Judici al Procés“Estem guanyant per golejada”, així han seguit les bases d'Òmnium l'interrogatori a Cuixart

Si es pogués mesurar l’estat d’ànim de l’afició que avui està seguint l’interrogatori a Jordi Cuixart al Tribunal Suprem, la sensació sense dubte seria de victòria. Hi ha rialles quan el president d’Omnium Cultural desmunta o rebat les tesis del fiscal, ovacions espontànies a cada pocs minuts i somriures d’orella a orella. “Hi havia molta expectativa que ho faria guai, i no està decebent”, reconeix una voluntària d’Omnium amb l'armilla taronja de l’organització. “Però si estem guanyant per golejada!”, afegeix una altra. Ara bé, l’àrbitre d’aquesta partit no du pantalons curts, sinó toga. I anar guanyant, per se, no implica victòria.

Però avui toca somriure i piular #EndavantCuixart. De ben segur que el president d’Òmnium se sap observat per les càmeres que estan retransmetent el judici. El que potser no coneix al detall és l’ambient a l’exterior de la seu d’Òmnium Cultural, en un carrer Diputació tallat al trànsit i on l’entitat ha instal·lat una pantalla gegant per fer un seguiment col·lectiu. “I per fer-nos costat els uns als altres”, explica l’speaker de l’acte. A pocs dies de la vaga feminista, l’espai de cures cobra i més i més rellevància social.

Uns 500 simpatitzants han fet cas a la crida, esdevenint una improvitzada afició que està agafant temperatura amb el pas del dia: si quan arrencava la sessió a les 9.35 hores el públic parlava baix, quasi entre xiuxiuejos, a les 12 del migdia ja ha tancat la primera part de la vista amb càntics en favor dels presos. Un in crescendo de les emocions, que potser a primera del matí li mancava els efectes del cafè i un abric ben tancat per aguantar assegut a l’ombra. I que ha anant prenent intensitat en paral·lel al llançament constant de dards: de Cuixart a la Fiscalia. Tocado y hundido.

21 aplaudiments a la hora

L’afició local ha esclatat en ovacions espontànies en molts moments, amb una mitjana de 21 ocasions a la hora. “Ens estimem el Cuixart i hem vingut perquè es noti”, comentaven dues dones assegudes a la graderia improvitzada davant la seu d’Òmnium. Una sensació fins i tot de superioritat envers els jutges espanyols, que traspuava en totes les rialles col·lectives que esclataven a cada vegada que Cuixart sortia amb una resposta enginyosa. Les expectatives de victòria s’han elevat i la condemna (si arriba) serà més dura de digerir.

Ara bé, l'afició no ha estat cridanera: no s’han corejat lemes polítics fins al final de la declaració, no s’han onejat banderes, ni s’hi ha cantat cap cançó referencial com la omnipresent L’Estaca. I malgrat la sensació de golejada, tampoc no s’han cantat els gols, alçats de la cadira i amb els punys a l’aire.

Suport des de la política, el sindicalisme i la cultura

Punt i final als símils futbolístics. La declaració ha tingut moments molt celebrats, com les explicacions de Cuixart sobre els fets del 20 de setembre davant la Conselleria d’Economia. Unes explicacions que assolien els assentiments amb el cap de les representants polítics que han omplert la primera filera davant la pantalla gegant, com el candidat d’ERC a Barcelona, Ernest Maragall; l’exdiputada de la CUP Mireia Boya i el diputat de Junts per Catalunya Eduard Pujol. També hi eren el secretari general d’UGT, Camil Ros; l’anticapitalista David Fernàndez i gent de la cultura com l’escriptor Jaume Cabré, l’actor Joal Joan i el mallorquí Tià Portell, qui acaba de publicar la novel·là Ariel. Entre els que no hi eren, és clar, dues persones estimades de l’afectat: la seva dona Txell Bonet i el vicepresident i portaveu d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri.

Entre els moments més còmics, en canvi, s’ha situat els problemes de Cuixart per llegir una pantalla (a la pròpia sala del Suprem) on es projectava un correu. “Si us plau, posin les lletres una miqueta més gran”, ha repetit, no sense afegir que té problemes de vista. Les rialles s’han elevat quan Cuixart s’ha posat en peu i s’ha acostat a escassa distància de la pantalla, en una divertida escena que evidenciava senyals de miopia.

Què són les llonganisses?

I allà han aparegut les famoses “llonganisses”, pressupostades en 500.000 euros, a les que el fiscal buscava donar un sentit ocult i violent que Cuixart s’ha limitat a cenyir a una campanya propagandística. “Home, de vegades ens expressem de manera col·loquial, com allò de les llonganisses. Si hagués sabut que l’e-mail s’examinaria en aquest tribunal...” També s’ha revelat que la direcció d’Òmnium contemplava la hipòtesis de ser empresonada, que provocat la resposta per part d'alguns dels presents  amb crits com “i és clar, que ho sabíem”.

Les noves tecnologies, de fet, han estat protagonistes. L’anàlisi semiòtica d’alguns e-mails, els propietaris de les URL d’adreces de pàgines web, així com les piulades a Twitter de fa un any i mig han creat escenes de poca serietat al Tribunal Suprem. “Aquest tuit és seu?”. “No, és un retuit, això és diferent”. També hi ha hagut riures quan a Cuixart se li ha escapat alguna paraulota, com ara “hòstia”. “Noiiiiii”, li ha reprès en veu baixa, sorneguera, una senyora. Només faltava alguna paraula de caire tímidament sexual per tal que el públic esclatés en riures sota el nas.