse el compte Soleado per canalitzar l'evasió fiscal massiva dels capitals de mig centenar de magnats espanyols, aprofitant-se de la impunitat que gaudeix en aquesta època l'entorn més pròxim del cap de l'Estat.

Però Los Albertos no només gestionen els fons prèviament obtinguts per Joan Carles I, sinó que també ideen noves maneres d'incrementar la seva fortuna. Una d'elles se'ls hi ocurreix quan José María Aznar guanya les eleccions de 1996 i comença un nou procés de privatització accelerada i sortida a Borsa de les grans companyies de l'Estat. En el procés de constitució d'aquestes empreses cotitzades se cedeixen a la Corona (mitjançant ampliacions de capital que ells administren, i a través de societats en paradisos fiscals) paquets d'accions en una discreta operació dissenyada i executada -entre altres experts borsaris i corredors de comerç de confiança espanyols i off-shore- per l'advocat Manuel Delgado Solís, un dels imputats com a "part nuclear" de la trama de corrupció Gürtel que va acabar lliurant-se després de la inhabilitació del jutge Garzón per gravar les converses entre els capitostos de la xarxa i els seus lletrats.

El Govern d'Aznar dóna el vistiplau a aquesta maniobra per apaivagar la voracitat del rei per tal d'augmentar la seva fortuna, així com per evitar nous escàndols econòmics i judicials que haver de tapar, com el de KIO, en un moment d'eufòria després de l'ingrés a la UE i l'arribada del PP al poder. Per descomptat, tot es fa sota el màxim secret, però Joan Carles I se'n va molt de la llengua i al final són bastants els milionaris del seu cercle íntim que ho saben, com Francisco Javier Sitges (gran amic del rei, que va demanar a Mario Conde que el col·loqués al capdavant d'Asturiana de Zinc, AZSA), qui va ser president de la drassana de iots de luxe (Mefasa) que va construir el Fortuna del sobirà o l'Alejandra de Mario Conde.

Els detalls d'aquella complexa operació borsària per nodrir la fortuna del rei van ser també coneguts per un il·lustre advocat de la màxima confiança de Los Albertos, secretari del Consell del Banco Zaragozano del qual eren propietaris, segons explica a Públic una de les fonts consultades que va conèixer personalment a tots aquests protagonistes.

Paquets d'accions d'ENCE, Telefónica, Abengoa i Endesa

"Argumentant que l'Estat havia de fer al rei partícip d'aquesta etapa privatitzadora, van aconseguir que Rodrigo Rato accedís a fer-los apoderats d'un bon paquet d'accions no només d'ENCE [Energia i Cel·lulosa, SA], on ja havien entrat invertint i van sumar a les seves la gestió de les participacions del rei, sinó també de Telefónica, pel seu nou i lliurat amic [César] Alierta; d'Abengoa, muntada en el franquisme pels Benjumea, comtes i marquesos; i d'Endesa, amb un altre incondicional, [Manuel] Pizarro. Per això, Joan Carles I va poder després col·locar els seus protegits via porta giratòria en els consells d'aquestes companyies: a Telefónica, a [Iñaki] Urdangarin i al cap de la Casa Reial [Fernando] Almansa; a Abengoa a l'altre cap de la Casa Reial, [Alberto] Aza, i a [Josep] Borrell; a Repsol, on havien posat al capdavant a Alfonso Cortina, al director del CNI [Jorge] Dezcallar, abans de les seves desitjades ambaixades a Washington i el Vaticà", detalla a aquest diari la citada font. "Fins i tot molts banquers van aportar accions de les grans entitats financeres, per a tenir així influència sobre la Corona".

"També per aquesta participació règia a ENCE, el mateix Joan Carles va intervenir personalment com a àrbitre extern entre l'Argentina i l'Uruguai per facilitar la seva operació en la zona forestal fronterera del Riu de la Plata, i això no ho va fer gratis", continua aquesta font. "Com el rei i Los Albertos estaven assessorats pels suïssos Fasana i [Dante] Canonica, també van preveure les grans caigudes borsàries per les crisis de 2004 i 2007 i van liquidar a temps les seves accions. Al cap i a la fi, a Soleado, a través del seu compte en Lombard Odier, estava també Álvarez Rendueles, exgobernador del Banc d'Espanya que va ser col·locat com a president del Banco Zaragozano per Los Albertos".

No obstant això, el que de veritat gestiona els fons i capta clients per a Soleado és José Ramón Blanco Balín, exvicepresident de Repsol YPF amb Alfonso Cortina, així com soci i fiscalista de capçalera de Los Albertos en innombrables societats, qui serà finalment enxampat per la Justícia, però per la causa Gürtel: Blanco Balín és qui presenta a Fasana i el seu cèlebre compte al capitost de la trama, Francisco Correa, per a qui dissenya el mecanisme de blanqueig d'Orange Market (branca valenciana de la trama) i a qui ofereix "crear una estructura" d'evasió fiscal a través de Suïssa.

Correa entra a 'Soleado’ a través de Agag i Blanco Balín

És el mateix Correa qui, anys després (el 2020), confessa al judici de l'Audiència Nacional (sobre els contractes irregulars adjudicats a les seves empreses durant la visita del papa a València el 2006) que a Blanco Balín li presenta Alejandro Agag, el gendre de l'expresident José María Aznar, i que Blanco li acompanya a Ginebra per introduir-lo a la societat Rhône Gestion de Fasana, "un despatx que porta grans fortunes espanyoles". Allà li obren un compte a Credit Suisse pel qual circularan els seus fons, que ja oculta en comptes a Suïssa i Mònaco, i li expliquen que "és per on estan passant les transaccions de les grans fortunes del país, inclosa la del rei d'Espanya", segons declara davant el tribunal, abans que se li commini a no parlar més del cap de l'Estat. A Correa no se li permet repetir una de les anècdotes més reveladores de com funcionava el sistema d'evasió fiscal i blanqueig, que ja havia comptat anys abans a alguns dels seus amics financers, extrem confirmat per Públic amb una altra font, un dels seus interlocutors de l'època:

L'estiu de 2008, Fasana és portat fins a l'heliport de la Zarzuela en l'helicòpter que s'acaba de comprar Alberto Alcocer (un Eurocopter EC-155B1 per a sis passatgers, matrícula EC-KPU, en el qual ja havia viatjat Joan Carles I a l'abril per presenciar el Gran Premi de Fórmula I a Barcelona), i així evita ser registrat en el control d'entrades del palau del rei. A la sortida, ja sense haver de passar cap registre, li espera el xofer del mateix Correa amb el seu Audi A-8 blau fosc, que el porta fins a Madrid per a més visites de feina. Segons les fonts consultades, aquesta no va ser l'única ocasió en la qual Fasana va arribar a la Zarzuela en l'helicòpter de Los Albertos.

Amic d'Aznar, amb el qual va cursar la carrera i va estudiar les oposicions, Blanco Balín va acabar administrant sis de les companyies de Correa, incloses Orange Market, Hator Consulting, Osiris Patrimonial i Inversions Kintimani, però en el seu testimoniatge davant la comissió d'investigació parlamentària sobre el finançament irregular del PP va negar tota relació amb el compte Soleado:

"El compte Soleado ha estat totalment revisat per les autoritats espanyoles, tots els seus moviments, i en cap moment apareix cap comissió rebuda per part meva", va declarar Blanco Balín en el Congrés.

Blanco Balín apareix 80 vegades a l'informe de la UDEF sobre 'Soleado'

No obstant això, Públic ha pogut accedir a l'informe complet sobre Soleado que el Grup de Blanqueig de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) va remetre al Jutjat Central d'Instrucció Número 5 de l'Audiència Nacional, el 17 de juliol de 2013, i en ell es reconeix que la major part dels beneficiaris d'aquest compte romanen ocults per a la Justícia espanyola, com s'observa en la següent reproducció de l'inici de les seves conclusions:

4.9 Conclusions del compte SOLEADO:

En primer lloc cal destacar que la informació aportada per les Autoritats Helvètiques a la causa és parcial, ja que dels extractes en els quals es reflecteix el conjunt de moviments existents en els diferents subcomptes que conformen el compte SOLEADO es troben ratllats i ocults sota la paraula "OMISSIS", la qual cosa impedeix reconstruir la dinàmica seguida per la posició bancària a excepció dels moviments que l'encarregat de ratllar les dades vincula a Francisco CORREA SANCHEZ o Ramón BLANCO BALIN en els comptes d'associades a GOLDEN CHAIN PROPERTIES, o al número 754152 i DARWIN INTERNATIONAL.

A més, al llarg de les 135 pàgines de l'informe de la UDEF, que es recull en la documentació enviada per la Justícia helvètica, Públic ha pogut comprovar que el nom de Blanco Balín hi apareix almenys vuitanta vegades, tant associat al seu compte personal a Soleado com en relació amb la signatura Darwin International Consultants, Inc., tal com s'aprecia en el següent exemple:

Aquest informe deixa ben clar que El Soleado i els seus vuit subcomptes en diferents divises s'utilitzen com a vehicle de transmissió dels fons que arriben procedents d'Espanya, per ser enviats des de Credit Suisse a altres comptes a Suïssa o altres paradisos fiscals. Els clients de Soleado (mig centenar de grans fortunes espanyoles) empren aquest nus de comunicacions bancàries com a trampolí de pas o bescanviador del trajecte d'evasió fiscal i blanqueig de grans quantitats de diners, uns 15.000 milions d'euros, defraudades a la Hisenda pública:

"El subcompte Soleado la moneda principal del qual és l'Euro, 0251-776929-62-008, és utilitzada com un compte pont entre dues societats, és a dir, en tots els casos els diners arriba d'una societat al referit compte, sortint immediatament cap a un altre compte. Així, i de manera cronològica, el beneficiari de les transferències es modifica com a continuació s'exposa".

52 milions de comissió per una compra bancària ruïnosa per a Barclays

Respecte als diners atresorats per Joan Carles I, a part del que obté en comissions per la venda d'armes a països àrabs en la primera etapa amb Manuel Prado (1978-1990), i del que aconsegueix directament de les monarquies saudita i kuwaitiana o del sultà de Bahrain (1,7 milions de dòlars que porta personalment a Ginebra en una maleta), la seva tasca d'intermediari regi li permet embutxacar-se en 2003 una de les quantitats netes més importants de la seva llarga carrera com a comisionista: 52 milions d'euros per aconseguir portar a bon port la ruïnosa compra del Banco Zaragozano, propietat de Los Albertos, per part del britànic Barclays Bank. Aquí arrenca una nova època de blanqueig d'aquests fons a través de mal anomenades fundacions i societats opaques, sempre creades i gestionades per Fasana i el seu soci principal, l'advocat Dante Canonica.

De fet, serà en revelar-se aquella operació (en una exclusiva publicada per The Sunday Telegraph el 15 de febrer de 2020 que quedarà de seguida eclipsada per l'esclat de la pandèmia de la Covid-19) quan es comença a tirar de la manta de les fundacions-pantalla que Fasana crea per al rei, i Felip VI es veurà obligat a admetre que coneixia l'existència d'una a Panamà (Lucum, de la qual ell era segon beneficiari) i anunciarà la ruptura de relacions amb el seu pare, emmascarant-la en una impossible renúncia a l'herència d'algú que segueix amb vida. En realitat, el desheretat és el pare, que deixa de percebre l'assignació com a rei i és expulsat de la Família Reial.

Però quan Felip VI pren aquestes mesures fa ja un any que sap que és beneficiari dels fons de Lucum, "mitjançant carta de data 5 de març de 2019, dirigida a la Casa de S. M. el Rei pel despatx d'Advocats Kobre&Kim (O.K.)" tal com admet la Casa Reial en un comunicat. La nota oficial també anuncia que Felip VI va comparèixer davant notari el 12 d'abril de 2019 perquè aixequés acta de què havia enviat una carta al seu pare "a fi que si fos certa la seva designació o la de la Princesa d'Astúries com a beneficiaris de la citada Fundació Lucum", la deixaria sense efecte, "manifestant igualment que no acceptaria participació o cap benefici en aquesta entitat".

En qualsevol cas, Felip VI va deixar passar tot un any sense prendre mesures, ni comunicar a la Justícia el seu coneixement d'aquesta activitat financera irregular del seu pare, quan ja no era "inviolable", sinó únicament aforat, a conseqüència de la seva abdicació el 2014.

Públic ha obtingut un relat exhaustiu de com i per què es va produir aquell pelotazo de 2003, consultant a fonts que van conèixer de primera mà les maniobres d'aquest desastre bancari pel qual Barclays va accedir a comprar el Banco Zaragozano per 1.140 milions d'euros, el triple del seu valor en lliures, i va acabar retirant-se d'Espanya en 2014 després de perdre al voltant de 4.000 milions tractant de mantenir-se en el mercat espanyol durant la gran crisi financera.

El 2003, Los Albertos porten temps adquirint accions del Zaragozano i han acumulat més del 40% de l'entitat. "Des dels anys 80, Barclays té com a delegat a Espanya a Carlos Martínez de Campos [en 2017 serà nomenat president de Andbank Espanya], qui busca la forma que l'entitat britànica entri en el mercat bancari espanyol. Veu que el Zaragozano és l'últim banc mitjà que queda disponible i Los Albertos el convencen que aquesta adquisició és la gran oportunitat de la seva carrera", explica un analista financer que va viure de prop l'operació.

Contractes blindats en el Zaragozano abans de la venda

"Però Alcocer i Cortina demanen un preu desmesurat per les seves accions i els assessors de Barclays, xapats a l'antiga, revisen amb lupa la situació interna del Zaragozano fins que descobreixen que Los Albertos i altres consellers del banc s'han autoconcedit contractes blindats a llarg termini per valor de diverses desenes de milions i amb una data predatada a la compra. Entre aquests afortunats estava també Blanco Balín", continua el seu relat la font citada. "Així que els britànics es tiren enrere i Los Albertos demanen ajuda no només a Jaime Caruana, governador del Banc d'Espanya, sinó també al rei".

Segons aquesta versió, és Joan Carles I qui aconsegueix el que sembla impossible: gràcies a les seves relacions amb la Casa de Windsor i a la influència de la reialesa britànica sobre un dels bancs més antics del món (el Coutts and Co., fundat en 1692, a través del qual s'executa l'operació), Barclays accepta no sols l'exagerat preu demanat pel Zaragozano (1.140 milions d'euros), sinó fins i tot pujar-ho una mica. Dotze anys després Barclays va haver de vendre-li el banc a La Caixa per 820 milions, 320 menys del que havia pagat llavors. Aquesta seria una de les pitjors operacions de la història de l'entitat britànica, però va acabar reportant inflats ingressos per als seus protagonistes espanyols:

El fullet informatiu de l'Oferta Pública d'Adquisició (OPA) publicat per la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) l'11 de juny de 2003, data en què es va fer efectiva la venda, relata que Alberto Cortina va percebre 230,44 milions d'euros pel 20,16% del Zaragozano que posseïa tant directa com indirectament, mentre que Alcocer va cobrar 226,34 milions pel seu 19,8%. Al final, l'amistat que aquest últim va llaurar amb el rei convidant-lo a caçar a la gran finca L'Avellanero (Toledo) li rendeix bons fruits. També li resulta molt convenient haver-li presentat a Fasana, com coincideixen a assenyalar diverses fonts, algunes d'elles publicades, com La Tribune de Génève o l'últim llibre d'Ernesto Ekaizer, 'El Rei al nu: Història d'un frau' (pàg. 81).

El veritable origen de la Fundació Zagatka

La intercessió del rei que permet aquests destacats guanys a Los Albertos mereix una comissió del 10%, o fins i tot superior. Mig centenar de milions d'euros que Joan Carles I, escarmentat per les tribulacions judicials que va patir el seu anterior administrador, Manuel Prado, necessita derivar a algun lloc segur. I Fasana té la solució: crear una fundació (que denominarà Zagatka) en el paradís fiscal de Liechtenstein, entre Suïssa i Àustria, on col·locar aquesta quantitat tan elevada. Aquest tipus de fundacions són en realitat societats off-shore, de l'estil d'un fideïcomís, que res tenen a veure amb el que s'entén per una fundació a Espanya, atès que no tenen cap funcionalitat d'interès públic, sinó més aviat el contrari.

Per això es busca un home de palla, el cosí llunyà del rei Álvaro d'Orleans-Borbó, a qui "no veia més que una o dues vegades a l'any i amb qui no tenia cap mena d'amistat", assegura una persona que freqüentava la Zarzuela en aquells temps. "Ara addueix [Álvaro d'Orleans] que el seu pare li va encarregar muntar-la amb la seva herència per a ajudar a les monarquies, especialment a l'espanyola, però la veritat és que va heretar una fortuna minsa i només tenia dues empreses agroalimentàries, uns terrenys i algunes propietats immobiliàries a Andalusia".

No obstant això, a Álvaro d'Orleans se li atribuirà, després de deslligar-se de l'escàndol, la propietat d'una vintena de societats-pantalla a Panamà, quelcom que no quadra amb les seves modestes activitats comercials. En canvi, la gran filtració internacional coneguda com Panama Papers (resultat del treball de més de 190 reporters de 65 països col·laborant en el Consorci Internacional de Periodistes d'Investigació, ICIJ) revelarà, a l'abril de 2016, que Fasana està vinculat amb 107 societats instrumentals registrades a Panamà.

Una d'elles, Northcroft Trading, comparteix accions amb la mercantil Percacer SA, amb domicili en el Passeig de la Castellana de Madrid, de la qual és administrador únic des de l'any 2000 Alberto Cortina Alcocer i en la qual Blanco Balín va ser primer administrador i després apoderat. A més, en el llistat d'accionistes de Percacer SA figura el propi Banco Zaragozano. D'altra banda, Northcroft Trading es dissol el 2019 (quan l'escàndol de les comissions de Joan Carles I està ja en tots els mitjans després de difondre's l'enregistrament de la conversa de la seva amant Corinna Larsen amb el comissari Villarejo) i en aquest moment figura com a president Yannick Fasana, fill d'Arturo Fasana, que es va incorporar en 2007 a la plantilla de Rhône Gestion.

Una ‘fundació’ per albergar la comissió amb Felip VI com a beneficiari

Per tant, la Fundació Zagatka neix, l'1 d'octubre de 2003 a Liechtenstein, no per ajudar a les monarquies europees, sinó amb l'única funció d'albergar la comissió del rei d'Espanya per mediar davant la Casa de Windsor i, a través del banc Coutts and Co., aconseguir que Barclays acceptés les condicions draconianes que li imposaven Los Albertos per a vendre les seves accions del Zaragozano. És per això que el reglament de la fundació nomena com a beneficiaris als tres fills de Joan Carles I. Després, al llarg d'onze anys, Zagatka sufragarà diversos milions d'euros en vols d'avions privats del rei i de Corinna Larsen.

Zagatka, el compte bancari del qual està en Credit Suisse i és administrat per Rhône Gestion, quedarà ocult fins a l'exclusiva del The Sunday Telegraph, al febrer de 2020, quan surten a la llum els documents que demostren que l'origen dels "valors patrimonials" de la fundació d'Álvaro d'Orleans-Borbó no estava en cap llegat, sinó en la "comissió percebuda en el context de la connexió de les parts interessades en la venda del Banco Zaragozano al Barclays Bank a Londres". Així ho reconeix el propi D'Orleans-Borbó en el perfil que té creat a Credit Suisse (denominat "perfil EAM" per "als clients gestionats per un gestor d'actius extern", gestor que en aquest cas és Rhône Gestion, la societat de Fasana i Canonica).

Per aquest motiu, la quantitat rebuda va ser de 39 milions de lliures esterlines; al canvi del dia de la compra del Zaragozano per Barclays, 52,2 milions d'euros o el 11,4% dels 457 milions d'euros que van sumar Los Albertos per la venda de les seves accions. No obstant això, aquesta comissió no va ser registrada davant la CNMV, com hauria d'haver-se fet amb l'absorció per Barclays d'una companyia cotitzada en Borsa com el Zaragozano.

I l'escàndol d'aquesta exclusiva puja de nivell quan The Telegraph revela, el 14 de març de 2020, que el mateix Felip VI és l'últim beneficiari d'una altra fundació constituïda per Fasana, aquesta vegada a Panamà però amb compte en el banc Mirabaud a Ginebra: la Fundació Lucum, creada com a tapadora d'un "regal" de 100 milions de dòlars suposadament enviats pel rei de l'Aràbia Saudita a Joan Carles I el 2008. La crisi de la Covid-19 ennuvolarà durant aquell any l'atenció de l'opinió pública sobre aquesta altra maniobra de defraudació fiscal massiva i de blanqueig d'ingressos irregulars del monarca, que Públic detallarà en el pròxim capítol d'aquesta investigació.