Emma Vilarasau alça la veu contra Netanyahu en un pregó de la Mercè que crida a "omplir els carrers" per Palestina

En un pregó intens i compromès, Emma Vilarasau ha denunciat amb contundència la situació a Gaza i ha reclamat "veure Netanyahu i tota la seva cúpula militar jutjats per crims de guerra i contra la humanitat". Des del Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona, l'actriu ha fet una crida explícita a la mobilització i ha convidat la ciutadania a participar en la manifestació convocada pel 4 d'octubre per la comunitat palestina: "S’han aconseguit moltes coses sortint al carrer". 

"Barcelona sempre ha estat sensible a les injustícies, així que omplim els carrers una vegada més", ha manifestat. “El meu desig és que d’una vegada per totes es duguin a terme sancions i embargaments a Israel, i que es deixi de negociar amb un govern genocida”, ha dit, visiblement emocionada. Alhora, ha dit que "el que s'ha aprovat aquest matí francament no és suficient".

 S’han aconseguit moltes coses sortint al carrer 

Tot i admetre que “Europa ja no serà mai aquella Europa en què alguns van creure” ha apostat per “recuperar un mínim de credibilitat”. En aquest sentit, ha expressat “vergonya, ràbia, impotència i molta tristesa” per la resposta internacional i ha considerat que el fet que Israel hagi vetat l’entrada a l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni “és més un honor que un greuge”.

Una ciutat de teatre

Vilarasau ha aprofitat per recordar la seva primera oportunitat professional quan “la vida, el destí, o la sort” van jugar a favor seu i l’any 1983 va entrar al Lliure per fer una prova i s’hi va acabar quedant una dècada. Alhora, ha fet un recorregut per sales com aquesta, però també pel Romea, el Mercat de les Flors, el Grec, el Poliorama, la sala Villarroel o el TNC, i ha homenatjat figures cabdals de la seva trajectòria, com Anna Lizaran, Fabià Puigserver –a qui ha recordat emocionada–, Lluís Pasqual, Josep Maria Flotats, Carme Portaceli, Lluís Homar; Imma Colomer o Toni Sevilla. 

Alhora, ha esmentat companyies representatives del teatre català com el Tricicle o la Cubana i ha repassat els diferents estils de teatre que han coexistit a la capital catalana al llarg dels anys. Així, ha enumerat els espectacles de text dl Lliure, els primers musicals de Dagoll Dagom, les atrevides apostes de Comediants, el teatre satíric i gestual de Joglars, o el cabaret de Pavlovsky a la Cúpula Venus.

És gairebé impossible viure dignament si et mous en aquest circuit

En aquest context, ha dedicat uns instants a denunciar la precarietat que pateix el sector avui en dia, la manca d’espais per a la creació jove, els problemes que han d'afrontar les sales petites i la dificultat de viure del teatre. “És gairebé impossible viure dignament si et mous en aquest circuit”, ha lamentat, i ha reclamat que s’assoleixi i s’ampliï el famós 2% del pressupost per a cultura.

Habitatge i turisme

A més, ha carregat contra "la manca d'habitatge" que pateix la capital catalana: "Avui és absolutament inviable pagar un lloguer a Gràcia amb un sou d’actor”, ha comentat Vilarasau que ha criticat durament que "molts joves i no tan joves es vegin obligats a viure en una habitació, o a marxar de la seva ciutat". Així, ha valorat que "és realment trist i inici de decadència per una ciutat, quan es foragita els seus ciutadans”, ha manifestat.

En la mateixa línia, ha carregat contra els efectes del turisme massiu, que ha qualificat de “festa que no ens convida”. Vilarasau ha alertat que els barcelonins han deixat de reconèixer la seva ciutat i ha animat la ciutadania a recuperar l’espai públic durant les festes: “Ompliu els carrers , els concerts i tots els actes, viviu i gaudiu d’aquestes festes tan barcelonines, no permeteu que els turistes us amarguin o us desplacin, ocupeu la ciutat i gaudiu-la", ha expressat.

Reivindicació de la llengua 

També s’ha referit a la seva intervenció a la sèrie ‘Nissaga de poder’, de Josep Maria Benet i Jornet, una figura “que va canviar la història de la televisió d’aquest país”. Ha lloat la tasca de TV3 per estendre i normalitzar l’ús del català que era una llengua “molt malmesa”. “Passaven coses com que un actor no volia dir bústia perquè no l’entendria ningú i la pobra correctora s’havia de plantar i exigir a l’actor de torn que si no deia correcte no es gravava”, ha comentat. 

Així, ha dit que “ara fa mal quan veus situacions en què la gent no tolera el català, o li sembla poc internacional, o et demana que canviïs si no t’entenen. Potser si la gent sabés que aquesta llengua ha patit molt seria més comprensiva”, ha assenyalat.