Els retrets als partits independentistes i les crides a buscar una estratègia unitària marquen la Diada més atípica

Tot i les restriccions provocades per la pandèmia de coronavirus, al voltant de 60.000 persones s'han concentrat en els 131 punts distribuïts arreu de Catalunya en què s'han realitzat les mobilitzacions de la Diada organitzades per l'ANC. En l'11 de setembre menys massiu -per raons òbvies- i més atípic de la darrera dècada, les crítiques i els retrets als partits independentistes i les demandes de definir una unitat estratègica han marcat els discursos, on també s'han escoltat les apel·lacions habituals a acabar amb la repressió, alliberar els presos polítics i exercir el dret a l'autodeterminació per assolir la República catalana. De fet, hores abans els mateixos socis de Govern -ERC i JxCat- també havien fet apel·lacions a superar els retrets i treballar conjuntament. Una retòrica habitual en cada 11-S, d'altra banda.

Les concentracions s'han realitzat en gairebé un centenar de municipis, amb limitacions d'aforament, distància entre persones, mascaretes i totes les mesures de seguretat pertinents, però han permès exercir un dret, el de manifestació, amenaçat per la pandèmia. De fet, els responsables del Departament de Salut havien desaconsellat les concentracions i cap membre del Govern ha assistit a la mobilització de l'ANC.

La plaça Letamendi de Barcelona -on hi ha una delegació de l'Agència Tributària espanyola- ha estat l'escenari central de la jornada, on s'hi ha fet els principals parlaments, i en què tant la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, com el vicepresident d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri, han coincidit a emplaçar els partits independentistes a posar-se d'acord.

Paluzie, crítica amb els partits: "Cal tancar aquesta etapa sense rumb que ja fa massa temps que dura"

Més contundent ha estat Paluzie, l'encarregada de tancar l'acte, al voltant de tres quarts de set de la tarda. D'entrada, ha volgut deixar clar que "el dret de manifestació no pot ser l'únic dret sacrificat" i ha agraït la participació a les persones concentrades perquè "esteu contribuint a defensar l'últim mur que ens queda davant un estat venjatiu i uns partits independentistes en plena confusió". La dirigent de l'entitat ha recalcat que de l'anterior crisi econòmic en va sorgir un independentisme enfortir que va portar-nos "a l'1 d'octubre, una primavera que no s'ha fet estiu, però que tornarà", però per fer-ho primer cal tancar "aquesta etapa sense rumb que ja fa massa temps que dura".

"N'estem farts de la divisió i la tàctica i exigim ja una estratègia", ha proclamat Paluzie, que s'ha adreçat a explícitament a Puigdemont i a Junqueras perquè facin una "estratègia conjunta" i es llegeixen "el llibre de l'altre". "Si no us hi poseu, la paciència de la gent no durarà fins sempre". A banda d'anunciar que properament l'ANC posarà en marxa una campanya de "sobirania fiscal" per pagar els impostos a la Generalitat, Paluzie ha reblat els partits independentistes a "seure i parlar" entre ells -en clara referència a JxCat i ERC- i ha insistit que la proposta de l'entitat passa per superar el 50% dels vots a les eleccions per, posteriorment, proclamar la independència.

Mauri: "El nostre pitjor enemic som nosaltres mateixos"

Just abans de Paluzie ha intervingut el vicepresident i portaveu d'Òmnium, Marcel Mauri, que ha reclamat als partits que abandonin les "baralles estèrils". "La repressió de l'Estat busca això, la divisió i la desunió", ha insistit i els ha instat a "fixar ja un horitzó que ens permeti culminar" el procés independentista. "Sovint tenim la sensació que el nostre pitjor enemic som nosaltres mateixos", ha insistit. A més a més, Mauri ha estat dur amb l'Estat espanyol, que segons ell "només sap respondre amb repressió i violència" i que "tapa les vergonyes d'una monarquia corrupta, gasta milers de milions en l'exèrcit o tanca files amb Martín Villa".

Mauri insta els partits a abandonar les "baralles estèrils" i demana que fixin ja "un horitzó" per culminar el Procés

En la línia del que ja havia dit hores abans en l'acte organitzat l'entitat per denunciar la repressió, s'ha adreçat al president espanyol, Pedro Sánchez, per dir-li que "no hi haurà normalitat a Espanya" mentre hi hagi "gent perseguida o empresonada" per defensar la independència o mentre "en aquest país no es pugui exercir el dret a l'autodeterminació".

Tot i que s'han mantingut alguns dels actes tradicionals de cada 11 de setembre -com l'ofrena floral al monument a Rafael Casanova o l'homenatge de l'Esquerra Independentista a Gustau Muñoz-, l'absència de concentracions massives ha fet perdre força a una jornada que servia a l'independentisme per fer una demostració de força i per marcar l'agenda política.