Entrevista a Don Winslow"Em sembla que la democràcia a Occident està cansada"

Una grip comuna, no el coronavirus, ha impedit que Don Winslow viatgés a Barcelona per recollir el Premi Pepe Carvalho de Novel·la Negra 2022. Tot i així, ha ofert la possibilitat de realitzar les entrevistes previstes per videotrucada, i entre alguna tos i una mica de carraspera l'autor d'El poder del perro respon amb paciència i reflexiona sobre els tentacles de violència. Winslow ha dedicat més de 20 anys a investigar el narcotràfic mexicà, i la majoria dels seus llibres són resultat d'una immersió profunda a una realitat que s'ha promès no tornar a visitar.

Què significa per a vostè haver estat distingit amb el Premi Pepe Carvalho de Novel·la Negra 2022?

Significa molt per a mi, em sembla increïble i alhora m'intimida una mica perquè miro la nòmina dels guanyadors i em sento una mica… i sobretot em posa trist no haver pogut ser-hi, m'hauria agradat molt. Durant anys he rebut molt de suport a Espanya i a Europa. Quan als Estats Units no venia ni un llibre, Europa em va recolzar molt i per això rebre aquest premi és tan bonic per a mi.

En el seu discurs per agrair el premi també es va declarar un gran amant del Quixot de la Manxa.

Sí que ho soc!, et va sorprendre?

Doncs sí, per ser honesta m'esperava qualsevol cosa però no que parlés del Quixot.

T'explico, l'any 1996 vaig arribar a la conclusió que la meva educació era força limitada. Havia estudiat sobre Àfrica, però això és tot, i després vaig estar a Kènia de guia de safaris fotogràfics. I en un moment donat em vaig sentir ignorant, vaig pensar "ets un escriptor i no saps res de literatura". Vaig llegir Shakespeare de petit, però poc més. I em vaig fer una llista de llibres que vaig trigar set anys a llegir. I El Quixot era a la llista i el vaig llegir. Després, aquest darrer estiu, el vaig llegir de manera diferent, cada dia un capítol. El vaig llegir per diversió. Cada dia, després de l'esmorzar m'asseia al porxo davanter a llegir un capítol, i vaig descobrir un llibre diferent. Vaig descobrir l'humor, però sobretot la compassió.

Fa mesos que combina l'escriptura amb els Don Winslow Films, uns vídeos en què és molt crític amb Donald Trump. De tot aquest material en pot sortir un llibre?

Crec que no. El llibre The Border (La frontera) el vaig escriure durant l'administració Trump i vaig pensar que era ximple crear un personatge de ficció per emular Trump. La vida real ja és suficient, supera la ficció, encara que ja saps, mai no diguis mai.

Els temes dels seus llibres són durs, quan s'escriu del que escriu vostè, que és el més difícil?

"Quan escrivia els llibres sobre el càrtel mexicà no hi havia res del que passava als llibres que no passés a la realitat"

Escric de coses que acabo coneixent bé, que m'arriben al cor i el més dur és la violència. Quan escrivia els llibres sobre el càrtel mexicà no hi havia res del que passava als llibres que no passés a la realitat, res, tot era real. Vaig passar amb aquest tema 23 anys i de vegades em sentia com un voyeur, i sempre em preguntava si estava aconseguint escriure una història realista o només aconseguia oferir pornografia de la violència, hi ha una línia prima que ho separa. D'una banda no volia fer una crònica, i de l'altra no volia quedar-me a la superfície. I mentre escrivia aquests llibres centenars de milers de persones morien assassinades a Mèxic, i centenars de nens, i la majoria dels americans, ja em perdonaran, miraven cap a una altra banda i no feien res, i jo volia explicar el que passava en termes molt gràfics. I això era el més dur. Quan escrius ficció d'aquest tipus darrere hi ha molta documentació i passes dies i setmanes mirant vídeos i fotos d'autòpsies, crims, atrocitats… i sempre intentava saber els noms de les víctimes, no per fer-los servir, sinó per humanitat. I vaig acabar sabent un munt de coses que tenia clar que no escriuria. Mentalment tot això et mina.

Després de publicar 'El cártel' va dir que no tornaria a tractar el tema del narcotràfic, no té temptacions de tornar al tema?

Després d'El cártel em vaig prometre a mi mateix, vaig prometre a la meva dona i als meus amics més propers que no tornaria a tractar el tema del narcotràfic perquè era massa dolorós. Però després Trump va ser elegit i els republicans van començar a dir coses horribles sobre els mexicans, que són els meus amics i els meus veïns. I no puc tornar a escriure sobre això, però sí sobre la migració, sobre la crueltat i la gran mentida sobre el mur, com podien dir que el mur evitaria el tràfic de drogues? El mur no farà res. Però és la foto fàcil, fem un mur. I la història la conec, i no és per ser poc modest, però hi ha pocs escriptors de ficció que coneguin tan bé aquesta història com jo. D'aquí va sortir La frontera.

"Com podien dir que el mur [a la frontera] evitaria el tràfic de drogues? El mur no farà res. Però és la foto fàcil"

Els titulars són fàcils, però el que cal explicar és la història d'aquell nen de 10 anys que travessa la frontera. La crisi de l'opi ocupa molts titulars, però com a escriptor et centres en la història d'una jove addicta a l'heroïna. I mentre escrivia La frontera van morir centenars de joves per sobredosi, i tot i així tu segueixes intentant fer un bon llibre.

Com és el mètode de treball?

Això d'escriure m'ho prenc com qualsevol altre ofici. És com anar a la fàbrica, m'aixeco a les 5 del matí, a les 5,30 ja estic a la meva taula de treball, m'aturo per esmorzar amb la meva dona, sortim a passejar i torno a treballar fins que es fa fosc. I això durant cinc dies a la setmana. Ara els nostres fills ja no són a casa, però mai no vaig tancar la porta, per a mi el rol de pare és més important que el d'escriptor. Així que abans era més flexible amb aquest horari, si ells volien jugar, parava i després continuava treballant.

Més d'una vegada ha repetit que la solució per acabar amb el narcotràfic és la legalització de les drogues, segueix pensant el mateix?

Sí, sí. Si durant gairebé seixanta anys no s'ha aconseguit solucionar el problema, de fet ha empitjorat, per què no es pren una solució diferent? Això de les drogues és un problema de salut, no és un problema militar… si el que volem és declarar la guerra contra les drogues (perquè als americans ens agraden molt les analogies militars), perdrem, la prohibició no és el camí. Ara, si declaren la guerra contra el càncer, anem-hi! on cal signar?

"No aturarem la circulació de substàncies il·legals. El que ens hem de preguntar és per què la gent les vol. Quin és el dolor?"

No aturarem la circulació de substàncies il·legals, siguin drogues, alcohol, el que sigui. El que ens hem de preguntar és per què la gent les vol. Quin és el dolor, què és el que va malament? L'opi es fa servir per al dolor, com la morfina, però exceptuant aquests usos, per què la gent vol aquestes substàncies? No ens fem aquesta pregunta i hauríem de fer-nos-la. I jo no soc ni psicòleg, ni sociòleg, soc només un maleït escriptor, però al meu entendre, crec que la gent pren aquestes substàncies per culpa de la soledat. La Covid ha estat un laboratori per estudiar moltes coses. El consum de l'heroïna havia disminuït, Trump va ser elegit, va arribar la pandèmia i el confinament i el consum d'heroïna va tornar a pujar als Estats Units. De vegades crec que el problema el provoquen processos de soledat enmig d'una societat ambiciosa que només persegueix els diners.

Canviant de tema, esteu al dia de la situació política d'Europa?

Obrint una mica el focus em sembla que la democràcia a Occident està cansada, els valors que teníem com a sacrosants estan sent desafiats per mecanismes autoritaris, penso en Putin, en Hongria, en feixismes que van apareixent, i no vull ser pretensiós, no soc un expert en el tema, però aquests moviments feixistes van sorgint a molts punts del planeta i és molt preocupant. I als Estats Units no és nou, però hi ha hagut una eclosió provocada per haver tingut un president narcisista i sociòpata. Trump ha encoratjat el supremacisme blanc i la situació és molt preocupant. Tot i que ara soc una mica més optimista respecte al futur que fa un parell de mesos. L'elecció de Biden va ser un moment clau de la història nord-americana i per a la democràcia en si mateixa. Cal tenir en compte que Trump va intentar robar les eleccions i que va respondre amb violència.