DISSOLUCIÓ D'ETAETA comunica per carta a dirigents polítics i sindicals bascos que la seva dissolució serà completa

"Algun dia, tot això donarà per escriure un llibre". La frase ha sortit de boca d'una de les persones que segueix molt de prop el procés final d'ETA i que coneix pràcticament tot el que està passant al voltant del moment històric que viu aquesta setmana Euskadi.

Aquest futur llibre podria tenir ja un nou apartat: fa 15 dies, la direcció de l'organització ja desarmada va enviar una carta en què anunciava que havia decidit "donar per acabats seu cicle històric i la seva funció, donant fi al seu recorregut".

La nota amb l'anagrama utilitzat per ETA per als comunicats vinculats a la seva desaparició (la tradicional destral i serp, però ara en fusta tallada i no amb el clàssic fons blau) ha estat filtrada per un dels seus receptors a ElDiario.es, que la ha donat a conèixer aquest dimarts. Segons ha pogut confirmar Públic, entre els destinataris es troben integrants d'organitzacions sindicals basques (també d'àmbit estatal) i dirigents de partits polítics que durant els últims anys han estat vinculats d'una manera o altra amb les diverses iniciatives encaminades a enfortir la pau a Euskadi. També es troben altres "agents socials" que van participar en aquest procés. El nombre total de destinataris hauria rondat la desena.

"Aquesta decisió tanca el cicle històric de 60 anys d'ETA. No supera, en canvi, el conflicte que Euskal Herria manté amb Espanya i amb França. El conflicte no va començar amb ETA i no acaba amb el final del recorregut d'ETA", diu una altra part de la nota que està datada el 16 d'abril. En aquells dies, l'organització ja havia conclòs el seu debat intern i ja tenia adoptada la decisió que farà pública en les pròximes hores.

Fonts coneixedores d'aquesta carta assenyalen que l'objectiu de la mateixa no era altre que "donar seguretat política" a la decisió sobre el seu final, principalment per allunyar fantasmes al voltant del caràcter "concloent" que tindrà la seva declaració final.

Presències i absències

En aquest context, els diferents actors institucionals, polítics i sindicals (molts dels quals haurien rebut aquesta carta) han començat a posicionar-se davant l'acte d'aquest divendres a les 12.00 a Kanbo (País Basc francès). Aquest esdeveniment, convocat pel Fòrum Social Permanent, Bake Bidea i el Grup Internacional de Contacte, serviria per donar validesa a la dissolució d'ETA, que en principi es farà pública de manera prèvia mitjançant un vídeo que inclouria la signatura del document (o alguna cosa semblant) davant representants de la Fundació Henry Dunant, un centre suís especialitzat en resolució de conflictes que té com a president d'honor Javier Solana, exministre d'Exteriors del PSOE i exsecretari general de l'OTAN.

El PNB ha decidit enviar a aquest acte al seu màxim dirigent, Andoni Ortuzar. No es tracta d'una dada qualsevol: si Ortuzar hi va és perquè el PNB (que hauria estat entre els destinataris de la carta d'ETA) sap que els termes de la dissolució seran clars i contundents. No obstant això, el seu soci de govern a Euskadi, el PSE, ha decidit no participar-hi, igual que CCOO.

Per la seva banda, UGT va fer públic un comunicat a mitja tarda en què va confirmar que estarà present a la trobada de Kanbo "per certificar d'una vegada per totes que l'organització terrorista ETA desapareix definitivament després de dècades de terror, assetjament, extorsió i assassinats al conjunt de la societat basca i espanyola i, especialment, als nostres militants i a la nostra organització, que va patir en primera persona la seva violència de persecució i la seva negativa a reconèixer la pluralitat de la societat basca".

Podem Euskadi ha anunciat que acudirà a l'acte de divendres, ja que considera que ha d'estar present "en tots els espais que suposin passos per a la consolidació d'escenaris de pau i convivència", tot i que alhora assenyala que la seva presència "no implica necessàriament la adhesió acrítica a aquest acte". La delegació estarà formada per Eukene Arana, integrant de l'Executiva de Podem Euskadi i parlamentària de Elkarrekin Podem, i Andeka Larrea, secretari de comunicació de la formació morada.

Qui ja ha deixat clar que no hi serà present han estat els governs d'Euskadi i Navarra. Aquest mateix dijous, el portaveu de l'Executiu basc, Josu Erkoreka, va assegurar que no compten encara amb garanties que la declaració de dissolució hagi de ser "unilateral, efectiva i definitiva", sense "contraprestacions" ni ambigüitats, "clara i inequívoca" i sense possibilitat de "reversibilitat". Paradoxalment, Ortuzar, dirigent del mateix partit que Erkoreka, ha dit tenir "plenes garanties" sobre el que va a succeir en l'acte de Kanbo, de manera que hi acudirà personalment.

Por a les pressions de Madrid

El que encara és un autèntic misteri (i ho seguirà sent fins divendres al migdia) és el llistat de "personalitats internacionals" que estaran presents a Kanbo. Han estat els propis convidats els que van demanar que els seus noms no es facin públics per por a les "pressions" que puguin exercir-se per part del govern del PP.

De fet, fonts vinculades al procés de pau a Euskadi van assegurar a Públic que el Govern de Mariano Rajoy "està intentant obstruir" l'acte de desaparició d'ETA, principalment amb l'objectiu d'evitar que el seu certificat de defunció tingui empara internacional o involucri tercers països. No en va, l'Executiu del PP ha abordat aquest assumpte com un afer totalment domèstic i de caràcter exclusivament policial.

De moment, els serveis d'Intel·ligència espanyols s'han encarregat de filtrar alguns aspectes vinculats a la dissolució, com la signatura del document a la Fundació Henry Dunant i la possible involucració dels governs de Suïssa i Noruega en aquest tema.

Enmig d'aquestes especulacions, en les últimes hores ha transcendit que el vídeo final d'ETA podria arribar a incorporar elements totalment nous, com l'aparició dels encarregats de donar a conèixer la declaració sense caputxes, amb la cara totalment descoberta, cosa que li dotaria d'una imatge "civil". Així va passar a Irlanda del Nord amb l'IRA i a Colòmbia amb les FARC. "És una simbologia habitual", han assenyalat.