EMERGÈNCIA HABITACIONALViure en contenidors marítims, l’habitatge provisional de l’Ajuntament de Barcelona

Els contenidors marítims -aquells que s’amunteguen dins els vaixells per transportar mercaderies de tota mena- tenen sistemes d’ancoratge que els subjecten perfectament els uns amb els altres. A més, tenen una vida útil de més de 70 anys i dimensions extraordinàries. De fet, són prou grans per viure-hi.

I aquesta és precisament la idea amb la que ha treballat l’Ajuntament de Barcelona per al seu projecte d’Allotjaments de Proximitat Provisionals (APROP).  

Es tracta d’edificis construïts col·locant mòduls fets amb contenidors marítims, de 12,2 x 2,5 x 2,9 metres, que han estat descartats després d’un cert nombre de viatges, i que es convertiran en habitatges temporals per a famílies en situació d’emergència. “Ens vam inspirar en ciutats com Copenhaguen o Amsterdam on hi ha projectes similars que estan funcionant bé en situacions que s’assemblen a la de Barcelona”, explica la regidora de Drets Socials i Feminismes i LGTBI, Laura Pérez.

Laura Pérez: "Ens vam inspirar en ciutats com Copenhaguen o Amsterdam on hi ha projectes similars que estan funcionant bé"

Per als APROP, l’Ajuntament va plantejar tres projectes en tres districtes de la ciutat: Sants-Montjuïc, Sant Martí i Ciutat Vella. És en aquest darrer, al carrer Nou de Sant Francesc del barri Gòtic, on s’han començat a instal·lar els primers mòduls, que acabaran formant un edifici de 4 allotjaments de dos dormitoris (60 m2), 8 allotjaments amb un sol dormitori (30 m2), una planta baixa per a usos del veïnat, i un hort urbà a la coberta -i que ha comptat amb un pressupost de 940.000 euros.

Els altres dos projectes estan aturats a l’espera d’un nou pressupost municipal: “Només una empresa es va presentar a la licitació i se’n va retirar un cop adjudicada. Això ens obliga a fer-la de nou”, explica Pérez. “Estem estudiant de demanar una indemnització, ja que això comporta un greuge per a l’administració, que està perdent temps en un projecte que ja podria estar avançant”.

Solució temporal a un problema històric

A finals d’octubre, els Serveis Socials de l’Ajuntament de Barcelona adjudicaran els habitatges del carrer Nou de Sant Francesc a 12 famílies en situació de vulnerabilitat que ja han estat valorades positivament per ser beneficiàries d’un habitatge social definitiu. Així, els APROP actuaran de pis-pont per a persones que, en un màxim de 5 anys, seran reubicades a un nou allotjament públic.

És precisament aquest caràcter temporal el que ha generat crítiques entre el veïnat del barri Gòtic: “Ens agradaria que en aquest solar s’hi construís habitatge social definitiu que permetés a les veïnes que hi anessin quedar-s’hi els anys que volguessin, arrelar al barri i fer vida comunitària, que és el que necessita el barri, ja que estem perdent veïns”, afirma Martí Cusó, activista veïnal del Gòtic. Per la seva banda, la regidora Laura Pérez assegura que el projecte contribuirà a combatre la crisi de l’habitatge a la ciutat: “Hem de seguir lluitant contra l’especulació i fer més parc d’habitatge públic; els APROP són una eina més per a lluitar contra aquesta crisi”.

Martí Cusó, activista veïnal: "No té sentit fer habitatges temporals i no avançar en els definitius"

A principis d’any, quan es va difondre el projecte que s’ubicaria al solar, les entitats del barri van organitzar una xerrada oberta amb representants de diverses entitats com La Negreta, Resistim al Gòtic -de la qual n'és membre Cusó- i l’Associació de Veïns i Veïnes del Gòtic, entre d’altres. “Hi havia debat sobre si aquell espai s’havia d’edificar perquè era una placeta que tenia un ús molt intensiu d’estada, ja que està a la sortida d’una escola”, explica l’activista, “però en general sí que es veia bé perquè l’emergència habitacional és molt greu. Els dubtes reals eren sobre si els APROP solucionarien aquest problema”. I segons el debat de les associacions veïnals, no ho fan: “És una solució pont per a persones que només s’hi estaran fins que els donin una solució definitiva i després marxaran del barri”.

No obstant això, Cusó aclareix que “és cert que l’APROP és una bona solució temporal per a persones en situacions d’emergència i coincidim amb la PAH que aquestes estades han de ser el més breu possible”, però remarca que “el que és important és que es facin polítiques d’habitatge públic definitiu. Per exemple, l’Ajuntament va comprar un edifici de 160 pisos a Via Laietana, 8, i encara no s’ha avançat en aquest projecte. No té sentit fer habitatges temporals i no avançar en els definitius”, i sentencia “l’APROP es veurà amb bons ulls si va acompanyat de polítiques que ampliïn el parc d’habitatges públics definitius”.

Ràpids i efímers

Lluc Hernández, soci de la cooperativa d’arquitectes LaCol, va ser un dels encarregats de dur a terme el projecte d’APROP de Sants-Montjuïc, que s’ubicarà a Can Batlló, al barri de La Bordeta, i explica que “el repte del projecte estava, per una banda, en el treball amb les dimensions reduïdes que t’ofereix el mòdul. Té les mides que té i hi has d’ubicar uns espais que serveixin realment a les persones que hi acabaran vivint”. I, a més, el fet que el contenidor no estigui preparat perquè hi visquin persones suposava un segon repte a tenir en compte: “Cal fer un esforç per condicionar-lo en l'àmbit energètic: posar-hi aïllament, pensar en el fred, la calor, el sol...”.

Lluc Hernàndez, arquitecte: "La construcció amb aquests contenidors és extremadament ràpida"

Tot i això, Hernández assegura que són molts els beneficis d’aquest tipus d’edificis: “La construcció amb aquests contenidors és extremadament ràpida. Les construccions tradicionals amb formigó són molt lentes i costoses però això es redueix moltíssim amb els mòduls, que es poden fabricar en tallers”.

A més, el reciclatge dels contenidors no és l’únic element de sostenibilitat amb el que compten aquests edificis: “El projecte es va pensar per ser sostenible a tots els nivells: es va contractar una assessoria energètica perquè fes un estudi de quins havien de ser els elements d’eficiència que havien de tenir aquests edificis”.

I tan de pressa com es poden construir, es poden desinstal·lar. Aquesta és també una de les raons per les quals es va optar per aquests mòduls, de manera que més endavant els solars on s’ubicaran es puguin convertir fàcilment en edificis d’habitatge públic definitiu.