Espanya va obrir les portes a la policia secreta de Pinochet

BILBAO.- Les dictadures llatinoamericanes no van tenir massa amics a aquesta banda de l'Oceà Atlàntic. A força de torturar, violar i llançar gent viva al mar, els seus crims es van tornar inocultables. No obstant això, hi va haver un país que va obrir les portes a règims tan sinistres com el d'Augusto Pinochet o Jorge Rafael Videla. Quan algun d'ells pretenia exportar l'horror contra els exiliats que havien fugit a Europa, l'Espanya de la Transició no va tenir cap inconvenient a "deixar-los fer". En altres paraules, estaven com a casa.

Segons ha pogut confirmar Público, l'Audiència Nacional guarda proves molt valuoses d'aquells anys. Així ho testifiquen els documents generats durant el procés -inconclús- que va portar endavant l'exjutge Baltasar Garzón contra els militars argentins a la fi dels anys noranta. En aquell context, el magistrat va rebre la declaració de l'exfiscal del districte de Columbia (EUA) Ernest Lawrence Barcella -ja mort-, qui en el seu moment va investigar l'assassinat de l'exministre d'Afers Exteriors xilè, Orlando Letelier, succeït el 21 de setembre de 1976 a Washington DC. En aquell atemptat també va morir la seva secretària, Ronni Karpen Moffitt.

Al llarg de les seves investigacions, Barcella havia recollit diferents informacions que assenyalaven directament Madrid. "La DINA (sigles sota la qual actuava la sagnant policia secreta de Pinochet) va realitzar algunes operacions a Espanya", va afirmar de manera categòrica. "Les seves investigacions van demostrar que agents de la DINA venien amb freqüència a Espanya, sobretot a Madrid, amb la intenció de localitzar exiliats xilens que estaven vivint a Espanya o estaven a Espanya de viatge (sic)", pot llegir-se en un altre paràgraf.

En el seu informe, l'exfiscal va citar concretament el cas de Michael Townley, un mercenari nord-americà que va treballar per a aquest temut cos de seguretat xilè. En el seu currículum hi figuren diversos assassinats, incloent el de Letelier als EUA. De fet, una de les seves especialitats eren les operacions a l'estranger: el 30 de setembre de 1974, es va encarregar d'activar l'explosiu que va acabar amb la vida del general Carlos Prats i la seva dona, Sofía Cuthbert, que havien fugit a Buenos Aires en recerca de refugi. A més, va participar en el fallit atemptat contra l'exministre xilè Bernardo Leighton a Roma, on comptava amb el suport de feixistes locals.

L'agent també és assenyalat com un dels responsables de l'assassinat del diplomàtic espanyol Carmelo Luis Soria, que va ser segrestat a Santiago de Xile el juliol de 1976. No obstant això, Townley viu avui plàcidament en algun lloc dels EUA, sota un programa especial de protecció de testimonis. El 2014, l'Audiència Nacional va demanar al govern de Barack Obama que fos extradit a Espanya per ser jutjat pel cas de Soria. No hi va haver sort.

Segons consta en els documents, aquest mercenari va ser enviat a Espanya al desembre de 1976 pel llavors cap de la DINA, Manuel Contreras, i el seu número dos, Pedro Espinoza, "per caçar enemics de la junta xilena". Al costat d'ell va viatjar un altre home que no va poder ser identificat. L'objectiu d'ambdós -segons va determinar l'exfiscal Barcella- era "intentar matar" l'exsecretari general del Partit Socialista de Xile, Carlos Altamirano, a qui "van estar seguint però finalment no van aconseguir matar".

Altamirano va relatar aquest cas a l'historiador Gabriel Salazar, autor d'un llibre sobre les seves memòries. "A aquesta ciutat (en al·lusió a Madrid) vaig ser convidat a un acte polític i anava sortint de l'aeroport de Barajas per un d'aquests llarguíssims corredors, quan sento que, de sobte, algú em crida per darrere: Carlos! .... estranyat, em vaig girar bruscament i en fer-ho, vaig xocar amb algú que venia molt a prop darrere meu. Era un tipus més corpulent i més alt que jo. A l'atropellar-lo, li va caure el maletí que portava a la mà. No sé per quina raó, però em vaig quedar mirant el maletí, com que el vaig trobar molt pesat ", va explicar Altamirano. Segons va poder comprovar uns mesos després, l'home amb el qual s'havia creuat era ni més ni menys que Michael Townley.

En el document elaborat per Barcella també apareix el nom de Pinochet. Al novembre de 1975, el dictador xilè havia aprofitat la seva assistència al funeral del seu amic Francisco Franco per mantenir una trobada amb l'ultradretà italià Stefano Delle Chiae, qui uns mesos més tard participaria en l'assassinat de dos militants carlistes a la muntanya navarrès de Montejurra . De la mateixa manera, Delle Chiae va actuar com un fidel col·laborador del règim pinochetista a Itàlia, on tenia la missió d '"intentar localitzar exiliats xilens que estaven vivint" en aquest país.

Segons les investigacions de l'exfiscal de Columbia, la DINA "també va entaular relacions amb altres organitzacions terroristes i delictives que operaven a França" i fins i tot "van realitzar operacions conjuntament". Així mateix, la Policia Secreta va fer seguiments i va fotografiar "determinats llocs" al Regne Unit. De fet, Barcella assegura que Pinochet "estava molest amb els britànics per les crítiques que feien en contra del seu govern i de les condicions a les presons xilenes". Per això, el dictador "va ordenar a la DINA que recaptés informació sobre el funcionament de les presons a Irlanda del Nord controlades pels britànics per tal d'utilitzar aquesta informació en contra de Gran Bretanya". En canvi, Espanya era un lloc agradable per als seus agents.