Els tècnics d’Hisenda justifiquen la reforma fiscal a Catalunya pel dèficit de finançament

Catalunya no té més marge per afrontar noves pujades fiscals i per això es veu obligada a crear nous impostos. Aquesta és la tesi que defensen des de Gestha, el sindicat de tècnics d’Hisenda. El col·lectiu respon així a les queixes del president de la patronal Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, que en una compareixença recent es mostrava contrari a les pujades d’impostos i lamentava la pressió fiscal a la qual estan sotmesos els empresaris i els treballadors.

El coordinador de Gestha a Catalunya, Miguel Ángel Mayo, recorda que “el canvi necessari s’ha de basar en la política fiscal i en el sistema redistributiu, ja que ara es castiga només les classes mitjanes”. Davant de les crítiques de Foment, assegurant que la Generalitat i el Govern espanyol tenen un afany recaptatori, Mayo matisa que la mesura pactada entre el Govern i els comuns per pujar dos punts de l’IRPF a les rendes superiors als 90.000 euros anuals “té més impacte a Catalunya perquè hi ha més persones que cobren aquestes quantitats”.

L’impost de begudes ensucrades, el de les emissions de diòxid de carboni o l’increment de l’Impost del Patrimoni són algunes de les darreres iniciatives que ha pres l’Executiu català, des del departament d’Economia dirigit per Pere Aragonès, per fer front a la necessitat d’augmentar els seus ingressos. Per a Mayo, representant a Catalunya de Gestha, aquests moviments són lògics davant l’impossibilitat de generar noves fonts d’entrada de diners.

La realitat de la pressió fiscal

En la seva anàlisi, Josep Sánchez Llibre assegurava que un altre error que cometria el nou Govern encapçalat per Pedro Sánchez seria revertir la reforma laboral. A més, el president de Foment del Treball lamentava que els catalans hagin de pagar un 10% més d’IRPF que els madrilenys i rebutjava que la pressió fiscal a Catalunya i al conjunt de l’Estat fos tan alta. Les dades oficials, basades en les comparacions entre les comunitat autònomes i amb altres països de l’entorn comunitari, sembla que li treuen la raó.

El darrer informe de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), amb xifres extretes del Ministeri d’Hisenda, conclou que el 2018, la comunitat de l’Estat amb la pressió fiscal més alta és Balears, amb un 13,40%. Es a dir que els seus habitants destinen 13 de cada 100 euros de la seva renda disponible al pagament d’impostos. Catalunya se situa en vuitè lloc amb un 9,96%, per darrere de Cantabria, Astúries, Extremadura, la Comunitat Valenciana, Andalusia i Castella i Lleó. Una mica després de Catalunya s’ubica Madrid amb un 9,79%.

En un estudi similar, la Fundació per l’Avançament de la Llibertat i la Unió de Contribuents afirma que Catalunya és una de les comunitats menys competitives. L’autora de l’informe, Cristina Berechet, ho atribueix “a la manca d’una reforma fiscal i a què els seus ciutadans han de suportar el doble d’impostos autonòmics que a altres zones”. Catalunya manté 13 tributs propis. En aquest cas, Berechet recomana millorar l’estructura de l’Impost sobre la Renda i el del Patrimoni.

La Fundació assenyala que les comunitats amb menys càrrega impositiva són les que desenvolupen un grau més alt de riquesa. Per aquest motiu, aconsella un control sobre els impostos i atorgar llibertat fiscal i impositiva.

Més pressió fiscal, però menys ajuts socials

Tot i suportar una major càrrega fiscal, el volum d’ajuts i prestacions socials que reben els catalans són inferiors a la mitjana estatal. És una de les conclusions de l’estudi 'L’economia catalana al segle XXI. Balanç (2000-2017) i perspectives (2030), realitzat per la Cambra de Comerç de Barcelona. Més enllà de les raons demogràfiques, l’estudi de l’entitat coincideix amb la diagnosi dels tècnics d’Hisenda i vincula l’excés d’impostos a Catalunya “al dèficit de finançament que frena el dinamisme econòmic i provoca un nivell de despesa pública molt per sota de les necessitats”.

Per a Miguel Ángel Mayo de Gestha, aquesta situació “pot derivar en una pèrdua de talent i competitivitat pels empresaris i professionals, que poden associar Catalunya a un lloc amb impostos alts i excés de burocràcia”.

En l’àmbit estatal, la pressió fiscal ha superat per primera vegada des de l’inici de la crisi la mitjana dels països de l’Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmica (OCDE). L’indicador, que es calcula sobre el Producte Interior Brut (PIB), es va situar en el 34,4%, mentre que a l’OCDE va ser del 34,3%. Tot i això, l’Estat espanyol està per sota de països com Portugal, amb una taxa del 35,4%, Dinamarca, amb un 44,9%, i França, amb un 46,1%.

Poca càrrega fiscal

Malgrat aquestes dades genèriques, si s’analitzen la majoria de figures impositives amb relació al PIB, el seu pes és més baix que la mitjana d’aquest organisme. En el cas de l’impost sobre la renda, el que més poder recaptatori té a l’Estat, a finals de 2018 suposava un 21,3% dels ingressos, davant el 23,9% de la mitjana de l’OCDE. Amb relació al PIB, la xifra suposa un 6,9%, mentre que la mitjana comunitària és del 9,7%. De la mateixa forma, l’impost de societats suposa un 6,3% i l’IVA un 19,1%. A l’OCDE, aquests dos tributs representen el 9,3% i el 20,2%, respectivament.

Un altre de les propostes que ha plantejat Sánchez Llibre és reduir del 25 al 15% el percentatge que representa el frau fiscal sobre l’economia. Aflorant aquests diners, el president de la patronal creu que l’Estat recaptaria 40.000 milions d’euros anuals. La resposta de Gestha Catalunya és clara. “Es tracta d’un recurs fàcil, que els empresaris acostumen a demanar a l’Administració, com si fos una responsabilitat únicament seva”.

A més del debat sobre com s’ha d’afrontar la fiscalitat o la lluita contra el frau fiscal, els tècnics d’Hisenda reclamen mesures eficients que potenciïn la progressivitat i la justícia tributària. Com a previsió, auguren que l’Executiu del PSOE i Unides Podem es veurà obligat de forma immediata a apujar l’IRPF, ja que és l’única via dels governs progressistes per incrementar la recaptació sense tocar la despesa social.