ERC superaria JXC i els tres partits independentistes augmentarien la seva majoria al Parlament

Un doble sorpasso independentista sota l'espectre d'un nou tripartit català. Aquesta és la perspectiva que plantegen les enquestes pocs dies després que el president de la Generalitat, Quim Torra, anunciés un avançament electoral en diferit i sense termini definit, però que podria obrir les urnes a Catalunya a partir del maig. Com a mínim, aquestes són les estimacions del gabinet demoscòpic Key Data -en el seu Observatori Continu per a Públic-, després d'elaborar un desk rearch ponderat dels més recents sondejos publicats, inclòs el del CEO de la Generalitat.

Com que aquest mètode d'avaluació demoscòpica permet predir no només percentatges i escons, sinó també el nombre de vots que obtindria cada formació política, les noves taules de Key Data mostren dos històrics avançaments electorals o sorpassos: el del nombre de votants independentistes, que per primera vegada superaria la suma de tots els vots dels partits que no ho són  -tant d'esquerres com de dretes; i el dels escons i electors d'ERC, que per primera vegada sobrepassarien els de l'espai postconvergent, prenent-li la presidència de la Generalitat.

Tal com es pot comprovar estudiant les xifres de la següent taula completa d'estimacions de Key Data, comparades amb els resultats de les autonòmiques de 2017, es produiria un tomb històric de l'espai electoral sobiranista, en créixer ERC en vots un 10% -fins superar el milió d'electors- al mateix temps que JxCat perdria el 12,5% dels seus votants, quedant amb 200.000 sufragis menys que els republicans.

L'independentisme es quedaria a tocar del 50% dels vots

En aquestes dades també es pot comprovar que els partits independentistes sumarien el 49,8% dels vots vàlids (2,3 punts més que el 2017) i superarien en més de dos punts als votants per formacions oposades a la independència (47, 6%), que en les anteriors autonòmiques ascendien a més de la meitat dels que van acudir a les urnes (50,9%), incloent-hi, això, els comuns, una formació que també inclou votants independentistes. Igualment, els partits independentistes (ERC + JXC + CUP) guanyarien quatre escons (fins als 74) mentre les formacions anomenades unionistes es quedarien en 50 i els sobiranistes dels comuns en sumarien 11.

El nombre de vots independentistes passaria àmpliament dels dos milions (2.163.653), més de 100.000 per sobre dels "sí" a la independència del referèndum de l'1-O. Però aquest tomb electoral sobiranista és, a més, clarament majoritari entre l'electorat pel que fa a la celebració d'un referèndum d'autodeterminació -al qual també dona suport CEC / Podem-, ja que els sufragis favorables a aquesta consulta pujarien des del 55% al 60% dels vots vàlids, apropant-se ja a la majoria qualificada de dos terços dels votants.

Mà dura i judicialització han reforçat l'independentisme

En definitiva, aquesta anàlisi demoscòpica demostra que la tàctica de mà dura policial, judicialització i intervenció executiva de la Generalitat autonòmica no ha fet més que reforçar el sentiment independentista de l'electorat català. Això últim queda també patent per l'auge de la CUP, que passaria de menys de 200.000 a més de 300.000 vots (un augment dels seus votants del 56%) i arribaria als 9 escons, una representació parlamentària que gairebé duplicaria la del PP, malgrat que aquest últim guanyaria un diputat més que fa dos anys.

Entre els partits d'àmbit estatal, seria molt notable la caiguda de Ciutadans, que perdria més de la meitat dels seus vots i escons, mentre que el PSC i els comuns experimentarien un gran creixement. El PP pujaria lleugerament (+ 7,8% en vots) i Vox entraria al Parlament amb quatre escons, en rebre el suport de gairebé 175.000 votants.

Per la seva banda, la caiguda que patiria Ciutadans seria històrica: la formació de dretes es dessagnaria cap a una i altra banda de l'espectre polític i -a més dels que fugirien al PP-, 150.000 votants de Rivera desenganyats tornarien a les files del PSC, 25.000 escollirien els comuns, gairebé 120.000 s'anirien a Vox o formacions extraparlamentàries, i més de 90.000 engrossirien la massa d'abstencionistes. El partit quedaria literalment fet miques.

Territorialment, l'entrada de Vox se centraria a Barcelona (tres escons) i Tarragona (el quart diputat ultra), però no incidiria a Girona ni a Lleida, com es pot observar en aquest gràfic per províncies interactiu (passant el cursor sobre les barres apareixen les dades completes):

Tampoc obtindria cap representació a Girona ni a Lleida el PP, on perdria l'únic diputat ak Parlament que encara té allà. I és molt revelador que l'enfonsament més dolorós per a Ciutadans seria precisament a Barcelona (13 diputats menys) i Tarragona (-4), on radicaria el sorgiment de Vox i en què fins i tot el PP guanyaria un escó més en cada un.

És sota aquest ensorrament de Ciutadans a Barcelona i Tarragona on apareixerien escons orfes en el repartiment de la Llei d'Hondt que anirien alimentant els guanys de la resta dels partits, ja que tots els altres creixerien excepte JxC, les pèrdues del qual es transvassarien a Esquerra i la CUP.

En definitiva, serien unes eleccions anticipades que reforçarien els enemics de les dretes que tant les reclamen i que debilitarien, fins apartar-lo de la Presidència, al partit que ara no té més remei que convocar-les.