Els socorristes demanen mesures a la Generalitat després d'un inici d'estiu amb 16 ofegats a Catalunya

Amb un inici d'estiu marcat per una forta onada de calor, i la temporada de bany en marxa des del 15 de juny, les platges i piscines han experimentat un fort augment de banyistes al litoral català. Però també s'ha disparat l'alarma per la important accidentalitat que s'ha produït en aquest inici d'estiu entre els banyistes, amb el segon pitjor inici en morts per ofegament registrat a Catalunya en l'última dècada. Una estadística que desferma les crítiques dels socorristes, que alerten que el canvi climàtic allarga la temporada de bany estiuenca cada cop més, però les administracions continuen contractant els serveis de seguretat només les setmanes centrals de l'estiu, i que també exigeixen una normativa clara a la Generalitat que reguli tot el que fa referència a la seguretat dels banyistes.

I és que no podem parlar de l’estiu sense parlar de les morts provocades pels ofegaments, desenes de morts que es donen cada any a les platges del territori català. Sense oblidar altres desenes de ferits greus que aconsegueixen ser rescatats amb vida. Catalunya és un dels territoris amb més morts per ofegament, situant-se com una de les comunitats autònomes de l'Estat amb més mortalitat a l’aigua.

 Més del doble que l'inici de la temporada passada  

Aquest any, ja han mort ofegades a Catalunya 16 persones des de l'inici de la temporada, més del doble que l'any passat en la mateixa època. La majoria a les platges, on aquest mateix dimecres s'ha produït l'última víctima, un home d'uns 80 anys que ha mort ofegat aquest migdia a la Caleta Petita de la Móra, a Tarragona. La víctima ha estat treta de l'aigua inconscient i les maniobres de reanimació no han pogut evitar la seva mort.

En concret, les víctimes mortals es divideixen en 12 persones mortes a les platges i 3 persones en piscines, l'última aquest mateix dimarts quan un home de 85 anys va morir quan s'estava banyant en una piscina comunitària d'un bloc de pisos situat al Passeig Marítim de Malgrat de Mar (Maresme). I el setzè mort ha estat en aigües interiors de rius i embassaments, quan un jove de 20 anys va morir el 22 de juny mentre es banyava al pantà d’Alpicat (Segrià). Cal tenir present que, en tota la temporada passada, l'estadística es va tancar amb un balanç a Catalunya de 17 persones mortes per ofegament a les platges catalanes, 7 a les piscines i 4 en aigües interiors, amb un total de 28 persones ofegades.

La pregunta és doncs per què es donen aquestes morts? Es podria fer alguna cosa per reduir aquesta gran sinistralitat en l'oci estiuenc del bany? Des del Departament d’Interior i Seguretat Pública s'ha llançat una nova campanya per aquesta temporada: “Bany segur, estiu tranquil”. Amb aquesta iniciativa es recorden consells bàsics per gaudir de l’aigua amb seguretat. Tot i aquests consells i recomanacions emesos pel Govern, els casos d'ofegaments mortals no disminueixen. La majoria d’aquests ofegaments succeeixen a les platges, algunes d’elles sense servei de salvament i en determinades èpoques amb el servei retirat tot i continuar l'afluència de banyistes. I allà on hi ha socorristes la precarietat és la norma, segons denuncia aquest col·lectiu.

 Els socorristes exigeixen una normativa  

L’organització SOS Socorristes, que recull la major part dels professionals, assegura que ha d’haver-hi un canvi per posar fre a aquesta problemàtica. “Hi ha un rècord en morts per ofegament i això encén totes les alarmes, mostrant que el sistema no està funcionant”. Nacho Ibáñez Cornet, portaveu de SOS Socorristes, afirma que "si hi hagués una normativa clara i una major cobertura dels equips de salvament, moltes morts podrien evitar-se”.

 Hi ha un rècord en morts per ofegament i això encén totes les alarmes, mostrant que el sistema no està funcionant  

A Catalunya no existeix un sistema integral de salvament, coordinat per un mateix departament, sinó que cada municipi costaner és responsable de contractar i articular aquest servei en la franja litoral del seu terme municipal. Els municipis disposen de recomanacions, no obligatòries, de la Generalitat per intentar tenir una bona cobertura de salvament, però cada localitat actua en funció de les necessitats i del pressupost disponible. Tot i les recomanacions, hi ha una gran desigualtat de cobertura i una manca de serveis en alguns casos.

Com explica Montse Font, cap del Servei de Gestió d’Emergències de Protecció Civil, el Govern està treballant en diverses propostes de normatives per unificar els criteris de vigilància costanera. Però reafirma que “actualment no hi ha una normativa específica". "Hi estem treballant en una de nova des de fa un any”, assegura. Mentre aquest procés està en marxa, des d'Interior presenten “les mateixes mesures de cada any, centrades en la prudència”, afirma Font. Mesures que parlen de l’autoprotecció, la cura de menors i persones grans, banyar-se en platges vigilades i anar acompanyats a la platja. “Insistim en aquestes mesures preventives, ja que cada vegada les víctimes tenen edats més variades i els ofegaments són causats per una manca d’autoprotecció i prudència” destaca la Cap del Servei de Gestió d’Emergències de Protecció Civil.

 En estudi fins d'aquí a tres anys mínim

Font afirma que aquesta futura normativa “no està prevista fins d'aquí tres o quatre anys”, és a dir, l'any 2028 o 2029. Fins llavors, a Catalunya no hi haurà cap normativa que defineix els recursos i les necessitats del socorrisme del litoral. Aquesta normativa és necessària per establir punts d’ubicació de salvament, unificar horaris i incorporar millores en les condicions laborals dels equips de salvament. Tot i això, Font reafirma que és un procés “llarg i complex” a causa de l'heterogeneïtat dels municipis costaners catalans.

El passat dijous 10 de juliol, la consellera d’Interior i Seguretat Pública, Núria Parlon, va presentar el pla de mesures d’aquest any a Gavà. L’organització SOS Socorristes van irrompre en l’acte per “exigir una llei que reguli el sector”. Des dels equips de salvament afirmen que “mentre el temps passa, les morts per ofegament augmenten, i nosaltres, a la primera línia d’emergència, fem el que podem en un sector molt precaritzat”.

Des de 2018 que reclamen aquesta normativa, i encara no hi ha hagut canvis. Exigeixen una temporalitat mínima de maig a octubre (mesos en què hi ha més afluència a les platges i es donen el nombre més gran d’ofegaments), torres de vigilància cada 200 metres de platja com a mínim, i infermeries i llocs de treball dignes i amb unes condicions mínimes d'higiene i salubritat. Ibáñez Cornet afirma que “hem trucat a totes les portes per reclamar aquesta llei i que hi hagi una regulació que estableixi tots aquests mínims, però de moment no tenim respostes”.

L'afluència de banyistes cada vegada és major, però la “quantitat de socorristes per kilòmetre de cobertura és molt insuficient” explica amb contundència Ibáñez Cornet. Per exemple, la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana reben més de 20 milions de banyistes per temporada, i a causa d'aquest augment, des de SOS Socorristes creuen necessari “duplicar l’actual nombre de socorristes i millorar les nostres condicions laborals”. L’organització dels equips de salvament reclamen una normativa urgent, per frenar la gran quantitat de morts a les platges catalanes, i consideren "insuficients" les recomanacions i mesures d’autoprotecció i prudència que, de moment, manté el departament d'Interior.