Entitats ecologistes es personen a la causa judicial contra Griñó per l’abocament irregular de residus

Les entitats ecologistes GEPEC i IPCENA han estat admeses com acusació popular en la causa judicial contra el Grup Griñó per l’abocament irregular de residus a l’Estat espanyol. Es tracta d’una peça que es troba en fase d’instrucció per investigar l’entrada de residus des d’Itàlia de manera presumptament il·legal als abocadors de Constantí (Tarragonès), Riba Roja d’Ebre (Ribera d’Ebre) i Conca.  

Segons la investigació, que es troba en mans del Jutjat d’Instrucció 4 de Tarragona, s'hauria dipositat de manera il·lícita més de 40.000 tones als abocadors des de 2021, aconseguint més de 19 milions pels serveis prestats. El passat mes de gener la Guàrdia Civil va detenir fins a 15 persones relacionades amb els fets. Segons informa el GEPEC en un comunicat, el jutge investiga els implicats per un delicte contra el medi ambient per l'eliminació irregular de residus, un de falsedat documental i un altre delicte d’organització criminal.

En declaracions recollides per l'ACN, el president del GEPEC, Xavier Jiménez, ha dit que volen que “s’aclareixin els fets”, i més enllà dels responsables de Griñó i les empreses de residus, ha assenyalat a diverses institucions públiques. En aquest sentit, ha apuntat al paper de l’Agència de Residus de Catalunya, que va fer fins a 55 inspeccions a les plantes de Riba-roja i de Constantí, però no es va detectar cap irregularitat. “O són uns ineptes o hi ha algun tipus de presumpta implicació de connivència o de permetre el que no es podia permetre”, ha remarcat Jiménez.

Les entitats també han denunciat que el 2020 l’Agència de Residus va sancionar Griñó pel trasllat de 120.000 tones de residus entre 2018 i 2020 de Constantí a la planta de Chazar, a Saragossa, sense l’autorització prèvia de la Generalitat. En aquell moment, l’agència va considerar que es tractava d’una infracció “greu” i va imposar una multa de 15.000 euros. Finalment, es va reduir un 40%, i Griñó només va haver de pagar 6.000 euros. El president d’IPCENA, Joan Vázquez, ha explicat que aquesta rebaixa només es pot fer en cas d’una infracció “lleu” i ha acusat l’exdirector de l’Agència de Residus, Josep Maria Tost, de “tracte de favor” cap a Griñó.

Vázquez ha advertit que tenen “dades” que confirmaria que Tost va tenir “relacions empresarials” amb Griñó un cop va cessar en el càrrec, tot i que la llei d’incompatibilitats fixa dos anys sense accions relacionades amb l’anterior responsabilitat. Grup Griñó es defensa de les acusacions de les entitats i nega que s’hagin mantingut relacions econòmiques o contractuals amb l’anterior director de l’Agència durant el període d’incompatibilitat un cop va deixar el seu càrrec públic.

Així mateix, afirma que "no s’ha presentat cap acusació formal contra cap empresa del grup ni contra cap persona vinculada a l’organització". A més, assegura que "no consta cap risc identificat ni per al medi ambient ni per a la salut pública relacionat amb la nostra activitat". També assegura que "compta amb totes les autoritzacions i permisos necessaris, atorgats per les administracions públiques competents, per dur a terme trasllats transfronterers de residus procedents d’altres països europeus".

Cal recordar que Griñó va presentar una demanda contra els impulsors del documental Insostenible, emès a TV3 el 2023, on es destapava aquesta trama il·legal. La denúncia la va presentar el director general del grup, Joan Griñó, l’endemà de les inspeccions i les detencions de la Guàrdia Civil als abocadors i la seu de l’empresa. Les accions legals anaven contra el director del documental, Christope Sion, el guionista i periodista de Porta Enrere, Rafa Marrasé, l’expresident del GEPEC, Andreu Escolà, el portaveu d’IPCENA, Joan Vázquez, i el mateix GEPEC. Tres dies després, Griñó va retirar la denúncia.

Els ports, en el punt de mira

Les entitats ecologistes també assenyalen en el paper dels ports per on entraven els residus procedents d’Itàlia. Serien els de Tarragona, Barcelona i Sagunt, al País Valencià. Els darrers mesos, el Port de Tarragona no va autoritzar la concessió perquè seguissin important escombraries. El GEPEC també vol aclarir si van entrar residus tòxics i perillosos, saber on s’han emmagatzemat i en cas que així sigui, gestionar-los de manera “correcta”.

Les dues organitzacions exigeixen canvis reals en les normatives catalanes i espanyoles i canvis al Codi Penal perquè aquestes "pràctiques d’ecomàfies" siguin detectades i deixin d’actuar. També demanen que s’apliqui amb més rigor la directiva europea en matèria de residus, que exigeix que els residus es gestionin aplicant un criteri de proximitat i autosuficiència.

Cal recordar que el Grup Griñó, juntament amb la cooperativa GAP (Gestió Agroramadera de Ponent), és un dels impulsors de la polèmica planta Nova Tracjusa, un incineradora de residus urbans al municipi de Juneda (Garrigues). Un projecte que, malgrat tenir des de fa ben poc tots els permisos per tirar endavant, ha generat molt de rebuig al territori. El Grup Griñó defensa que "no és cap incineradora, sinó una planta de gasificació de combustibles sòlids recuperats (CSR)" i atribueix la "confusió" al "desconeixement o a una voluntat clara i interessada de generar alarma entre la població" per part de les entitats ecologistes i la vintena de municipis de la comarca que rebutgen la planta.